ET DEIXARÉ UNA FLOR (AL PARADÍS)
Et deixaré una flor,
al paradís,
quan reculli les engrunes
del viatge.
Recordaré els teus ulls,
un dia clar,
quan el seu espurneig de goig
no em faci mal.
I gsaré sortir
de dintre el niu,
aclucant els ulls perquè el sol
no em cremi el cor.
Potser caminaré
unes passes,
jugant a veure si trobo
el teu rastre.
Em semblarà tot nou,
així, de cop,
com si no hagués viscut res més
des de llavors.
Les flames del neguit
no em faran por,
encara que m'empaitin, sí,
amb veu nova.
Tot serà més bonic
i net, i clar
que quan corria, matusser,
pel laberint.
Et deixaré una flor,
al paradís,
quan torni a obrir les finestres
de la casa.
Joan Salvat-Papasseit (El Poema De La Rosa Als Llavis)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada