Sorra i aigua
Si la sorra té un nom
millor serà callar-lo,
que el silenci l'envolte d'inquietud i
presagis,
imaginar-nos només el que en veritat amaguen
els cercles
minúsculs que indolents el reclouen.
Que no és pas la sorra cap abisme
insondable,
sinó un llibre obert ple de signes fràgils,
que hom no
pot pronunciar sense rompre
l'encanteri subtil del seu significat
unànime.
Si l'aigua té un nom millor serà allunyar-lo,
que en
l'instant d'un mot no cap tanta saviesa,
sinó en l'hora llarga de la
solitud humana,
en el voluptuós tempteig d'un pensament exànime
que malda per sobreviure a l'empenta dels dies.
Quina eloqüència
suprema: el silenci!,
que generós ens lliura, sense embuts,
noves
formes d'interpretar l'evidència!
Robert Cortell i
Giner nascut a Carcaixent (Ribera Alta), l'any
1958 | ARENA Y AGUA
Si la arena tiene un nombre mejor
deberemos callarlo, que el silencio lo envuelva de inquietudes y presagios solo imaginar lo que esconden de
verdad los círculos minúsculos que
indolentes lo recluyen Que no es la arena ningún abismo
insondable, sino un libro abierto lleno de signos
frágiles, que no puedo pronunciar sin
romper el sortilegio sutil de su significado
unánime. Si el agua tiene un nombre mejor será
alejarlo que en el instante de una palabra no cabe tanta sabiduría sino que en la larga hora de la
soledad humana, en el voluptuoso tanteo de un
pensamiento exánime que trata de sobrevivir al empuje de
los días. Qué elocuencia suprema: el
silencio, que generoso nos entrega sin
tapujos, nuevas formas de interpretar la
evidencia
Robert Cortell i Giner |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada