España acogerá a solo 1.300 refugiados de los 4.288 que tenía asignados inicialmente. Los más generosos son, por ahora, Alemania y Francia con 10.500 y 6.752, respectivamente. Reino Unido, Austria, Hungría o Dinamarca en este reasentamiento no han aceptado ningún refugiado más.
Article a eldiario.es
divendres, 24 de juliol del 2015
divendres, 10 de juliol del 2015
Ricardo Fernandez
Amb aquets versos d’un bon amic i poeta Ricardo Fernandez, molt adients per iniciar el període estival , acomiadem la XVI temporada dels Divendres poètics .Es la primera vegada en tots aquets anys que uns versos escrits i sentits en castellà han estat traduïts , especialment per a nosaltres per el propi poeta . Recomano visitar el seu interessant blog poètic (http://lapalabraesmagica.
Despedimos esta XVI temporada dels divendres con este bello i profundo poema del amigo i poeta Ricardo Fernandez, que gentilmente ha traducido al catalán. Recomiendo visitéis su blog http://lapalabraesmagica.
LAS CIMAS DE LA MAR
Después de la vorágine
se impone un cambio en la bitácora,
pero más que imponer te recomiendo
que retomes el gusto por lo fácil.
A estas alturas de la vida
importa conjugar el verbo disfrutar,
no son tiempos de grandes singladuras,
se trata de surcar los mares conocidos.
No subas mucho trapo, saborea
las suaves brisas por la popa
que acompasan los vientos y el compás,
y olvida los destinos prefijados.
Pero esto es un deseo y la realidad
es que —al igual que en tierra
después de un monte viene otro
y nunca “haces la cima”—
cuando hiendes los mares
te vienen ganas de ceñir las velas
para ver más allá del horizonte.
Y siempre hay otra raya
separando los tonos del azul,
porque la mar, aunque es una llanura,
está llena de cimas deseables.
Ricardo Fernández Esteban ©
ELS CIMS DEL MAR
Després de la disbauxa
s'imposa un canvi en la bitàcola,
però més que imposar et recomano
que reprenguis el plaure de les coses senzilles.
A hores d'ara de la vida
importa conjugar el verb gaudir,
no són temps de difícils singladures,
es tracta de solcar els mars que ja coneixes.
No pugis massa drap, assaboreix
les suaus brises que t’entren per la popa
—aquelles que acompassen els vents amb el compàs—
i oblida’t de destinacions fixades.
Però això és un desig, i la realitat
és que —al igual que en terra
després d'una muntanya arriba una altra
i mai aconsegueixes “fer el cim”—
quan vas tallant el mar
et vénen ganes de cenyir les veles
per veure més enllà de l'horitzó.
Però darrere sempre hi ha una altra ratlla
que divideix els tons del blau,
perquè la mar, encara que és un pla,
està plena de cims molt desitjables.
Ricardo Fernández Esteban ©
Despedimos esta XVI temporada dels divendres con este bello i profundo poema del amigo i poeta Ricardo Fernandez, que gentilmente ha traducido al catalán. Recomiendo visitéis su blog http://lapalabraesmagica.
LAS CIMAS DE LA MAR
Después de la vorágine
se impone un cambio en la bitácora,
pero más que imponer te recomiendo
que retomes el gusto por lo fácil.
A estas alturas de la vida
importa conjugar el verbo disfrutar,
no son tiempos de grandes singladuras,
se trata de surcar los mares conocidos.
No subas mucho trapo, saborea
las suaves brisas por la popa
que acompasan los vientos y el compás,
y olvida los destinos prefijados.
Pero esto es un deseo y la realidad
es que —al igual que en tierra
después de un monte viene otro
y nunca “haces la cima”—
cuando hiendes los mares
te vienen ganas de ceñir las velas
para ver más allá del horizonte.
Y siempre hay otra raya
separando los tonos del azul,
porque la mar, aunque es una llanura,
está llena de cimas deseables.
Ricardo Fernández Esteban ©
ELS CIMS DEL MAR
Després de la disbauxa
s'imposa un canvi en la bitàcola,
però més que imposar et recomano
que reprenguis el plaure de les coses senzilles.
A hores d'ara de la vida
importa conjugar el verb gaudir,
no són temps de difícils singladures,
es tracta de solcar els mars que ja coneixes.
No pugis massa drap, assaboreix
les suaus brises que t’entren per la popa
—aquelles que acompassen els vents amb el compàs—
i oblida’t de destinacions fixades.
