XIFRES

XIFRES

,Sovint m'agrada recordar alguna de les poesies d'un dels mes clars poetes   en llengua catalana. No es favoritisme, es justícia. XIFRES El compte enrere comença al moment que el nom s'inscriu, s'arxiva, es quantifica i es converteix, almenys tàcitament, en component anònim d'estadístiques, enquestes prospeccions i altres sondejos; i acaba quan un altre component tan anònim com ell, però investit a vegades del rang de funcionari, crema arxius, i papers, i documents, enquestes, prospeccions i altres sondejos i no en conserva ni tan sols les cendres. En l’endemig, hi ha tota una vida MIQUEL MARTÍ POL (Llibre de les solituds 1997) Vocabulario básico Xifres: Cifres  enrere: Atrás  quantifica : Cuantifica  investit :investido  sondejos: sondeos

Marti Pol

Aquesta remor que se sent
 
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.

Miquel Marti Pol  
 “Aquesta remor que se sent…”. Obra poètica/2. 1970-1980
 
Vocabulario esencial
Remor: rumor, ruido
Pluja: Lluvia
No Plou: No llueve
Pols : polvo
Eixugat les fonts  : secado las fuentes
S’alci: alzar (levantarse )
Pertot :Por todas partes
Esdevingui: acontezca
Persisteix : persiste

Marti Pol - Varela

No estic pas gens segur que tots els càlculs
que he fet siguin correctes. de vegades,
quan un es pensa que té controlat
el jaient de les coses, se li giren
i li provoquen cobriments de cor,
per dir-ho amb una mena d'eufemisme.

Tampoc s'hi val a fer jocs de paraules
perquè tothom sap que la vida és dura
i no regala res. I doncs, què em queda?

M'agradaria veure'm amb els ulls tancats,
per descobrir què hi ha darrera
d'aquesta paret llisa de la fosca.

Potser el no-món és un prodigiós
reialisme de no-gent que, com si res,
s'ha desentès amb el vent d'un sol gest
de les foteses que ara em preocupen.

Miquel Marti i Pol
 
Alrededor de la misma mesa nos hemos sentado. Jamás juntos, es cierto. Pero
el pan era el mismo y el mismo ese rancio sabor y el solitario apetito de
encontrar y perder cada bocado.

No sé qué nombre darle a estas cosas.

El papel está sediento de lágrimas. El trazo resbala, oriental, distante.
La tinta hace su ruta, inalterablemente mortal.

Un naufragio sin mar, sin playa, sin viajero.

Sólo la urgencia, el desvelo, la absurda esperanza.


                                                                     Blanca Varela
                                                                     El libro de barro.

Nadal Navidad

Bon Nadal desitjant vos especialment una verdadera ,encara que difícil , PAU.
Felices Navidades , con el anhelo de una verdadera ,aunque difícil, PAZ.

Eduard Sagarra i Trias

Nadal

A Emili Badiella


Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza
i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.
Els de casa a la cuina prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i els recullen les plomes i ja enyoren demà.


Demà posats a la taula oblidarem els pobres
- i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora dels postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

JOAN SALVAT PAPASSEIT 

 Potser Nadal/ Quizás Navidad

Quizás Navidad suponga que nos digamos
a nosotros mismos y en voz muy queda el nombre
de cada cosa ,masticando las palabras
con mucho cuidado para percibir
todo su sabor, toda su consistencia.

Quizás sea  reposar la mirada en los objetos
cotidianos, para descubrir con sorpresa
que ni sabemos cómo son de tanto mirarlos.

Quizás sea un sentimiento, una ternura
que se ampara de todo, quizás una sonrisa
inesperada en un chaflán.

Y quizás sea todo ello, y además, la fuerza
para retomar al camino de cada día
cuando el misterio se ha desvanecido y todo
vuelve a ser triste, lejano ,y difícil

MIQUEL MARTI POL

(traducción navideña muy libre EST)
 

Estiu Marti Pol

 Per preparar l’estiu ,dos versos del Gran Marti Pol, molt diferents seriós el primer ,el segon apetitós......
Para prepararnos para las canículas estivales dos versos veraniegos de muy distinto calado…pero ambos muy cotidianos

Solstici”

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.


Miquel Marti i Pol
 
PAN CON TOMATE

Dios nos dio de ser catalanes
para comer buen pà amb tomàquet
con un chorro de aceite discreto
y un pellizco de sal si hace falta;
pan de payés si puede ser,
que es mas sabroso que los otros,
 y tomate bien maduro,
pero que no lo sea demasiado.

