Amb tant soroll mediàtic val la pena i és molt saludable prendre distància i escoltar i sentir el so de la música .
En estos momentos de fragor mediático ,es saludable tomar distancia y oir y escuchar el sonido de la música.
La Musique
La musique souvent me prend comme une mer !
Vers ma pâle étoile,
Sous un plafond de brume ou dans un vaste éther,
Je mets à la voile;
La poitrine en avant et les poumons gonflés
Comme de la toile
J'escalade le dos des flots amoncelés
Que la nuit me voile ;
Je sens vibrer en moi toutes les passions
D'un vaisseau qui souffre ;
Le bon vent, la tempête et ses convulsions
Sur l'immense gouffre
Me bercent. D'autres fois, calme plat, grand miroir
De mon désespoir !
Charles Baudelaire (1821-1867)
Les Fleurs du mal –
LA MÚSICA
La música a vegades m’ullprèn com la mar!
Vers ma pàl·lida estela,
sota un plafó de boira o dins l’espai isard,
navego a la vela;
el pit al bat de l’aire, amb els pulmons turgents
igual que una tela,
escalo els geps de l’ona acaronats pels vents
que la nit m’entela;
sento estremir-se en mi totes les passions
d’un veler en sofrença:
l’oreig, la tempestat amb ses convulsions
en la gorga immensa
em gronxen. A vegades, calma plana, espill ver
del meu desesper!
(Versió de Xavier Benguerel)
LA MUSICA
La música frecuentemente me coge como un mar!
Hacia mi pálida estrella,
Bajo un techado de brumas o en la vastedad etérea,
Yo me hago a la vela;
El pecho saliente y los pulmones hinchados
Como velamen,
Yo trepo al lomo de las olas amontonadas
Que la noche me vela;
Siento vibrar en mí todas las pasiones
De un navío que sufre;
El buen viento, la tempestad y sus convulsiones
Sobre el inmenso abismo
Me mecen. ¡Otras veces, calma chicha, gran espejo
De mi desesperación!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada