PREMI
NOBEL DE LA PAU:NOU TOC D’ALERTA PER A PROTEGIR ELS DRETS DELS
INFANTS
L’atorgament
del premi Nobel de la Pau a la jove pakistanesa Malala i a l’indi
Kailash és una gran notícia per a tots els qui defensem els drets
humans de tots i arreu. D’altra banda, revitalitza el valor
d’aquest Premi Nobel que, els darrers anys, s’havia devaluat per
acontentar posicionaments estrictament polítics. La seva
importància queda palesa pel fet que col·loca en el primer pla de
l’actualitat una situació que, tot i ser diàriament dramàtica,
és amagada i ignorada per part de la societat global. Cal acceptar
que, encara que ens n’amaguem, es tracta de la nostra societat i
que els actors d’aquest drama som tots nosaltres!
La
situació de desvaliment i de maltractament de nens i nenes és
comuna a la majoria de països, no només als més allunyats, sinó
als de ben a prop de casa nostra, a les fronteres del Primer Món.
Els exemples que avui ressaltem són al Pakistan, on la premiada
Malala lluita pel respecte a les nenes, en especial el respecte al
seu dret fonamental a tenir accés a la cultura i a l’educació; i
a l’Índia, on Kailash fa anys que treballa per evitar que nens i
nenes es converteixin en esclaus o siguin utilitzats com a objectes
d’us i abús. Tanmateix, la geografia del desconeixement dels
drets dels menors és amplíssima i quotidiana, i el seu
menysteniment va creixent a cada conflicte armat -Síria, Irak,
Afganistan, Àfrica central, Nigèria, Somàlia, Sudan, etc.- i és
que els infants són la part més vulnerable de la població.
Més
de 80.000 nens han volgut entrar il·legalment als EUA el darrer any.
Esgarrifa saber que les famílies d’aquest nens paguen sumes
astronòmiques per a què els “traficants
de persones o els moderns negrers "
els passin a la “terra promesa” on, per altra banda, no tenen cap
garantia d’arribar, ja que, normalment, són abandonats enmig del
desert d’Arizona o a la riba del riu Bravo, un riu que han de
travessar sols amb un alt risc de morir-hi ofegats. Tots hem vist
també les “pintoresques” fotografies dels sostres dels trens
mexicans replens de criatures amuntegades, amb cara d’il·lusió
(molts amb la samarreta del Barça), que van cap a la deportació
segura, a mans de la policia d’emigració i de fronteres
nord-americanes. El negoci està servit per als mafiosos, ja que una
vegada deportats, aquestes criatures tornen a ser objecte d’un
tràfec humà, que els redueix gairebé a l’esclavatge!
Els
camps de refugiats on busquen aixopluc siris, palestins i iraquians,
al Líban, a Turquia, o a Jordània, ja apleguen milions de persones.
És en aquests camps, on la població és majoritàriament femenina i
infantil. Per completar aquest panorama desolador els mitjans ens
informen que a les pasteres que han arribat recentment a Itàlia o a
les costes espanyoles hi havia canalla i, àdhuc, nadons que
viatjaven sols i que encara són als centres d’internament. En la
terminologia legal, els menors no acompanyats són una categoria
inclosa dins dels “immigrants irregulars expulsables”.
Em
pregunto si una Europa basada en els valors y en el respecte a les
persones, en els drets humans, en la defensa de l’Estat del
benestar, en la cooperació i en la solidaritat, pot restar
insensible davant d’aquesta situació que afecta a infants i joves.
Caldria plantejar-nos seriosament si els nostres governs dels estats
del Primer Món, i tots plegats en definitiva, no tenim una “culpa
in vigilando” o per negligència.
Eduard
Sagarra Trias
President
de l’Associació per a les Nacions Unides
