Aquest poema de Paul Verlaine ,a part de la seva bellesa intrínseca el valor de que era una contrasenya, per a la resistència francesa a 1945 , anunciant que el desembarcament de Normandia per parts dels aliats , seria imminent
Además de la belleza intrínseca de su texto, esta poesía era la contraseña que anunciaba a la resistencia francesa en 1945 el desembarco de Normandía
Del libro «Fiestas galantes» publicado en 1869.
Coloquio sentimental
Por aquel viejo parque solitario y glacial
dos oscuras siluetas hemos visto cruzar.
En sus ojos no hay brillo, balbucean sus labios,
y son casi inaudibles sus coloquios truncados.
Por aquel viejo parque solitario y glacial
dos espectros evocan lo que fue tiempo atrás.
-- ¿No recuerdas los éxtasis que vivimos antaño?
-- ¿A qué viene el que ahora haya que recordarlos?
-- ¿Todavía mi nombre canta en tu corazón?
¿Es mi alma en tus sueños lo que ves aún? -- No.
-- ¡Ah, qué días aquellos los de dicha indecible
y de besos sin fin! -- Es posible, es posible.
-- ¡Cuando el cielo era azul, la esperanza infinita!
-- Ya no queda esperanza y mi cielo se agrisa.
Por aquel avenal caminaban los dos
y tan sólo la noche sus palabras oyó.
Colloque sentimental
Dans le vieux parc solitaire et glacé
Deux formes ont tout à l´heure passé.
Leurs yeux sont morts et leurs lèvres sont molles,
Et l´on entend à peine leurs paroles.
Dans le vieux parc solitaire et glacé
Deux spectres ont évoqué le passé.
-- Te souvient-il de notre extase ancienne?
-- Pourquoi voulez-vous donc qu´il m´en souvienne?
-- Ton cœur bat il toujours à mon seul nom?
Toujours vois-tu mon âme en rêve? -- Non.
-- Ah! les beaux jours de bonheur indicible
Où nous joignions nos bouches! -- C´est possible.
-- Qu´il était bleu, le ciel, et grand, l´espoir!
-- L´espoir a fui, vaincu, vers le ciel noir.
Tels ils marchaient dans les avoines folles,
Et la nuit seule entendit leurs paroles.
Paul Verlaine
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paul Verlaine. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paul Verlaine. Mostrar tots els missatges
divendres, 13 d’abril del 2018
divendres, 16 de gener del 2015
Il Pleut dans mon coeur
Trista pero molt romántica !!
Triste pero romántica
Il pleure dans mon coeur
Il pleure dans mon coeur
Comme il pleut sur la ville ;
Quelle est cette langueur
Qui pénètre mon coeur ?
Ô bruit doux de la pluie
Par terre et sur les toits !
Pour un coeur qui s'ennuie,
Ô le chant de la pluie !
Il pleure sans raison
Dans ce coeur qui s'écœure.
Quoi ! nulle trahison ?...
Ce deuil est sans raison.
C'est bien la pire peine
De ne savoir pourquoi
Sans amour et sans haine
Mon coeur a tant de peine !
Paul Verlaine (1844-1896)
PLORA DINS EL MEU COR…
Plou dolçament a la ciutat.
Arthur Rimbaud
Plora dins el meu cor
Com plou a la ciutat,
Què és aquesta llanguiment
Que penetra el meu cor.
Oh dolç so de la pluja
A la terra i als teulats!
Per a un cor avorrit,
Oh aquest cant de la pluja!
Plora sense raó
En aquest cor torbat.
Per cap traïció?
Duu dol sense raó.
El pitjor dels turments
És no saber per què,
Sens amor i sens odi,
Té el meu cor tants turments.
(Trad. Joan Peña)
Llueve suavemente sobre la ciudad...
ARTHUR RIMBAUD
Llora en mi corazón
como llueve en la ciudad;
¿qué languidez es ésa
que penetra en mi corazón?
¡Oh, ruido suave de la lluvia
en la tierra y en los tejados!
Para un corazón que se aburre
¡el canto de la lluvia!
Llora sin razón
en este corazón que se revuelve.
¡Qué! ¿Ninguna traición?…
Ese luto es sin razón.
¡Es pues la peor pena
no saber por qué,
sin amor y sin odio,
mi corazón siente tanta pena!
Traducción de Carmen Morales & Claude Dubois
Triste pero romántica
Il pleure dans mon coeur
Il pleure dans mon coeur
Comme il pleut sur la ville ;
Quelle est cette langueur
Qui pénètre mon coeur ?
Ô bruit doux de la pluie
Par terre et sur les toits !
Pour un coeur qui s'ennuie,
Ô le chant de la pluie !
Il pleure sans raison
Dans ce coeur qui s'écœure.
Quoi ! nulle trahison ?...
Ce deuil est sans raison.
C'est bien la pire peine
De ne savoir pourquoi
Sans amour et sans haine
Mon coeur a tant de peine !
Paul Verlaine (1844-1896)
PLORA DINS EL MEU COR…
Plora dins el meu cor
Com plou a la ciutat,
Què és aquesta llanguiment
Que penetra el meu cor.
Oh dolç so de la pluja
A la terra i als teulats!
Per a un cor avorrit,
Oh aquest cant de la pluja!
Plora sense raó
En aquest cor torbat.
Per cap traïció?
Duu dol sense raó.
El pitjor dels turments
És no saber per què,
Sens amor i sens odi,
Té el meu cor tants turments.
Llueve suavemente sobre la ciudad...
ARTHUR RIMBAUD
Llora en mi corazón
como llueve en la ciudad;
¿qué languidez es ésa
que penetra en mi corazón?
¡Oh, ruido suave de la lluvia
en la tierra y en los tejados!
Para un corazón que se aburre
¡el canto de la lluvia!
Llora sin razón
en este corazón que se revuelve.
¡Qué! ¿Ninguna traición?…
Ese luto es sin razón.
¡Es pues la peor pena
no saber por qué,
sin amor y sin odio,
mi corazón siente tanta pena!
Traducción de Carmen Morales & Claude Dubois
Subscriure's a:
Missatges (Atom)