PREMI NOBEL DE LA PAU:NOU TOC D’ALERTA PER A PROTEGIR ELS DRETS DELS INFANTS

PREMI NOBEL DE LA PAU:NOU TOC D’ALERTA PER A PROTEGIR ELS DRETS DELS INFANTS

L’atorgament del premi Nobel de la Pau a la jove pakistanesa Malala i a l’indi Kailash és una gran notícia per a tots els qui defensem els drets humans de tots i arreu. D’altra banda, revitalitza el valor d’aquest Premi Nobel que, els darrers anys, s’havia devaluat per acontentar posicionaments estrictament polítics. La seva importància queda palesa pel fet que col·loca en el primer pla de l’actualitat una situació que, tot i ser diàriament dramàtica, és amagada i ignorada per part de la societat global. Cal acceptar que, encara que ens n’amaguem, es tracta de la nostra societat i que els actors d’aquest drama som tots nosaltres!

La situació de desvaliment i de maltractament de nens i nenes és comuna a la majoria de països, no només als més allunyats, sinó als de ben a prop de casa nostra, a les fronteres del Primer Món. Els exemples que avui ressaltem són al Pakistan, on la premiada Malala lluita pel respecte a les nenes, en especial el respecte al seu dret fonamental a tenir accés a la cultura i a l’educació; i a l’Índia, on Kailash fa anys que treballa per evitar que nens i nenes es converteixin en esclaus o siguin utilitzats com a objectes d’us i abús. Tanmateix, la geografia del desconeixement dels drets dels menors és amplíssima i quotidiana, i el seu menysteniment va creixent a cada conflicte armat -Síria, Irak, Afganistan, Àfrica central, Nigèria, Somàlia, Sudan, etc.- i és que els infants són la part més vulnerable de la població.

Més de 80.000 nens han volgut entrar il·legalment als EUA el darrer any. Esgarrifa saber que les famílies d’aquest nens paguen sumes astronòmiques per a què els “traficants de persones o els moderns negrers " els passin a la “terra promesa” on, per altra banda, no tenen cap garantia d’arribar, ja que, normalment, són abandonats enmig del desert d’Arizona o a la riba del riu Bravo, un riu que han de travessar sols amb un alt risc de morir-hi ofegats. Tots hem vist també les “pintoresques” fotografies dels sostres dels trens mexicans replens de criatures amuntegades, amb cara d’il·lusió (molts amb la samarreta del Barça), que van cap a la deportació segura, a mans de la policia d’emigració i de fronteres nord-americanes. El negoci està servit per als mafiosos, ja que una vegada deportats, aquestes criatures tornen a ser objecte d’un tràfec humà, que els redueix gairebé a l’esclavatge!

Els camps de refugiats on busquen aixopluc siris, palestins i iraquians, al Líban, a Turquia, o a Jordània, ja apleguen milions de persones. És en aquests camps, on la població és majoritàriament femenina i infantil. Per completar aquest panorama desolador els mitjans ens informen que a les pasteres que han arribat recentment a Itàlia o a les costes espanyoles hi havia canalla i, àdhuc, nadons que viatjaven sols i que encara són als centres d’internament. En la terminologia legal, els menors no acompanyats són una categoria inclosa dins dels “immigrants irregulars expulsables”.

Em pregunto si una Europa basada en els valors y en el respecte a les persones, en els drets humans, en la defensa de l’Estat del benestar, en la cooperació i en la solidaritat, pot restar insensible davant d’aquesta situació que afecta a infants i joves. Caldria plantejar-nos seriosament si els nostres governs dels estats del Primer Món, i tots plegats en definitiva, no tenim una “culpa in vigilando” o per negligència.

Eduard Sagarra Trias

President de l’Associació per a les Nacions Unides