BOSC CREMAT M.Àngels Anglada

Avui ni es divendres ni es gaire poètic ; per això  trenco el silenci estival ja que els esdeveniments i foc al Alt Emporda em porten  a transcriure els versos de Mª Angels Anglada, escriptora i poeta nascuda a Vic , que va viure molts anys al Emporda.El coneixia i l’estimava.

 BOSC CREMAT   “Et deixaré la veu”/ Josep Tero/ Picap

Maria Àngels Anglada

Qui faria sentir el gran crit sense veu de la saba?

I com puc, sense flames enceses, parlar-vos del foc?

Parlar-vos dels braços dels arbres, tan vius com els nostres,

ferits per mil llengües d’incendi?, del cos que s’esquinça,

collat  a la terra que el plora, negrós i ofegat? 

Heu calat foc al bosc i la son no us deserta.

Homes moriren, i infants, i ho mireu amb ulls freds

entre el plany d’agonia dels arbres.

Bellíssima em sembla la serp escamosa que no espatlla l’herba,

si la comparo amb la nàusea del vostres  passos furtius.

Però, a tots els qui aneu amb cor net a l’arbreda,

el vent remorós també us parla, i esment us demana

la genteta del bosc: l’esquirol de gran cua

i l’esquívol conill, i el miracle del bru rossinyol,

la llavor que vol néixer i l’olor dels timons, i el florit romaní.

Ja comença l’estiu, i la gran por pels boscos. Penseu-hi,

en les hores suaus de tardor, quan els camps altre cop han fruitat:

 què hi trobaríem si es tornen arena i desert? Els boscos els guarden

i criden la pluja amorosa amb fullosos dits.

Feliç el qui els salva i ens serva la seva ombra amiga,

i  lluita la vil escomesa dels seus assassins

  Mª Angels Anglada