Avui , vigílies del solstici d’estiu i de Sant Joan m’ha vingut de gust reiterar , després de 10 anys, aquesta poesia de Kavafis amb la esplèndida traducció de Carles Riba.
Hoy .en vísperas de la verbena de San Juan y del Solsticio de verano.el cuerpo me pedía reiterar una poesía de Kavafis, ya aparecida en els divendres,
Viatge a Itaca (Fragment)
Quant surts a fer el viatge cap a Itaca
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades,
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
que vagis a ciutats a aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
que siguis vell quan fondegis la illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobre, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi com be t'has fet
sabràs el que volen dir les Itaques.
KONSTANTINOS KAVAFIS(1863-1933)
Traducció Carles Riba
Otro fragmento del mismo poema en castellano
" Si vas a emprender el viaje hacia Ítaca,
pide que tu camino sea largo,
rico en experiencias, en conocimiento.
A Lestrigones y a Cíclopes,
al airado Poseidón nunca temas,
no hallarás tales seres en tu ruta
si alto es tu pensamiento y limpia
la emoción de tu espíritu y tu cuerpo.
si no es tu alma quien ante ti los pone.
Pide que tu camino sea largo.
Que numerosas sean las mañanas de verano
en que con placer, felizmente
arribes a bahías nunca vistas;
detente en los emporios de Fenicia
y adquiere hermosas mercancías,
madreperlas y coral, y ámbar y ébano,
perfumes deliciosos y diversos,
cuanto puedas invierte en voluptuosos y delicados perfumes;
visita muchas ciudades de Egipto
KAVAFIS (desconozco la autoría de la traducción al castellano )
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Konstantinos Kavafis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Konstantinos Kavafis. Mostrar tots els missatges
divendres, 19 de juny del 2015
divendres, 31 de maig del 2013
ciris Kavafis 31 5 13
Fa una colla d’anys vaig trametre ja aquest bell poema. Algú dels recents “salvapatries” haurien de llegir ho per adonar - se que els ciris consumits o apagats ja no fan ni poden fer llum per molt que vulguin .
La imagen de los cirios ya consumidos debería ser leído y asumido por los espontáneos “salvapatrias” que se han despertado recientemente. Los cirios consumidos ni iluminan ni pueden volver a iluminar a nadie en este país .
CIRIS
Els dies del futur s’estan ferms davant nostre,
com ciris encesos, en una fila
nus ciris d’or, de càlida vivor.
Els dies del passat queden enrere,
un reng adolorat de ciris consumits;
dels de més a la vora; ciris freds,
tots gastats i retorts, surt fum encara
No els vull veure, m’afligeix la forma que tenen,
I m’afligeix recordar la primera llum que feien,
davant meu fixo els ulls, en els ciris que hi tinc encesos
No vull girar-me i posar-me a tremolar en veure
que de pressa que s’allarga el fosquivol reng
Que de pressa que augmenten els ciris consumits.
KONSTANTINOS KAVAFIS(1863-1933)
Va néixer a Alexandria i va morir a Constantinopla (Istambul).
CIRIOS
Los días del futuro están firmes enfrente nuestro
como cirios encendidos, en fila
desnudos cirios de oro, de cálida viveza
Los días del pasado quedan atrás,
una hilera doliente de cirios consumidos;
desde los mas cercanos; cirios fríos,
completamente gastados y retorcidos, humean todavía.
No quiero verlos , me aflige la forma que tienen
y me aflige recordar los primeros resplandores que destellaban
ante mi, fijo la mirada en los cirios que tengo encendidos
No quiero volverme y ponerme a temblar al ver
qué rápidamente se alarga la oscura hilera
qué deprisa aumentan los cirios consumidos
y me aflige recordar los primeros resplandores que destellaban
ante mi, fijo la mirada en los cirios que tengo encendidos
No quiero volverme y ponerme a temblar al ver
qué rápidamente se alarga la oscura hilera
qué deprisa aumentan los cirios consumidos
(Traducción de la versión en catalán EST)
KONSTANTINOS KAVAFIS(1863-1933)
divendres, 30 de desembre del 2011
trist divendres de fi d'any LAIA ACARIN
Avui dediquem aquest divendres amb molta emoció i un aiguabarreig de tristesa,impotència i molta ràbia, a la nostre neboda Laia Acarin que inesperadament ens ha deixat.
Un gran peto Joan,Pau Ton i Aïna
Hoy con hondo pesar dedicamos este divendres de fin de año a nuestra querida sobrina Laia Acarin que injustamente nos ha sido arrebatada en plena vida.
Eduard Sagarra i Trias
Mar matinal
Deixeu que aquí m'estigui,
I que posi una mica els ulls en la natura,
aquest mar matina, aquest cel sense núvols
amb llurs blaus resplendents i la groga ribera.
Tot bell i immensament il·luminat.
Deixeu que aquí m'estigui
i que m'enganyi com si veiés tot això.
(De fet ho vaig veure un instant
quan aquí em vaig estar per primera vegada.)
I no també aquí les meves fantasies,
les meves recordances, les imatges del goig.
Konstantinos Kavafis 1915
Traducció de Carles Riba
Mar Matutino
Dejad que permanezca aquí,
y que contemple con mis ojos la naturaleza,
este mar matutino, este cielo sin nubes
Con sus azules resplandecientes y la amarillenta ribera.
Hermoso e intensamente iluminado.
Dejad que permanezca aquí
Y que me engañe como si todo esto lo estuviera viendo,
(Lo vi, de verdad un instante
cuando aquí me detuve la primera vez.)
Y no también aquí mis fantasías,
mis recuerdos, las imágenes de gozosa alegría .
Konstantinos Kavafis 1915
(Trd muy libre y emocionada EST)
Eduard Sagarra i Trias
Subscriure's a:
Missatges (Atom)