Però això és un desig, i la realitat
és que —al igual que en terra
després d'una muntanya arriba una altra
i mai aconsegueixes “fer el cim”—
quan vas tallant el mar
et vénen ganes de cenyir les veles
per veure més enllà de l'horitzó.
Però darrere sempre hi ha una altra ratlla
que divideix els tons del blau,
perquè la mar, encara que és un pla,
està plena de cims molt desitjables.
Ricardo Fernández Esteban ©
divendres, 3 de juliol del 2015
Kipling IF
Fa aproximadament vuit anys ja vaig enviar aquest gran poema de Rudyard Kipling que el segueixo trobant molt vigent . La traducció al català adaptada i reduïda, , feta la va fer expressament per als nostres divendres poètics , , en Marc Antoni Broggi, a qui agraïm la seva sensible interpretació.
Hace unos 8 años ya transmití este poema de Rudyard Kipling que como más lo leo, más actual lo percibo. La versión/interpretación en catalán de Marc A. Broggi , fue escrita exprofeso para nuestros divendres poétics .
Bon cap , de setmana ,happy weekend, buen fide
Eduard Sagarra
IF
SI ferm aguantes dret quan veus que al teu voltant
sembla que tot trontolli, i es blasma ta fermesa;
SI et mires al mirall amb crítica constant,
i al mateix temps comprens dels altres la feblesa.
SI no et cansa esperar; SI al desig poses límit;
SI l’odi mantens lluny, fins i tot contra el mal;
SI amb els altres estant ni t’imposes ni ets tímid,
i el teu mèrit valores ni molt baix ni massa alt.
SI somnies i el somni no et transforma en un rei;
SI penses i el pensar no minva el teu coratge;
SI ni el triomf ni el fracàs no t’imposen la llei
i, com dos impostors, els treus del teu llenguatge.
SI ja saps perdonar quan una acció sincera
la veus calumniada per ximples o malvats;
SI veus que et fan a miques l’esperada quimera
i tornes a forjar-la amb els bocins trencats.
SI et fa goig la veritat i neguit la mentida;
SI agraeixes com cal l’ajuda i companyia;
SI no et poden ferir ni enveja ni envestida,
i aconsegueixes en elles conservar l’alegria
SI saps veure en el míser virtut i qualitat,
i igualment, sense orgull, en el gran o en el ric,
i ambdós, indistints, els tractes amb bondat.
SI et mantens ben fidel al company i a l’amic...
SI pots arribar a omplir tots els minuts del dia
amb seixanta segons d’aquest treball dins teu,
per tu ha de ser la vida i la seva harmonia
i encara molt més: ja ets un HOME fill meu.
( versió adaptada i reduïda de MA. Broggi a partir d'una traducció de López Picó )
IF
SI puedes mantener la cabeza en su sitio
cuando todos la pierden –y te culpan por ello-;
SI confías en ti cuando los otros
desconfían -y les das la razón-;
SI puedes esperar sin cansarte, si no
mientes cuando te vienen con mentiras
ni odias a los que te odian y, aún así,
no te las das de santo ni de sabio;
SI sueñas, sin llegar a ser esclavo
de tus sueños; si piensas, pero no te conformas
con pensar; si te enfrentas al Triunfo y al Desastre
y das el mismo trato a esos dos impostores;
SI soportas que te tuerzan tus palabras
para embaucar con ellas a los tontos;
SI se rompen las cosas a las que has dedicado
tu existencia y te agachas a rehacerlas;
SI juntas todas tus ganancias para
jugártelas a cara o cruz, y pierdes,
y vuelves a empezar de nuevo, una vez más,
sin mencionar siquiera lo perdido;
y SI tu corazón, tus músculos, tus nervios
cumplen incluso cuando ya no son
lo que eran, y resistes cuando ya no te queda
sino la voluntad de resistir;
SI hablas con multitudes sin perder la honradez
y paseas con reyes sin perder la humildad:
SI no pueden hacerte daño tus enemigos
-tampoco tus amigos- y todo el mundo cuenta
contigo -no en exceso-; si no desaprovechas
ni un segundo de cada minuto de carrera,
la tierra y cuanto en ella existe es para ti;
serás, en fin, lo que se dice un hombre.
Rudyard Kipling
Traducción/ versión Jose Manuel Benitez Ariza .Sevilla 1996)
Hace unos 8 años ya transmití este poema de Rudyard Kipling que como más lo leo, más actual lo percibo. La versión/interpretación en catalán de Marc A. Broggi , fue escrita exprofeso para nuestros divendres poétics .
