Aquests dies de campanya, s’està parlant molt i
catastròficament de la difícil situació en que quedarien Catalunya
i els catalans en un futur,si s’exercís el dret a decidir en un
plebiscit o referèndum
Ens centrarem en fer unes reflexions en torn a la
nacionalitat espanyola dels ciutadans que avui ostenten tots els
catalans i, sobre la legislació interna e internacional europea que
regula la adquisició,pèrdua o conservació de la nacionalitat
espanyola .Les lleis, que se’n ocupen son,La Constitució de
1978,el Codi civil el Tractat de la Unió Europea( Versió Lisboa
2009).
Els catalans , visquin on visquin ,son tots espanyols, i
si ho son des de el seu naixement tenen un “status
jurídic” privilegiat com es ser
“espanyols d’origen”.No
es el mateix esser espanyol d’origen que “espanyol originari”,
però això seria entrar en tecnicismes complicats que no venen al
cas .El que podem afirmar es que tots els espanyols i catalans
originaris son també d’origen.
La constitució espanyola prohibeix expressament (art
11.2) que es pugui perdre la nacionalitat espanyola d’origen ,com a
sanció. Per tant seria inconstitucional e il·legal castigar als
catalans d’origen ,i per raons súper estructurals politiques, amb
la pèrdua de la nacionalitat espanyola.
A mes ,tots els espanyols i els catalans , siguin
d’origen o no , ostenten un altre privilegi, tenir i gaudir de“la
ciutadania europea” que els hi atorga uns
drets individuals derivats del Tractat de la Unió Europea Aquets
drets son, entre d’altres, poder moure`s lliurement per tots els
estats de la Unió, inclòs, per tant i ,evidentment, Espanya, ja que
es un estat membre de la Unió.
Finalment també el Codi civil preveu des de 2002 que es
pot conservar la nacionalitat espanyola, malgrat que s’adquireixi
una altre nacionalitat i encara que no hi hagi conveni,. Els
requisits son que visquin al estranger,i que abans del termini de
tres anys des de que l’haguessin adquirit demanin de conservar-la
al Registre civil o al consolat espanyol corresponent.
No esta previst en els Tractats
de la Unió com es pot perdre la ciutadania
europea per aquells que siguin nacionals d’un estat membre .La
única forma seria que perdessin la nacionalitat d’un dels 27
estats que avui l’integren
En definitiva ¿que li podria succeir a la població
espanyola i catalana que viu a Catalunya (que avui som tots), en el
supòsit que neixes per voluntat sobirana d’un poble,un nou estat
europeu?.La resposta es que els actuals catalans, que son espanyols
seguirien tenint el passaport espanyol i a la vegada la condició de
ciutadans europeus., a menys que renunciïn personalment e
individualment
Però es mes. D’acord amb la Constitució espanyola i
el Codi civil,els catalans podrien tenir també una doble
nacionalitat a mes de la espanyola Seria una doble nacionalitat
legal a Espanya,ja que Catalunya forma part, geogràficament i
culturalment,del concepte de països Iberoamericans,que juntament amb
Portugal ,Andorra ,filipines i el poble sefardi, els hi ho permet la
Constitució i el propi Codi civil.
Per reafirmar aquesta voluntat de conservar la, els qui
ho desitgin podrien demanar la conservació de la espanyola, si ho
fan dins dels tres anys desprès de ‘haver adquirit u optat per
la nova.
La situació final podria esdevenir paradoxal pel que fa
a la població de Catalunya. En una Catalunya -nou estat europeu,la
majoria dels seus habitants seguirien tenint la nacionalitat i el
passaport espanyols,i per tant seguirien tenint la ciutadania de la
Unió,i,evidentment,podrien gaudir d’ una doble nacionalitat a mes
la del nou estat .
Es ben cert que no hi ha precedents de la secessió o
naixement d’un nou estat a la Unió Europea, però tampoc hi hauria
precedent en aquesta Organització supranacional que es la Unió, que
en un nou estat europeu (dins o fora de la Unió) els seus habitants
seguissin tenint la nacionalitat espanyola d’origen; sense poder
perdre-la com sanció. Per tant com a ciutadans de la Unió tots es
mourien lliurement dins tota la Europa dels 27 i podrien votar i
esser votats en les eleccions municipals si residissin a Madrid,
Sevilla, Londres o Berlin. Finalment podrien gaudir de la doble
nacionalitat legal encara que no hi hagués un conveni entre Espanya
i el nou estat europeu .
Es curiós i cal tenir-ho present !!!
Eduard Sagarra Trias
Professor de DIP, nacionalitat , estrangeria i
ciutadania Europea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada