Rosa Leveroni

Un poema de Rosa Leveroni i dels seus amor impossibles, que accepta de bon grat perquè ja formen part d'ella mateixa.
 
Un poema deRosa Leveroni en el que evoca sus amores impossible que acepta pues ya son parte de si misma

Eduard Sagarra i Trias
VII
 
Em pren la calma dels camps
quan l'hora esdevé rogenca.
I la quietud del mar
quan els vents dormen la sesta.
I mentre vola l'ocell
l'ànima esdevé lleugera...

Saber-te lluny sense dol
em fa ressò de miracle.
Ara però veig el món
amb la claror que m'encanta
de tenir-te dintre meu,
que fa que no em cal pensar-te.

                  Rosa Leveroni
                           "Epigrames i Cançons"
 
Vocabulario esencial 
Pren :me envuelve la calma de los campos 
Esdevé rogenca: deviene rojiza
Dormen la sesta : duermen la siesta 
Ocell: pajaro
 
Sense dol: sin  luto 
Ressò de miracle: resonar de milagro
Amb la claror : con la claridad 
Que ¡fa que no em cal pensar te: y por ello no tengo necesidad de pensarte.

Testament

Reprenem aquest ja 18 o 19  temporada poètica ,amb la poesia que es va llegir al comiat de Carles Segura Roda, i que mols assistents varen demanar que la trametés de nou 
Esta poesía fue leída en el acto de recuerdo de Carles Segura Roda. Alguno de los asistentes me pidió que la reprodujese en el primer divendres poetic 
 
TESTAMENT
 
Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi vull tan sols el mantell 
 d'un tros de cel marí.
Vull el silenci dolç del vol de la gavina dibuixant el contorn  d',una
 cala ben fina; l,olivera  d',argent,un xiprer més ardit i la rosa
 florint al bell punt de la nit; la bandera  d',oblit  d',una vela ben
 blanca fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que soc,en el redós suau,
Un bri  d'herba només de la divina pau"
Rosa Leveroni(Barcelona 1910-Cadaques 1985)
(la poesia essencial)
 
TESTAMENTO
 
Cuando la hora del reposo me arribe, solo quiero el manto
de un trozo de cielo marino. 
Quiero el dulce silencio del vuelo de una gaviota dibujando el contorno de una
 cala bien fina; el olivo plateado ,un ciprés  mas  erguido y  la rosa
 floreciendo en medio de la noche; la bandera del olvido  de una  vela bien
 blanca destacando más limpia y ardiente la blancura de la cerca.
Y saberme  que soy , en el  suave cercado  ,
una brizna  de hierba de  la divina paz "
 
Rosa Leveroni(Barcelona 1910-Cadaques 1985)
(la poesia essencial)
 
(traducción muy libre EST)
 
Eduard Sagarra i Trias

Muriel Casals

A Muriel Casals li agradava aquesta poesia que avui li dedico. Em consta  ja que ho vàrem comentar en un divendres del  2014  . Amiga de fa temps ;companys durant anys en el  Consell Català del Moviment Europeu i una de les primeres i mes assídues receptores dels divendres poètics. Muriel , crec que el poema fa per tu ,àdhuc el color del cel marí lliga amb la teva mirada ,que trobarem a faltar .
 
Muriel Casals nos ha dejado prematuramente la poesia que hoy repetimos se que era de su agrado. Descanse en paz
 
TESTAMENT

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi 
vull tan sols el mantell  d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina 
dibuixant el contorn  d’una  cala ben fina;
 l’olivera  d'argent, un xiprer més ardit 
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera  d’oblit  d’una vela ben blanca 
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que soc, en el redós suau,
un bri  d'herba només de la divina pau"
Rosa Leveroni (Barcelona 1910-Cadaques 1985)
(la poesia essencial)
 
TESTAMENTO
 
Cuando la hora del reposo me arribe ,
solo quiero el manto de un trozo de cielo marino; 
quiero el dulce silencio del vuelo de una gaviota
dibujando el contorno  de una  cala bien fina;
el olivo plateado ,un ciprés  más erguido
 y  la rosa  floreciendo en medio de la noche.
La bandera  del olvido  de una  vela bien  blanca
destacando más limpia y ardiente ,la blancura  de la cerca.
i saberme  que soy ,en el  suave  abrigo ,
una brizna  de hierba de la divina paz "
 
Rosa Leveroni(Barcelona 1910-Cadaques 1985)
(la poesia essencial)
 
(traducción muy libre EST)
 
Eduard Sagarra i Trias

Rosa Leveroni

Avui, amb tristor, el dediquem a Antonio Plasencia que ens ha deixat fa una setmana . Gran persona, gran advocat ,gran Dega i  millor amic ;fidel seguidor, dels divendres poètics 

El poema d’avui no requereix gaires explicacions , descriu quelcom que a tothom -afortunadament- li ha succeït  i segueix experimentant. Es una bona medicina natural i humana!
 
El poema de la gran Rosa Leveroni no necesita introducción alguna. El beso es una medicina natural y humana . Lo dedicamos al amigo gran persona Decano i abogado Antonio Plasencia Monleon..
 
Cançó de les besades
 
El primer bes que florí,
te'n recordes?, jo el donava.
Tu em prengueres el segon
vora del riu que cantava.
I després ja començà
el rosari de besades.
Unes amb regust de sol
i neu dalt de la muntanya.
Altres amb claror d'estels
i perfum de lluna clara.
Totes d'un encantament
que ens feia les hores calmes...
D'aquell rosari passat
sols el record m'acompanya
i la recança també,
amor, si tu l'oblidaves.
 
Rosa Leveroni.1910 1985
 Presència i record, 1952
 
Canción del besar
 
El primer beso que floreció,
te acuerdas?, yo lo daba.
Tú me tomaste el segundo
en la orilla del río que cantaba.
Y después ya empezó
el rosario de besos.
Unos con sabor a sol
y nieve alto de la montaña.
Otros con claridad de estrellas
y perfume de luna clara.
Todos de un encantamiento
que nos hacía las horas calmas ...
De aquel rosario pasado
sólo me acompaña el recuerdo
y también el pesar,
amor, si tú lo has olvidado .
 
Rosa Leveroni.  Presencia i record
(trad libre EST)