Dios nos de un trozo de jamón
o longaniza bien ancha
par que acompañen al pan
bien untadito con tomate;
jamón de buen masticar,
longaniza de la Plana*,
que los osonenses en esto
tenemos mucho renombre.

Dios nos de todo lo que he dicho
y buenos amigos en la mesa
para compartir lo que comemos
y fer petar la xerrada,
que conversar con los amigos
siempre suele despertar apetito
y el comer, si es compartido,
resulta más saludable.

 Miquel Marti i Pol

Marti Pol Garcia Lorca

Estadístiques , eleccions i vida : una barreja quotidiana en aquests convulsos temps . Quelcom  serà, segur,  però pot esser el que no s’espera!
Estadísticas , elecciones, existencia: una mezcla cotidiana en los convulsos tiempos que vivimos . Seguro que algo serà , però quizas no lo que se espera.
 
 Eduard Sagarra i Trias
 
XIFRES
 
El compte enrere comença al moment
que el nom s'inscriu, s'arxiva, es quantifica
i es converteix, almenys tàcitament,
en component anònim d'estadístiques,
enquestes prospeccions i altres sondejos;
i acaba quan un altre component
tan anònim com ell, però investit
a vegades del rang de funcionari,
crema arxius, i papers, i documents,
enquestes, prospeccions i altres sondejos
i no en conserva ni tan sols les cendres.
 
En l’endemig, hi ha tota una vida
 
MIQUEL MARTÍ POL
(Llibre de les solituds 1997)
 
CANDIL
 
 
 ¡ Oh, que grave medita
la llama del candil
 
 Como un faquir indio
mira su entraña de oro
y se eclipsa soñando
atmosferas sin viento.
 
 Cigüeña incandescente
pica desde su nido
a las sombras macizas,
y se asoma temblando
a los ojos redondos
del gitanillo muerto
 
GARCIA LORCA

Marti Pol aquesta remor

AQUESTA REMOR QUE SE SENT
 
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.

Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.

Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.

Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.

I, tan mateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol

ESTE RUMOR QUE SE OYE
Este rumor que se oye no es de lluvia.
Ya hace mucho tiempo que no llueve.
Se han secado las fuentes y el polvo se acumula
por las calles y las casas.
Este rumor que se oye no es de viento.
Han prohibido el viento para que no se levante
el polvo que hay en todas partes
y el aire no se torne dicen, irrespirable.
Este rumor que se oye no es de palabras.
Han prohibido las palabras para que 
no pongan en peligro
la frágil movilidad del aire.
Este rumor que se oye no es de pensamientos.
Han sido prohibidos para que no engendren
la necesidad de hablar
y sobrevenga, inevitable, la catástrofe.
Y, aun así el rumor persiste ….
Miquel Martí i Pol

Div Poe. 6-12-2013. 10 anys Miquel Martí Pol

Miquel Marti Pol , que ara fa 10 anys que ens va deixar, es un poeta  de la quotidianitat i, té un idioma que  tothom entén el que vol dir  i fa sentir amb emoció , individualment i  col·lectivament , el que expressa.

Estos días conmemoramos los diez años del deceso Miquel Marti Pol. Es un poeta  de lo cotidiano al que entiendes y sientes por dentro  aunque no hables su idioma.     

UN DIA QUALSEVOL  HEU ESBRINAT EN UN INSTANT NOMÉS Heu esbrinat que en un instant només pot estimar-se tant com en tota una vida. Heu esbrinat que el goig és com una illa inconeguda, que pot concretar-se davant la proa de la nau que ens mena algun matí ignorat en una ruta antiga i per això us llanceu ardidament a la follia d'estimar-vos, ara que el vostre cos és àgil i feu miques l'àmfora que servava el vell perfum, per aspirar-ne un sol cop tota la intensitat dominadora i qui sap si morir després de la prova. Miquel Martí Pol (De Paraules al vent, 1951-1953 UN DÍA CUALQUIERA

Descubristeis que en un solo instante Descubristeis que en solo un instante puede amarse como en toda una vida. Descubristeis el gozo como una isla desconocida que puede aparecer ante la proa de la nave que os lleva, una mañana ignorada, por una ruta antigua. Lanzaos ardientemente entonces a la locura de amaros, ahora que vuestro cuerpo es ágil, y haced trizas el ánfora que conservaba el viejo perfume, para aspirar de un solo golpe toda su intensidad dominadora. Y quién sabe si morir después de la prueba. (De Palabras al viento, 1951-1953)

10 aniversari mort Miquel Marti Pol

Miquel Martí Pol , que ara fa 10 anys que ens va deixar, és un poeta  de la quotidianitat i té un idioma que  tothom entén el que vol dir  i fa sentir amb emoció, individualment i  col·lectivament, el que expressa.

