SENTENCIA DEL ESTATUT I MUNDIAL DE FUTBOL
Com a ciutadà , obedient i respectuós amb l’Estat de dret (que es Espanya, sens dubte!!) em sento terriblement preocupat per la situacio creada des de que es va aprovar l’estatut.
No entenc res!. I agreujat pel que diuen que diu la Sentencia del TC!!!.No crec que ningú l’hagi llegit encara integrament però lamentablement ,per aquest país i el seu poble, la tramitació , la coneguda (defensada, criticada i acatada o no!!) però no publicada sentencia , sembla una comèdia “de enredo o un vodevil”.
La llàstima es que ens hi juguem molt com a país , nació , poble sobirà o realitat convivencial històrica i real en el segle XXI.
En el Mundial de futbol hem vist que es criticava als arbitres , ja que donaven per bo un gol que no ho era (per fora de joc) o no es donava per bo un que clarament ho era,. Però les regles del Futbol son clares : Es Llei el que decideix l’àrbitre de forma inapel·lable, excepte la potestat sancionadora (les targetes grogues i vermelles) que es poden recórrer davant el Comitè de competició.
En el cas del Tribunal Constitucional i l’Estatut de Catalunya , el tema es mes greu i molt mes difícil d’entendre per la ciutadania normal com jo. L’estatut no era ni ha estat mai il·legal o contrari a cap norma. L’afirmació per molt que sigui o sembli agosarada , no ho es per les següents raons de pes.
A) El partit(en sentit esportiu o de competició) jurídic /polític que hi ha hagut entre Tribunal Constitucional d’una part (Caducat,interí, incomplert e impugnat ) i l’ Estatut de Catalunya (Poble sobirà de Catalunya, Corts generals i Parlament català )no era necessari que es jugues , i crec que mai s’hauria d’haver celebrat. Si el PP o el Defensor del Poble (de quin poble parlem?) no l’haguessin impugnat, l’Estatut seria legítim i legal, como ho son els de Andalusia i València .
B) El Tribunal Constitucional no tenia ni te competència “de ofici” per reexaminar aquesta norma ,es a dir no podia per si mateix jutjar , opinar , ni decidir en contra de la voluntat sobirana expressada per un poble, democràticament. No esta previst legalment. Potser es un fallo no previst en la constitucio o en la Llei del TC.
C) L’Estatut , fins avui vigent, no es dolent per ser il·legal , sinó que, curiosament , es dolent perquè ho diu el TC a instancies del PP i del Defensor del Poble, altrament seria legal i bo!!
Dit això nomes ens queda palesar que si partim del principi constitucional de que “tots els espanyols som iguals davant de la Llei (art 14 de la Constitució de 1978) el fet de que un estatut amb semblants o iguals articles (Andalusia o València) es legal quan el català es il·legal . significa que :
O no tots els espanyols som iguals o be no tots som espanyols. No ho dic jo, ho diu el TC sinó revisa d’ofici i de immediat els altres Estatuts.
El partit o pugilat polític Estatut/ TC no s’havia mai que haver jugat . No calia ,sinó fos per la voluntat d’un partit polític o del Defensor del pueblo (quina funció es defensar el poble, però quin? ).
El sentiment i la existència d’una nació ,cultura o poble , no es crea ni es destrueix per llei i molt menys per sentencies , per molt constitucionals que siguin
Eduard Sagarra Trias
Advocat i ciutadà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada