DIVENDRES POÈTICS: TANCAT FINS RESTAURACIÓ DEMOCRÀTICA
Durant més de 45 anys he explicat als meus alumnes que, al meu modest parer, les característiques o virtuts bàsiques que ha de practicar una persona individualment i col·lectivament, per tal conviure en pau una societat democràtica avançada contemporània:
a) Il·lusió individual i col·lectiva: sense il·lusió costa emprendre qualsevol activitat o assumir amb possibilitats d'èxit els reptes diaris.
b) Mundològia: Ho interpreto com saber estar i comportar-se en societat, amb dignitat, davant qualsevol situació per fàcil o difícil que ens aparegui.
c) Valors: Tenir i practicar uns valors "convivencials" i uns principis amplis conjunturals que no són immutables. A títol d’exemple: la llibertat, la justícia, la vida, la família, la propietat, la democràcia, els drets humans i les llibertats públiques, la dignitat. Etc.
d) Coherència: És l'exercici més difícil de practicar, ja que tots entenem el que és la incoherència dels demes, però poques vegades admetem la nostra incoherència.
He intentat seguir aquests postulats, al llarg de la meva vida i amb més o menys encert, en totes les activitats, vida familiar, amistat, professió, docència o en la vida de les entitats cíviques que he participat o presidit (Coral St Jordi , Col Advocats, Consell Catala Moviment. Europeu. Ass. per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) ,Món Jurídic etc ).
Sabeu la meva passió per la música coral i tinc l'orgull d'haver interpretat Freedom(Llibertat) amb Duke Ellington a Santa Maria del Mar; "El cant dels Ocells" amb Pau Casals a Prada del Conflent ,o cançons amb en Raimon com "Diguem no" una de quines estrofes recordareu deia ..." He vist tancats a la presó homes plens de raó"...
Avui sento una tristor i decepció molt gran i no voldria que la meva il·lusió es transformi -al llindar dels meus primers 70 anys- en un mur de les lamentacions improductiu i inútil o que, per raons alienes, a mi i a molts, ens sentíssim, injustament, culpables de quelcom o d'una actitud.
És per tot plegat que he decidit i prefereixo -fins que no canviïn les circumstàncies ambientals i que els estats d'ànim col·lectius no tornin a asserenar-se- adoptar un prudent i respectuós SILENCI POÈTIC, intens, ple, amb contingut, i per tant no serà estèril ni sepulcral.
Us recomano que dediqueu el vostre temps lliure a explicar contes als vostres fills, néts o besnéts. Canteu, balleu, llegiu poesia, gaudiu de l'amistat, estimeu i sentiu-vos estimats; mireu, admireu l'entorn del país i emocioneu-vos sense rubor ni vergonya, ja que... "home sóc i humana és ma mesura".
Una forta abraçada i agraïment als qui heu seguit, fidelment, aquests quasi vint anys de "divendres poètics". Us trobaré a faltar.
Eduard
Primer de Novembre 2017
DIVENDRES POETICS EN SILENCIO HASTA EL RESTABLECIMIENTO DE UNA NUEVA SITUACION AMBIENTAL.
Me resulta muy difícil traducir el escrito ,en catalán , que antecede al castellano, sin perder el tono, el sentimiento o la intensidad del mensaje. Pido disculpas de antemano.
Estoy convencido que el mensaje, leído despacio, aun en catalán se entiende todo. No es una pieza epistolar o de oratoria, es puro sentimiento y emoción.
Durante más de 45 años de docencia he predicado a mis alumnos unas cualidades que creo necesarias y esenciales para que un individuo, una colectividad humana o una nación progresen conjuntamente: Ilusión individual y colectiva. Mundología e idiomas. Principios y valores convivenciales (libertad, vida, democracia, dignidad etc.) y COHERENCIA
Esta última es la más difícil de asumir y practicar. Su definición además de ser muy personal es siempre contradictoria. Seguro que vemos la incoherencia de los demás pero escasamente la nuestra, que no aceptamos y tratamos siempre de justificar.
En todas las actividades que he desarrollado a nivel familiar, académico, profesional, musical, asociativo, deportivo o institucional he intentado –con más o menos acierto - defender aquellos principios convivenciales y actuar consecuentemente.
Hoy en el umbral de mis 70 primeros años, me siento triste y apesadumbrado por la situación y el ambiente (nacional, estatal, europeo e internacional) en el que vivo y, no quiero que aquella ilusión se torne en un inútil e improductivo “muro de las lamentaciones”, ni que nadie se culpabilice de lo que no ha hecho ni le es imputable por acción u omisión.
Por ello me refugio en un SILENCIO POETICO, intenso, expectante, pero en ningún caso sepulcral ni inútil.
Dedica tu tiempo a contar historias y cuentos a vuestros hijos, nietos y biznietos. Cantad, bailad. Amar y sentiros amados, Leer buena poesía y literatura. Aprended idiomas. Mirad i admirad vuestro entorno y si cabe emocionaros tantas veces como sea necesario sin contención ni rubor.
Decía el poeta “ home soc i humana es ma mesura” Hombre soy y humana mi medida.
Gracias por haber seguido y aguantado con tenacidad mis casi 20 años de “divendres poètics”.
Un abrazo. ¡Os echare de menos!
Eduard
Primero de noviembre 2017