Bon cap , de setmana ,happy weekend, buen fide
Eduard Sagarra
[IF] |
| If you can keep your head when all about you Are losing theirs and blaming it on you, If you can trust yourself when all men doubt you But make allowance for their doubting too, If you can wait and not be tired by waiting, Or being lied about, don't deal in lies, Or being hated, don't give way to hating, And yet don't look too good, nor talk too wise: If you can dream--and not make dreams your master, If you can think--and not make thoughts your aim; If you can meet with Triumph and Disaster And treat those two impostors just the same; If you can bear to hear the truth you've spoken Twisted by knaves to make a trap for fools, Or watch the things you gave your life to, broken, And stoop and build 'em up with worn-out tools: If you can make one heap of all your winnings And risk it all on one turn of pitch-and-toss, And lose, and start again at your beginnings And never breath a word about your loss; If you can force your heart and nerve and sinew To serve your turn long after they are gone, And so hold on when there is nothing in you Except the Will which says to them: "Hold on!" If you can talk with crowds and keep your virtue, Or walk with kings--nor lose the common touch, If neither foes nor loving friends can hurt you; If all men count with you, but none too much, If you can fill the unforgiving minute With sixty seconds' worth of distance run, Yours is the Earth and everything that's in it, And--which is more--you'll be a Man, my son! --Rudyard Kipling |
IF
SI ferm aguantes dret quan veus que al teu voltant
sembla que tot trontolli, i es blasma ta fermesa;
SI et mires al mirall amb crítica constant,
i al mateix temps comprens dels altres la feblesa.
SI no et cansa esperar; SI al desig poses límit;
SI l’odi mantens lluny, fins i tot contra el mal;
SI amb els altres estant ni t’imposes ni ets tímid,
i el teu mèrit valores ni molt baix ni massa alt.
SI somnies i el somni no et transforma en un rei;
SI penses i el pensar no minva el teu coratge;
SI ni el triomf ni el fracàs no t’imposen la llei
i, com dos impostors, els treus del teu llenguatge.
SI ja saps perdonar quan una acció sincera
la veus calumniada per ximples o malvats;
SI veus que et fan a miques l’esperada quimera
i tornes a forjar-la amb els bocins trencats.
SI et fa goig la veritat i neguit la mentida;
SI agraeixes com cal l’ajuda i companyia;
SI no et poden ferir ni enveja ni envestida,
i aconsegueixes en elles conservar l’alegria
SI saps veure en el míser virtut i qualitat,
i igualment, sense orgull, en el gran o en el ric,
i ambdós, indistints, els tractes amb bondat.
SI et mantens ben fidel al company i a l’amic...
SI pots arribar a omplir tots els minuts del dia
amb seixanta segons d’aquest treball dins teu,
per tu ha de ser la vida i la seva harmonia
i encara molt més: ja ets un HOME fill meu.
( versió adaptada i reduïda de MA. Broggi a partir d'una traducció de López Picó )
IF
SI puedes mantener la cabeza en su sitio
cuando todos la pierden –y te culpan por ello-;
SI confías en ti cuando los otros
desconfían -y les das la razón-;
SI puedes esperar sin cansarte, si no
mientes cuando te vienen con mentiras
ni odias a los que te odian y, aún así,
no te las das de santo ni de sabio;
SI sueñas, sin llegar a ser esclavo
de tus sueños; si piensas, pero no te conformas
con pensar; si te enfrentas al Triunfo y al Desastre
y das el mismo trato a esos dos impostores;
SI soportas que te tuerzan tus palabras
para embaucar con ellas a los tontos;
SI se rompen las cosas a las que has dedicado
tu existencia y te agachas a rehacerlas;
SI juntas todas tus ganancias para
jugártelas a cara o cruz, y pierdes,
y vuelves a empezar de nuevo, una vez más,
sin mencionar siquiera lo perdido;
y SI tu corazón, tus músculos, tus nervios
cumplen incluso cuando ya no son
lo que eran, y resistes cuando ya no te queda
sino la voluntad de resistir;
SI hablas con multitudes sin perder la honradez
y paseas con reyes sin perder la humildad:
SI no pueden hacerte daño tus enemigos
-tampoco tus amigos- y todo el mundo cuenta
contigo -no en exceso-; si no desaprovechas
ni un segundo de cada minuto de carrera,
la tierra y cuanto en ella existe es para ti;
serás, en fin, lo que se dice un hombre.
