Tenia un amic que davant d'algun fet o problema irresoluble deia ”Això no és un problema perquè no te solució”. Tenia tota la raó, ja que en matemàtiques o física els problemes, o tenen solució o no ho son. Si no son problemes que son? En sociologia o en política son situacions i les situacions s’assumeixen i potser llavors s’hi troba un desllorigador.
La reflexió, que seria extensible al que passa, per exemple, aquí a casa nostre, és totalment aplicable al conflicte de Síria. La comunitat internacional liderat pels països que mes defensen -teòricament- els drets fonamentals de les persones, aquesta quedant “galdosa” amb un silenci colpidor irresponsable. Recorden el debat de fa només tres mesos sobre l’ús d’armes químiques per part del Regim Síria? Recorden la imminència de la intervenció americana i europea per castigar l’ús d’armes químiques? Recorden els debats al Consell de seguretat de les Nacions Unides i els vetos de Rússia? Recorden que una vegada signat el tractat contra les armes químiques per Síria, semblava que els morts ja no contaven i la guerra podia seguir tranquil·lament. Sembla que, una vegada mes, l'amnèsia de les grans ponències és infinita i ho han oblidat tot. Ja no interessa no té rendibilitat.
La reflexió, que seria extensible al que passa, per exemple, aquí a casa nostre, és totalment aplicable al conflicte de Síria. La comunitat internacional liderat pels països que mes defensen -teòricament- els drets fonamentals de les persones, aquesta quedant “galdosa” amb un silenci colpidor irresponsable. Recorden el debat de fa només tres mesos sobre l’ús d’armes químiques per part del Regim Síria? Recorden la imminència de la intervenció americana i europea per castigar l’ús d’armes químiques? Recorden els debats al Consell de seguretat de les Nacions Unides i els vetos de Rússia? Recorden que una vegada signat el tractat contra les armes químiques per Síria, semblava que els morts ja no contaven i la guerra podia seguir tranquil·lament. Sembla que, una vegada mes, l'amnèsia de les grans ponències és infinita i ho han oblidat tot. Ja no interessa no té rendibilitat.
Davant del desastre humà de milions de refugiats, d’ assassinats, morts d’innocents, ús de noves bombes destructives contra la població civil, i tot un mostrari d’atrocitats, el que ara discutim, en primera plana dels diaris a Catalunya, és :on van o qui fa el negoci d'emmagatzemar o destruir les armes químiques? Potser serà Catalunya, Tarragona, Constantí? Bravo!
Els centenars de morts ja no són noticia. Són una anècdota en les pàgines de successos. La consciència Internacional dels països defensors dels drets segur que no existeix però, la de la gent normal d’aquests països tampoc? Cal demanar que algú faci quelcom. El nostre silenci ens responsabilitza.
No hauríem d’assumir que hi ha actes de barbàrie a Síria i que són tolerats però que els podrien evitar els Estats mitjançant la ONU?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada