Marti Pol Garcia Lorca

Estadístiques , eleccions i vida : una barreja quotidiana en aquests convulsos temps . Quelcom  serà, segur,  però pot esser el que no s’espera!
Estadísticas , elecciones, existencia: una mezcla cotidiana en los convulsos tiempos que vivimos . Seguro que algo serà , però quizas no lo que se espera.
 
 Eduard Sagarra i Trias
 
XIFRES
 
El compte enrere comença al moment
que el nom s'inscriu, s'arxiva, es quantifica
i es converteix, almenys tàcitament,
en component anònim d'estadístiques,
enquestes prospeccions i altres sondejos;
i acaba quan un altre component
tan anònim com ell, però investit
a vegades del rang de funcionari,
crema arxius, i papers, i documents,
enquestes, prospeccions i altres sondejos
i no en conserva ni tan sols les cendres.
 
En l’endemig, hi ha tota una vida
 
MIQUEL MARTÍ POL
(Llibre de les solituds 1997)
 
CANDIL
 
 
 ¡ Oh, que grave medita
la llama del candil
 
 Como un faquir indio
mira su entraña de oro
y se eclipsa soñando
atmosferas sin viento.
 
 Cigüeña incandescente
pica desde su nido
a las sombras macizas,
y se asoma temblando
a los ojos redondos
del gitanillo muerto
 
GARCIA LORCA

Pedro Salinas

LA ROSA PURA (fragment)

No, no te quieren, no.

Tú si que estás queriendo.

El amor que te sobra

se lo reparten seres

y cosas que tú miras,

que tú tocas, que nunca

tuvieron amor antes.

cuando dices: "Me quieren

los tigres o las sombras"

es que estuviste en selvas

o en noches, paseando

tu gran ansia de amar.

No sirves para amada;

tú siempre ganarás,

queriendo, al que te quiera.

Amante, amada no.

Y lo que yo te dé,

rendido, aquí, adorándote,

tú misma te lo das:

es tu amor implacable,

sin pareja posible,

que regresa a si mismo

a través de este cuerpo

mío, transido ya

del recuerdo sin fin,

sin olvido, por siempre,

de que sirvió una vez

para que tu pasaras

por él - aún siento el fuego-

ciega, hacia tu destino.

De que un dia entre todos

llegaste a tu amor por mi amor.

PEDRO SALINAS

Infant dormit

Es un preciós Madrigal que entendreu, sentireu i us fareu vostres  tots els pares i especialment els avis . Es tendre, humà  i conte una lluminositat increïble.Es una descripció quotidiana   .
Su autora  Mª Àngels Anglada es una gran relatora de la luz en sus libros y poemas . Los padres y también los actuales abuelos, nos sentiremos muy cerca de esta emotiva , tierna y luminosa descripción cotidiana 
 
MADRIGALS PER A UN INFANT ADORMIT
 
T'he despertat: tenies
la cara plena
de sol, i tant
 llum sobre la llum closa
dels teus ulls! Jo mirava
les palpitants parpelles
com l'ombra d'una vela
sobre el mar, o com l'ala
d'un ocell entre roses.
 Mª Àngels Anglada
  (Vic, 1930 Figueres, 1999)
 
MADRIGALES PARA UN NIÑO DORMIDO
Te  he despertado :tenias
la cara llena
de sol ,y de tanta
luz sobre la luz cerrada
de tus ojos! Yo miraba
los palpitantes párpados
como la sombra de una vela
sobre la mar ,o como el ala
de un pájaro entre rosas
 
Maria Àngels Anglada
(trad libre EST)
 

Sant Jordi

Molt Bon Sant Jordi dia familiar de il·lusió col·lectiva d’un poble , de la estèticai  l’amor amb la ofrena d’una rosa i la cultura amb un llibre!
Feliz Sant Jordi .En Catalunya es un día de ilusión colectiva donde se celebra el amor mediante regalar una rosa y de la cultura mediante de  regalar un libro.
 Eduard

Sant Jordi

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia

Salvador Espriu

*********
………..

¡Ave rosas, estrellas solemnes!
Llenas rosas de gracia y amor,
todo el cielo y la tierra son vuestros
y benditos serán los maestros
que proclamen la voz de tu flor.
Y bendito será el bello fruto
de tu bello evangelio solemne,
y bendito tu aroma perenne,
y bendito tu pálido albor.

Solitarias, divinas y graves,
sollozad, pues sois flores de amor,
sollozad por los niños que os cortan,
sollozad por ser alma y ser flor,
sollozad por los malos poetas
que no os pueden cantar con dolor,
sollozad por la luna que os ama,
sollozad por tanto corazón
como en sombra os escucha callado,
y también sollozad por mi amor.
Rosas, rosas divinas y bellas,
sollozad, pues sois flores de amor.

(Fragmento)
7 de Mayo de 1918.

Federico Garcia Lorca

MARE NOSTRUM O CEMENTIRI NOSTRUM

MARE NOSTRUM O CEMENTIRI NOSTRUM? Quina vergonya per  Europa!

Ens omplim la boca dient, cada dia en totes les cimeres dels caps de estat i de primers ministres i, en les  reunions del Eurogrup, que els 28 estats de la Unió  som una entitat supranacional basada en uns valors , en la defensa d’uns drets inviolables de la persona, de la seva dignitat , en  la  llibertat, en la democràcia i fonamentat en l, estat de dret. La solidaritat esta en boca de tots quan parlem de mercats i d’Euros , no se si el sentit es el mateix quan parlem de persones i essers humans ; en especial quan no son ciutadans de la Unió.

