Els tres Reis d'Orient

S'acosten els Reigs Mags d'Orient !!! son aquells que funcionen de veritat i mai abdiquen. BONS REIS . Que la il·lusió individual i col·lectiva no ens falli mai Estar atentos a los Reyes Magos de Oriente que son los que siempre funcionan y nunca abdican. Que la ilusión individual y colectiva no nos falte nunca.

Els Tres Reis d'Orient (Fragment) vénen infants de les portes: surten un a un i a borbolls, però no com a folls, sinó discretament; i per les sendes tortes del camp en pugen més; i també les ciutats n’envien, i els altres països; i del fons nu dels temps encara no comptats se’ls n’ajunten, amb rostres per endavant precisos: descalços o abillats com prínceps de pintura; n’hi ha de blancs, de llors; d’adrets i iguals i d’encongits per la gepa futura; de grocs per fam i d’altres lluents com animals que es crien per l’ensunya; hi ha els de Judea i els de tot el món, i en un angle, amb llur bell parlar, els de Catalunya. Tots els infants en cercle immens hi són, com infantats de nou per la Mare infantina, tots voltant el tresor per compartir-lo amb el Fill, que s’inclina sobre els perfums i les pedres i l’or. I l’infant d’ulls bonics que vaig ser, també hi era; i em recordo de tot: com vaig tastar, com tots, curiós pres pel mot, la mirra, amarga amb aroma estrangera. I tinc, ben enfonyada, però he perdut la clau, una turquesa dura, única pel seu blau; i un robí, talment una espurna de sang divina; i ara que em faig vell, mai no me’l miro, roig sobre el desat anell, que no hi vessi una lenta llàgrima taciturna. Esbós de tres oratoris[1954] Carles Riba, Els tres Reis d'Orient.

Reis d'orient reyes de oriente

MOLT BON ANY/ FELIZ AÑO
 
 
VISCA ELS TRES REIS
(popular)
 
Visca els tres reis
De l'Orient
que porten torrons
a tota la gent.
Una botifarra
per la mare.
Un got de vi
pel meu padrí.
Un tros de pa
pel meu germà.
Un tall de coca
per la meva boca
*
..........
Todos están allí en un círculo inmenso
infantados de nuevo por la madre infantina,
todos circundan el tesoro
para compartirlo con el Hijo inclinado
sobre el perfume y las piedras y el oro.
Y el niño de ojos hermosos que fui, también estaba
y me acuerdo de todo:
cómo probé con todos, al reclamo del nombre,
la mirra que amarguea con aroma extranjero.
Y tengo bien guardada, pero perdí la llave,
una turquesa dura, única por su azul;
y también un rubí, ciertamente una chispa
de la sangre divina; y ahora que envejezco,
no me lo miro nunca, rojo sobre el anillo,
 
Final de la poesia de Carles Riba “Els Tres reis d’Orient” 1956
Traducción Jesus Masip 1957