EL
MEU PORT DE LA SELVA . RECORDS D’INFANTESSA: OLORS, FETS I GENT
La veritat es que no recordo la primera
vegada que vaig venir al aquest ventat Port
de la Selva. Potser serà que sempre hi he estat des del dia que vaig néixer!. El cert es que em sento d’aquí i la majoria de vosaltres em
feu sentir com si fos d’aquí. Els records son espontanis i no tenen prioritats
per tant els que avui exposo segur que tenen errors i petits oblits involuntaris
de persones o de fets D’entrada us demano disculpes.
El
Port de la Selva tenia uns olors molt característics
que per un nen de Barcelona en sentir-les suposava que havies canviat
l’escenari de la teva vida ,al menys durant uns mesos a l’estiu . En primer
lloc l’olor de fum i de “brea” del tren a
carbó des del “Empalme” es adir Maçanet Massanes . En arribar a Llança passat el túnel després
de la Valleta la nostre mare deia
“oloreu el Mar i la Tramuntana”. L’olor del gasoil de l’Anisseta (altrament dit
cotxe de línia) conduit per en Gaspar i el maleter el Evaristo que va salvar al
meu germà Pere de morir ofegat al moll d’en Balleu .L’olor indescriptible de
les algues que es podrien a la Platja gran especialment a partir dels tres
Xalets i de la Arola. Les cases tancades feien olor de cisterna i moltes cases del poble tenien aquell olor indescriptible de les
“botigues “ o cellers , plenes de de xarxes, gambines, nanses, oli, anxoves i
botes de vi .Tot plegat barrejat
amb la olor d’humitat, ja que eren
obertes a sota terra .Particular per a mi eren els olors dels croissants i xuxos
o bracets quan feia d’aprenent de
pastisser a can Quer .
L’estiu
començava amb la revetlla de Sant Joan on torràvem sardines i pomes de Sant
Joan al carrer de Sant Baldiri, davant de Can Rabinxo, que era la casa del nostre
besavi que havia sigut metge del poble
fins la plaga de la fil·loxera .Tot el poble feia una flaire especial .L’olor
del sèu i quitrà quan calafatejaven les barques de fusta, també recordo al
hivern el gust de les garotes menjades a
la platja. Diferent però intensa era
l’olor de suor, sal, xarxes i del peix que es barrejava quan tots, grans i petits, tiràvem l’Art de
Port de Reig. Un fet diari eren les cues al Posit per comprar 3 pessetes de gel
que pesaven com si fossin deu!!.Al mes
de setembre l’olor de raïms i de la verema ,quines semals venien per terra i mar, era l’anunci que l’estiu i la meva vida
en aquell paradís s’acabava.
Jo
he tingut la gran sort de que m’han embarcat la majoria dels millors pescadors del
“meu Port de la Selva”. He anat bogant a pescar amb en Camanci fins a Talabra.
He passat mes d’una nit amb la teranyina de la Llevantina , amb el Cintet
Mallol, en Quimet Cervera, en Badoret Costa ;en Matacas, i en Manera (que
anaven als llums)i encara me’n deixo algú. També he pescat amb un dels mes
grans i reconeguts pescadors del poble ,
en Fornis . Amb els Germans Morell amb les bonitoleres (em sabia els caladors i
quan tocava a cadascú) he sopat uns inoblidables suquets i he dormit a la
barraca a Tavellera sentint rondar les rates. He reganat amb en Siset i he
tirat l’art al costat d’en Luard, qui m’anava explicant histories de quan Napoleó
va voler envair el Port o dels pirates entrant a la badia!!!
El
cafè de la Marina de la Celia i en Ricardo , el Monterrey de la Rosa i després dels Farré Fàbregues i amb
l’espagueti ;l’España d’en Polin,-que tenia un posat sempre d’ enfadat però que
era molt humà- amb la Matilde i la Maria;La Herminda , tots ells
formen part de la meva infantessa i adolescència.
Gastàvem molt poc al bar , però ballàvem molt. Recordo els anuncis a la pissarra : “esta noche sardanas i
Baile”. En Quintana i després en Palacios fent de pregoners anunciant les
pel·lícules i quan tenia sardina en Quimet Garin . La olor de cera i encens
quan feia d’escolà amb Mossèn Pere que,
recordeu ,va succeir al llauna (per els
sermons amb magnetòfon ) de mossèn Modest .El cine i el canvi de rotllos de les
pel·lícules que portava en Bisbal des de la Selva, ens permetien ballar un
parell de Rocks abans de reprendre la pel·lícula.
Repenjats
a la paret del Marina amb les cadires de vímec, en Camanci, Sr Gali, Badoret i
Matacas cada dia repassaven a tots els qui s’atrevien a passar hi , i sempre t’emportaves
un comentari sorneguer. Un espectacle a partir de les 5 era l’entrada dels
recaders que paralitzaven el carrer major i anaven descarregant el camió,
que portava una bicicleta , pernils, totxanes,
llet o sabó. L’Avi Ruiz ni s’immutava
amb els crits i clàxons dels altres cotxes, i darrera o davant (depenia
dels dies)en Benet fent el mateix repartiment
amb una total camaraderia. Ambdós eren el cordo umbilical amb la resta del mon.
El
carrer era curt però curull :L’Enric sortia de la barberia a saludar a tothom, la Rossita “Xiulaire”
ens comprava ferro i ens pagava amb dues pega dolces; el fuster, pare d’en
Rafel recordo feia els taüts, Al forn de can Quer la cua del pa ; Després can Male i can Mension on compràvem queviures , i especialment al Posit(amb
olors molt especials on es barrejaven les flaires del vi amb l’espart
de les espardenyes i la terrissa).
Els que vivíem darrera compràvem a can Morell o també a can
Mon i a can Casiano .
La festa del Carme i la festa major eren
unes dades anyals a recordar per els nens i grans. La missa
major i la professo, no tan marinera com la del Carme, però Deu n’hi do; la
cucanya , les sardanes i al vespre el concert i el ball. Les barques de ferro
que eren els nostres gronxadors , al costat del “tiro al Blanco” d’en Juanola
que ens donava punts - crec que encara
dec conservar algun punt de color blau o vermell- per canviar los per joguines.
Pocs eren els estiueja’ns o “culs blancs “qui tenien barca i mariner però
recordo els Mur, els Costa amb en Manera fill, els Monegal amb en Pitu d,Oro;
en Foix amb en Quimet dels “morenos”;
els Broggi amb en Cintet, els
Brustenga ,o els Caral Pons amb en Joan. Les
llanxes del Otto de la Rafaleta (batiscafo)que
era l’italia!! , la dels Srs Caral de Port de Reig amics dels Monegal , els Liberg
i un parell mes .
Quan
venien els avis Sagarra o Trias ens rentàvem a fons i mudaven per anar a la Fonda Comerç d’en Salvador Costa i on
en Siset cuinava. La resta de dies
normalment anàvem com volien malgrat la nostre mare intentava que tots deu
germans anéssim polits i amb “ niquis” (ara se’n diuen polos!) de conjunt. Semblàvem
un equip de futbol del mes gran (excepte les dos germanes grans) als mes petits, cada dos anys érem un
jugador mes , no vàrem arribar als 11 per poc!.
Al
carrer de casa passaven els carros d’en Nieves i del Arturo i potser també sinó
recordo malament en Guanter(no n’estic segur).A la casa del carrer de les Cagarines fèiem vida al carrer,
acompanyats amb els renecs de l’esteve
Ferrer; la serra de fuster d’en Marti, els crits de Telèfons ; les clientes de
les germanes Diude quina perruqueria era un apèndix de casa ;En Xaxo , els seus
crits , els tomates de sa mare i la seva
petita bicicleta, en Demessió i en
Casiano, configuraven un mosaic difícil de oblidar, amb la casa dels Fabregat
al inici a tocar del Espanya, quin edifici de gelat de maduixa i nata es una
icona del Port com el Campanar. .
Els
nens anaven a Conferencia al mati amb el
Sr Musquera i la Senyoreta Remei ,i jugàvem després a la
Cova del Pas .Les meves germanes anàvem
a aprendre a cosir a la brodadora Can Puignau ,cada tarda. Una sensació que encara conservo es la calor
ofegant que feia a partir de les tres
del migdia , no ens deixaven sortir, i
en tot cas ens obligaven a anar pels
carrers de darrera perquè no agaféssim una insolació!.
Evidentment
no ens podíem banyar fins passades tres hores de dinar
Segur
que tinc centenars de records , olors i fets mes i que em deixo, sense voler ,
de recordar a molta gent, però que a la
meva edat la memòria traeix, i que en
Josep Carbones(Benet) m’ha demanat que sigui concís, així acabo .
Gracies
Port seguiré venint i vivint amb tots vosaltres!!!
Publicat
a la Revista PUIG GROS del Port de la Selva
Pags 4 -6
Revista de la Associació de la gent Gran nº 2
Desembre 2014