Ara bé, aquests valors i principis d’ Europa  de la Unio  Europea i d, els seus governs els oblidem quan veiem arribar milers d’immigrants per mar a Itàlia o a Espanya , y quan sabem i tenim proves que molts d’ells (varis centenars i quasi un miler ) han mort ofegats els darrers dies  i seguiran morint si no es fa res per evitar-ho.

El primer ministre Renzi i el govern italià, davant la inoperància dels governs europeus i de les institucions de la Unió Europea, ha demanat quasi suplicat  auxili a Obama( al que sempre critiquem!) per a que s’impliqui ,ell i els Estats Units, en aturar aquest desastre humà; quin origen més pròxim  i conegut per tots  és el “no Estat” que és avui Líbia , encara que la procedència dels refugiats de les guerres i la barbàrie  son  Sirià, Irak, Somàlia , Eritrea , el Congo, Mali o un llarg etc .

Els països , que es diuen germans del Nord de la Unió Europea , que donen lliçons de moralitat i ètica monetària, però també les institucions comunitàries, al·leguen que no tenen diners per a dedicar  los a contenir o atendre aquest allau de refugiats i donar asil als qui fugen de les guerres  al Orient mitja o al  Àfrica. La raó, a mes de econòmica, sembla geogràfica  es que els hi queda llunyà. No son costaners de la Mediterrània .

Cal preguntar-nos amb vergonya, si la Unió Europea dels valors , els principis, la cooperació i la dignitat  només serveix per comptar diners,  ja que pel que es veu en els darrers dies quan es tracte de drames personals, i encara que  no siguin nous i haguessin estat previsibles  llavors la responsabilitat recau a Itàlia, Espanya o Grècia. Els altres 25 estat sobirans  , estant “mirando  al tendido “o fan veure que no veuen .

Fa mes de dos mil anys un poeta Cal·límac ja tenia present aquest situació i escrivia

“A la tomba d’un ofegat

Quin era el teu nom? pobra home t’han trobat              
Rebutjat pel mar, rentat per les onades.
Per tu Leioticós ha fet posar aquesta lapida.
Pietós, S’ha fet càrrec de tu. He vist com el plor
Regalimava dels seus ulls. Per tu?
Mes aviat per ell; car el seu ofici amarg
L’exposa tots els dies als perills de la mar.
CAL.LIMAC(Cirene ,300-249 abans de Crist )”

La Unió Europea s’ho ha de fer mirar!

Mare Nostrum o Cementerium Nostrum : Que verguenza Europa

No sé si recordareis que hace ya casi dos años os remití un divendres poètic en el que poéticamente denunciaba dichos hechos y que irían a más.

   
Cal.limac div poet 11 10 2013 


Segueixo consternat per els fets de Lampedusa, i sobretot segueixo , i molt ,avergonyit com a europeu de la resposta de la Unió Europea  i dels seus països. En la escala de valors em temo que es  mes important la regulació de la  “Champions League” que les morts previsibles i no evitades , de milers de persones a la Mediterrània.

Sigo en un estado de consternación y shock por el naufragio de Lampedusa. Pero sobretodo, me siento, como “europeo militante “avergonzado que, hoy, aun sea mas importante y tenga mas publicidad la regulación de  la “Champions League” que las muertes previsibles y  no evitadas en el Mediterráneo

A la tomba d’un ofegat

Quin era el teu nom?pobra home t’han trobat              
Rebutjat pel mar,rentat per les onades.
Per tu Leioticós ha fet posar aquesta lapida.
Pietós, S’ha fet càrrec de tu. He vist com el plor
Regalimava dels seus ulls. Per tu?
Mes aviat per ell;car el seu ofici amarg
L’exposa tots els dies als perills de la mar.
CAL.LIMAC
(Cirene ,300-249 abans de Crist )

Ante  la tumba de un ahogado
Cual era tu nombre pobre hombre te han hallado
rechazado por la mar, lavado  por las olas.
Para ti ,Leioticós se ha encargado que se pusiera esta lapida.
Piadoso, se ha hecho cargo de ti. He visto como su llanto
empapaba  sus ojos .Por ti?
De verdad era por él,debido a que su  amargo oficio
lo expone cada día a los peligros de al mar
CAL.LIMACO (CIRENE, 300-249 Ac)
(trd libre  EST)

Homenaje a Luis Ortega

Benvolguts
El nostre amic,professor , company de despatx de fa anys i que avui era membre del Tribunal Constitucional Luis Ortega va morir sobtadament el Dimecres 15. Era una gran persona i jurista però a més tenia una especial sensibilitat poètica .Va publicar un llibre de poemes que tinc dedicat i es titula “El hombre y el Mar”(Universidad Castilla –La Mancha 2007
Descansi en pau
Apreciad@s
Luis Ortega , nos ha dejado, sin previo aviso. Era un buen amigo, pedagogo y poeta, que formo parte de este, nuestro despacho y actualmente era Magistrado del Tribunal Constitucional
Nuestro homenaje con unos versos de su poemario (que tengo dedicado) “El Hombre y el Mar” (2007
Descanse en Paz
 
Poema XVI   

El  hombre sabia
que lo desconocido
era un sentimiento
lento, 
que surgía
como la sombra
sobre el mar.

Sabía que existe
un limite
donde el conocimiento
se transforma
en libertad 
y el mar 
manifestaba
el reto de cada limite 
de cada libertad