Rudyard Kipling
Traducción/ versión Jose Manuel Benitez Ariza .Sevilla 1996)
divendres, 26 de juny del 2015
Estiu Marti Pol
Per preparar l’estiu ,dos versos del Gran Marti Pol, molt diferents seriós el primer ,el segon apetitós......
Para prepararnos para las canículas estivales dos versos veraniegos de muy distinto calado…pero ambos muy cotidianos
Solstici”
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Marti i Pol
PAN CON TOMATE
Dios nos dio de ser catalanes
para comer buen pà amb tomàquet
con un chorro de aceite discreto
y un pellizco de sal si hace falta;
pan de payés si puede ser,
que es mas sabroso que los otros,
y tomate bien maduro,
pero que no lo sea demasiado.
Dios nos de un trozo de jamón
o longaniza bien ancha
par que acompañen al pan
bien untadito con tomate;
jamón de buen masticar,
longaniza de la Plana*,
que los osonenses en esto
tenemos mucho renombre.
Dios nos de todo lo que he dicho
y buenos amigos en la mesa
para compartir lo que comemos
y fer petar la xerrada,
que conversar con los amigos
siempre suele despertar apetito
y el comer, si es compartido,
resulta más saludable.
Miquel Marti i Pol
Para prepararnos para las canículas estivales dos versos veraniegos de muy distinto calado…pero ambos muy cotidianos
Solstici”
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Marti i Pol
PAN CON TOMATE
Dios nos dio de ser catalanes
para comer buen pà amb tomàquet
con un chorro de aceite discreto
y un pellizco de sal si hace falta;
pan de payés si puede ser,
que es mas sabroso que los otros,
y tomate bien maduro,
pero que no lo sea demasiado.
Dios nos de un trozo de jamón
o longaniza bien ancha
par que acompañen al pan
bien untadito con tomate;
jamón de buen masticar,
longaniza de la Plana*,
que los osonenses en esto
tenemos mucho renombre.
Dios nos de todo lo que he dicho
y buenos amigos en la mesa
para compartir lo que comemos
y fer petar la xerrada,
que conversar con los amigos
siempre suele despertar apetito
y el comer, si es compartido,
resulta más saludable.
Miquel Marti i Pol
divendres, 19 de juny del 2015
Itaca Kadafis
Avui , vigílies del solstici d’estiu i de Sant Joan m’ha vingut de gust reiterar , després de 10 anys, aquesta poesia de Kavafis amb la esplèndida traducció de Carles Riba.
Hoy .en vísperas de la verbena de San Juan y del Solsticio de verano.el cuerpo me pedía reiterar una poesía de Kavafis, ya aparecida en els divendres,
Viatge a Itaca (Fragment)
Quant surts a fer el viatge cap a Itaca
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades,
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
que vagis a ciutats a aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
que siguis vell quan fondegis la illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobre, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi com be t'has fet
sabràs el que volen dir les Itaques.
KONSTANTINOS KAVAFIS(1863-1933)
Traducció Carles Riba
Otro fragmento del mismo poema en castellano
" Si vas a emprender el viaje hacia Ítaca,
pide que tu camino sea largo,
rico en experiencias, en conocimiento.
A Lestrigones y a Cíclopes,
al airado Poseidón nunca temas,
no hallarás tales seres en tu ruta
si alto es tu pensamiento y limpia
la emoción de tu espíritu y tu cuerpo.
si no es tu alma quien ante ti los pone.
Pide que tu camino sea largo.
Que numerosas sean las mañanas de verano
en que con placer, felizmente
arribes a bahías nunca vistas;
detente en los emporios de Fenicia
y adquiere hermosas mercancías,
madreperlas y coral, y ámbar y ébano,
perfumes deliciosos y diversos,
cuanto puedas invierte en voluptuosos y delicados perfumes;
visita muchas ciudades de Egipto
KAVAFIS (desconozco la autoría de la traducción al castellano )
Hoy .en vísperas de la verbena de San Juan y del Solsticio de verano.el cuerpo me pedía reiterar una poesía de Kavafis, ya aparecida en els divendres,
Viatge a Itaca (Fragment)
Quant surts a fer el viatge cap a Itaca
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades,
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
que vagis a ciutats a aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
que siguis vell quan fondegis la illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobre, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi com be t'has fet
sabràs el que volen dir les Itaques.
KONSTANTINOS KAVAFIS(1863-1933)
Traducció Carles Riba
Otro fragmento del mismo poema en castellano
" Si vas a emprender el viaje hacia Ítaca,
pide que tu camino sea largo,
rico en experiencias, en conocimiento.
