Què és i què no és l’ONU?

Una pregunta molt freqüent que es planteja la societat i la ciutadania davant de qualsevol conflicte gran o petit que es produeix internacionalment o al si d’un determinat Estat (guerra civil, fam, genocidi, tràfic d’éssers humans, venda d’armes, mines contra persones, contaminació, etcètera) és: I què fa l’ONU per solucionar-lo? La immediata i simple resposta de molts, especialment tertulians televisius o radiofònics, és: “L’ONU no serveix per a res.” I no n’aprofundeixen més en la qüestió.
Simplement vull necessitarprecisar i aclarir a l’opinió pública algunes qüestions fonamentals.


Què és l’ONU? És una associació voluntària d’estats sobirans, fundada el 1945 després de la Segona Guerra Mundial, amb la finalitat primordial –però no única– d’evitar una tercera guerra i per mantenir la pau i seguretat mundial.


Què no és l’ONU? No és, per tant, un govern mundial amb poder supranacional sobre els seus estats membres o sobre la seva població. Tampoc no és Lourdes ni Fàtima i, per tant, no podem esperar d’ella cap miracle.


Qui va crear l’ONU? L’ONU va ser propiciada i creada pels vencedors de la Segona Guerra Mundial (Estats Units, França, Regne Unit, Xina, la Unió Soviètica), que es van guardar un paper decisiu i excloent en el funcionament de l’organització, i a vetar aquelles resolucions que no els interessessin (dins del Consell de Seguretat). Les reformes de l’ONU passen necessàriament per la voluntat d’aquests cinc estats (avui Rússia i no la Unió Soviètica).


Quines altres finalitats persegueix l’ONU? Allò que potser no es coneix prou, però el vivim a diari, és el molt que ha fet l’ONU a favor dels drets humans (Declaració Universal de 1948, i tractats internacionals exigibles a tots), descolonització i independència de més d’un centenar de nous estats (el 1945 els membres de l’ONU eren 51 mentre que avui són 192!), cooperació econòmica en favor dels països subdesenvolupats, protecció a la infantesa, refugiats, avenços tecnològics, defensa del medi ambient, evitar la desertització, lluita contra la discriminació, promoció de la cultura, sanitat, comunicacions, i especialment creació i consolidació del dret internacional.


Quin és l’exèrcit de l’ONU? L’ONU no té un exèrcit propi sinó que sempre va de prestat i per tant s’ha de pagar qualsevol intervenció dels Cascs Blaus.
Afirmar que l’ONU no serveix de res per culpa de l’actitud bel•licosa o desaprensiva dels estats és una simplicitat i seria igual que si afirméssim que el Banc d’Espanya o el Banc Central Europeu no serveixen per a res perquè l’economia va malament o el sistema financer ha estat negligent en la seva actuació i ha caigut a les mans d’especuladors desaprensius.
Allò que la ciutadania i la societat tenim que defensar i exigir als estats membres que la integren és que a través de l’ONU es produeixi un vertader canvi al món i en les relacions internacionals. En definitiva, defensar els valors, propòsits i principis que la van inspirar i que pertanyen a la gent, a les persones, a la societat.


La carta creadora de l’ONU s’inicia amb la frase que encara és vigent “Nosaltres els pobles de les Nacions Unides, decidits... “, és a dir, són els pobles qui han d’afavorir i promoure la pau, el progrés, la tolerància i la fe en els drets fonamentals.
Aquesta és una obligació que no podem eludir, ja que en cas que no complíssim amb aquesta obligació qui fallaria no seria l’ONU sinó els governs dels estats membres i els pobles, en segon lloc, per no fer pressió en defensa de la necessària pau i seguretat mundial.


Eduard Sagarra i Trias
President de l’Associació de les Nacions Unides a Espanya