Teresa Cervello Nadal ha mort

Estimades/ estimats

Trenco el meu silenci estival, per una raó de pes

HA MORT UNA MOLT BONA AMIGA, GRAN PERSONA I EXCEL·LENT JURISTA :TERESA CERVELLO I NADAL.

Ha lluitat contra la infermetat durant anys i anys amb un somriure i amb passió per viure i com sinó fos a ella a qui afectes !!!!!!

Es fa difícil de trobar mots que ens consolin, però (com la majoria de les vegades – encara que no us ho creieu- no soc jo qui busco les poesies sinó son elles qui em troben).Es per aixo que avui amb una tramuntana de por he trobat aquest pensament del Enric Brull (receptor dels divendres poètics) que expressa molt profundament la relació que tots teníem o hem tingut amb la Teresa .

Descansa en pau estimada , i el nostre condol a Ignasi, Aïna i Ignasi.

Peto Eduard

“Hi ha persones que ens fan feliços pel sol fet d'haver-se creuat en el nostre camí...

Algunes recorren el camí al nostre costat, veient passar moltes llunes; a altres, les veiem passar quasi bé entre una passa i l'altra...

A totes les anomenem amics. Però hi ha molts tipus d'amics.

Podem simbolitzar a cadascun d'ells per una fulla d'arbre...

Les primeres fulles van sorgir dels nostres pares... que ens mostren el que és la vida.

Després els amics germans... que son mestres de socialització.

Els amics fills, amb els que dividim el nostre espai perquè puguin florir com nosaltres...

El destí ens presenta altres amics, els qual no sabíem que es creuarien en el nostre camí...

A alguns, els diem 'amics de l'ànima' perquè son sincers. Saben quan estem bé, saben el que ens fa feliços.

Alguna vegada, algun d'aquests amics s'instal·la al nostre cor... Dona brillantor al nostres ulls, música a la nostra ànima, agilitat als nostres peus...

També estan aquells amics per un temps, potser per unes vacances, uns dies o unes hores i que també aconsegueixen capturar la nostra admiració

i posar molts somriures a les nostres cares...

No podem oblidar els amics distants... aquells que estan a les puntes de les branques de l'arbre, però que quan bufa el vent sempre apareixen entre fulla i fulla...

Moltes fulles tenen permanència totes les estacions però quan ve la tardor, alguna fulla es perd i quan ve la primavera alguna fulla neix.

Ens donen una felicitat especial, aquelles fulles que encara que han caigut continuen al nostre costat, alimentant la nostra arrel amb molta alegria... amb records meravellosos del temps que van estar amb nosaltres.

Simplement perquè cada persona que passa per la nostra vida és única... sempre ens deixa una mica d'ella i s'emporta una mica de nosaltres.

I, segurament, aquesta sigui la part més bella de la nostra vida.

Desitjo a tots els que us heu creuat al meu camí tota la felicitat que us mereixeu.