A Lestrigones y a Cíclopes,
al airado Poseidón nunca temas,
no hallarás tales seres en tu ruta
si alto es tu pensamiento y limpia
la emoción de tu espíritu y tu cuerpo.
si no es tu alma quien ante ti los pone.
Pide que tu camino sea largo.
Que numerosas sean las mañanas de verano
en que con placer, felizmente
arribes a bahías nunca vistas;
detente en los emporios de Fenicia
y adquiere hermosas mercancías,
madreperlas y coral, y ámbar y ébano,
perfumes deliciosos y diversos,
cuanto puedas invierte en voluptuosos y delicados perfumes;
visita muchas ciudades de Egipto
KAVAFIS (desconozco la autoría de la traducción al castellano )
divendres, 12 de juny del 2015
Vicent Andres Estelles
Bon cap /buen finde
Invocació petita
Vicent Andrès Estelles
Com t’enyorava,
mar! Aquella llum crua
que s'ablanua
al crepuscle, unes barques
lentes que van i tornen.
Com van i tornen,
com pel mar, per la trista,
humil, cansada
memòria, les coses
Que fan créixer la pena.
Com creix la pena,
com aquesta mar que enyore,
un mar o idea
d´extensió agitada,
inútil, sempre activa
Pequeña invocación
Vicent Andrès Estelles
¡Cómo te echaba de menos
mar! aquella cruda luz
que se suaviza
en el crepúsculo, unas barcas
que van y vienen .
Como van y vienen
como por el mar, por la triste,
humilde, cansada
memoria ,las cosas
que hacen crecer la pena .
Como crece la pena ,
de este mar que añoro,
un mar o idea
de extensión , agitada.
inútil, siempre activa
Invocació petita
Vicent Andrès Estelles
Com t’enyorava,
mar! Aquella llum crua
que s'ablanua
al crepuscle, unes barques
lentes que van i tornen.
Com van i tornen,
com pel mar, per la trista,
humil, cansada
memòria, les coses
Que fan créixer la pena.
Com creix la pena,
com aquesta mar que enyore,
un mar o idea
d´extensió agitada,
inútil, sempre activa
Pequeña invocación
Vicent Andrès Estelles
¡Cómo te echaba de menos
mar! aquella cruda luz
que se suaviza
en el crepúsculo, unas barcas
que van y vienen .
Como van y vienen
como por el mar, por la triste,
humilde, cansada
memoria ,las cosas
que hacen crecer la pena .
Como crece la pena ,
de este mar que añoro,
un mar o idea
de extensión , agitada.
inútil, siempre activa
divendres, 5 de juny del 2015
Marius Sampere
Avui dos poesies, pel preu d’una, del mateix poeta contemporani Marius Sampere (en català i castellà) que no he traduït jo ,però que s’entenen fàcilment.
Marius Sampere es un gran poeta Catalán que hoy ,por el precio de una van dos poesías, no traducidas por mi...pero con poco esfuerzo se entiende fácilmente
UN DIA VAIG ESCRIURE
Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.
Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts
anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.
MÀRIUS SAMPERE (n. 1928)
Muchas veces también,
por no decir que casi todas,
el amor se halla en las cosas más simples,
un botón desabrochado, un pañuelo
con indicios de alguien, la adivinanza
de una frase incompleta, o decir dos lo mismo
cuando no sabíamos qué decir, o un punto de sal
en la piel, o una raya
de plomo en una pierna. Todo aquello
que no esperábamos del amor, y que viene de él.
Entonces,
alargamos las manos, palpamos el objeto
deseado, nos lo quedamos, y no queremos
otro reino.
Marius Sampere es un gran poeta Catalán que hoy ,por el precio de una van dos poesías, no traducidas por mi...pero con poco esfuerzo se entiende fácilmente
UN DIA VAIG ESCRIURE
Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.
Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts
anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.
MÀRIUS SAMPERE (n. 1928)
Márius Sampere
Muchas veces también,
por no decir que casi todas,
el amor se halla en las cosas más simples,
un botón desabrochado, un pañuelo
con indicios de alguien, la adivinanza
de una frase incompleta, o decir dos lo mismo
cuando no sabíamos qué decir, o un punto de sal
en la piel, o una raya
de plomo en una pierna. Todo aquello
que no esperábamos del amor, y que viene de él.
Entonces,
alargamos las manos, palpamos el objeto
deseado, nos lo quedamos, y no queremos
otro reino.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)