Estos días conmemoramos los diez años del deceso Miquel Marti Pol. Es un poeta  de lo cotidiano al que entiendes y sientes por dentro  aunque no hables su idioma.     

UN DIA QUALSEVOL HEU ESBRINAT EN UN INSTANT NOMÉS Heu esbrinat que en un instant només pot estimar-se tant com en tota una vida. Heu esbrinat que el goig és com una illa inconeguda, que pot concretar-se davant la proa de la nau que ens mena algun matí ignorat en una ruta antiga i per això us llanceu ardidament a la follia d'estimar-vos, ara que el vostre cos és àgil i feu miques l'àmfora que servava el vell perfum, per aspirar-ne un sol cop tota la intensitat dominadora i qui sap si morir després de la prova. Miquel Martí Pol (De Paraules al vent, 1951-1953 UN DÍA CUALQUIERA

Descubristeis que en un solo instante Descubristeis que en solo un instante puede amarse como en toda una vida. Descubristeis el gozo como una isla desconocida que puede aparecer ante la proa de la nave que os lleva, una mañana ignorada, por una ruta antigua. Lanzaos ardientemente entonces a la locura de amaros, ahora que vuestro cuerpo es ágil, y haced trizas el ánfora que conservaba el viejo perfume, para aspirar de un solo golpe toda su intensidad dominadora. Y quién sabe si morir después de la prueba. (De Palabras al viento, 1951-1953)

div poètics 16 11 12 Marti Pol

Els que fa mes temps que som joves, quan arribem a una certa edat ,recapitulem sense rancúnia , però també , mirem al futur amb il·lusió . Aquesta bella i molt coneguda  poesia  de marti Pol ,la interpreto així.

Los jóvenes que hace más años que ejercemos, cuando peinamos canas o envejecemos, recapitulamos en los cumpleaños. Pero también  miramos al futuro ilusionados. La de hoy es una poesía que me conduce a  este sentimiento

Discretament, però amb aquella força

que no se sap ben  bé de on procedeix

vull deixar dit això que dic, les coses

elementals i clares que em commouen:

uns sentiments, uns anhels, uns neguits,

el  fer i desfer senzill de  cada dia.

Puc afirmar que sóc feliç en fer-ho,

intensament feliç moltes vegades.

Vull deixar dit això que dic, i prou.

Més endavant ja diré d’altres coses.

                             

                              (M. Marti Pol  llibre de les Solituds)

Discretamente, pero con aquella fuerza

que no se sabe a ciencia cierta de donde procede

quiero dejar dicho lo que estoy diciendo, las cosas

elementales y claras que me conmueven;

unos sentimientos, unos anhelos, unas angustias,

el hacer y deshacer sencillo y  cotidiano.

Puedo afirmar que me siento feliz al hacerlo.

muchas veces intensamente feliz .

Quiero dejar dicho lo que digo, y  basta

Mas adelante ya diré  más cosas

                              (M. Marti Pol  llibre de les Solituds)

(traducción  muy libre)

primavera 2012

PRIMAVERA

Heus ací:

Una oreneta,

la primera,

ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,

i la noia que passa pel pont,

i el vell que seu en un marge, fora vila,

i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques

tenen la sort de veure una mica de cel

han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,

una mica indecisa,

ran mateix de l'aigua del riu,

s'ha enfilat pont amunt,

ha travessat, xisclant, la plaça

i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar

ho ha dit als vailets de l'escola,

i aquests, a les dones que renten al safareig públic,

i elles ho han cridat

a l'home que empeny un carretó pel carrer,

i l'home ho ha repetit qui sap les vegades

i n'ha fet una cançó

al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:

La primavera ha arribat al poble.

(Miquel Martí i Pol)

BAJO LOS AIRES DE PRIMAVERA

Primavera es un aire que serena,

y una sombra que asombra y sosiega.

Primavera es una luz que no ciega

y un timbre de tonos que se ordena.

En primavera la pena no es pena,

porque brota el amor y la entrega.

Rosa entre las rosas, nadie la niega,

todos quieren sus labios por condena.

Llena de alma y de suavidades viva.

Llena de Dios y de amor profundo.

Llena de luna, su faz me cautiva.

En su cristalina mirada me hundo,

y que el poeta lo escriba y reviva,

que primavera ha llegado al mundo.

(Víctor Corcoba Herrero) Cuevas del Sil, León 1958,

 Eduard Sagarra i Trias