Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Salvat-Papasseit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Salvat-Papasseit. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de desembre del 2015

Nadal Navidad

Bon Nadal desitjant vos especialment una verdadera ,encara que difícil , PAU.
Felices Navidades , con el anhelo de una verdadera ,aunque difícil, PAZ.

Eduard Sagarra i Trias

Nadal

A Emili Badiella



Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza
i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.
Els de casa a la cuina prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i els recullen les plomes i ja enyoren demà.


Demà posats a la taula oblidarem els pobres
- i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora dels postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

JOAN SALVAT PAPASSEIT 


 Potser Nadal/ Quizás Navidad

Quizás Navidad suponga que nos digamos
a nosotros mismos y en voz muy queda el nombre
de cada cosa ,masticando las palabras
con mucho cuidado para percibir
todo su sabor, toda su consistencia.

Quizás sea  reposar la mirada en los objetos
cotidianos, para descubrir con sorpresa
que ni sabemos cómo son de tanto mirarlos.

Quizás sea un sentimiento, una ternura
que se ampara de todo, quizás una sonrisa
inesperada en un chaflán.

Y quizás sea todo ello, y además, la fuerza
para retomar al camino de cada día
cuando el misterio se ha desvanecido y todo
vuelve a ser triste, lejano ,y difícil

MIQUEL MARTI POL

(traducción navideña muy libre EST)

 

divendres, 27 de desembre del 2013

cap d'any 2013 Salvat Papasseit

Acomiadem l’any amb un poema sensual i ardent d’un dels grans poetes de casa nostre. BON ANY i que sigui mes poètic que el que deixem.
Despedimos el año con un poema sensual y ardiente de uno de los grandes poetas catalanes contemporáneos .FELIZ AÑO NUEVO, esperando sea algo mas poético que el que dejamos.
 
Sota el meu llavi el seu 

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
—i l’espatlla ben nua
ben blanca
l’ombra corba
incitant
de l’esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
—quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

Joan Salvat-Papasseit  (1894-1924).Es prou conegut a casa nostre i s’el considera el mes important representant del futurisme en llegua catalana. Va viure nomes 30 anys

 
Bajo mi labio el suyo

Bajo mi labio el suyo, como el fuego y la brasa,
la seda de su cabello como el pecado más dulce
—y la espalda desnuda
muy blanca
la sombra curva
incitante
de la mirada:
todavía un beso más
y otro
y otro
—¡qué perfume de magnolia su pecho oloroso!

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924). Se le considera el máximo representante del futurismo en lengua catalana.  Aunque sólo vivió treinta años publicó seis li­bros de poemas.

 
Eduard Sagarra i Trias
http://eduardsagarra.blogspot.com

divendres, 12 de juliol del 2013

Poema amoros i molt estiuenc de Salvat Papasseit 12 7 13

Benvolguts /Benvolgudes

Em permeto de repetir un poema amorós  de Salvat Papasseit que ja havia trames fa 3 anys.  Es molt estiuenc i alegre .En els moments actuals del país, , cal refugiar nos en la poesia, abans que escoltar el “silenci sepulcral”  dels qui haurien de parlar i no ho fan!

Hace algo mas de tres  años   remití este bello , refrescante i amoroso poema de Salvat Papasseit. Pronto solo nos quedara la poesía. El “silencio sepulcral” de quienes deberían hablar y no lo hacen, nos   aconseja su lectura.


DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant, 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant.


Les barques llunyes i les de la sorra 
prendran un aire fidel i discret, 
no ens miraran; 
miraran noves rutes 
amb l'esguard lent del copsador distret.


Dóna'm la mà i arrecera la galta 
sobre el meu pit, i no temis ningú. 
I les palmeres ens donaran ombra. 
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara, 
a l'amor, tota cosa prop del mar: 
i jo, aleshores, besaré ta galta; 
i la besada ens durà el joc d'amar.


Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant; 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant.


JOAN SALVAT-PAPASSEIT 1894 - 1924
L’ irradiador del port i les gavines


Dame la mano
Dame la mano que pasearemos  junto a la orilla
muy cerca del mar
palpitando
tendremos la medida de todas las cosas
solo con decirnos que nos seguimos amando

Las barcas lejanas y las amarradas en la arena
adoptaran un aire discreto y fiel
no nos miraran ,
miraran nuevas rutas
con la mirada lenta del observador distraído

Dame la mano y pon la mejilla al abrigo
sobre mi pecho, y no temas a nadie
y las palmeras nos darán sombra,
y las gaviotas bajo un sol reluciente
nos traerán el sabor del salobre que envuelve
al amor, todo lo que está cerca del mar :
y , entonces besare tu mejilla;
y el beso nos conducirá al juego de amar

Dame la mano pasearemos junto a la orilla
muy cerca del mar
palpitando;
tendremos la medida de todas las cosas
solo con decirnos que nos seguimos amando.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT 1894 – 1924
(traducción muy libre E.S.T)

divendres, 18 de novembre del 2011

Salvat Et deixare una flor div 18 11 2011

ET DEIXARÉ UNA FLOR (AL PARADÍS)

 Et deixaré una flor,
al paradís,
quan reculli les engrunes
del viatge.

Recordaré els teus ulls,
un dia clar,
quan el seu espurneig de goig
no em faci mal.

I gsaré sortir
de dintre el niu,
aclucant els ulls perquè el sol
no em cremi el cor.

Potser caminaré
unes passes,
jugant a veure si trobo
el teu rastre.

Em semblarà tot nou,
així, de cop,
com si no hagués viscut res més
des de llavors.

Les flames del neguit
no em faran por,
encara que m'empaitin, sí,
amb veu nova.

Tot serà més bonic
i net, i clar
que quan corria, matusser,
pel laberint.

Et deixaré una flor,
al paradís,
quan torni a obrir les finestres
de la casa.
Joan Salvat-Papasseit (El Poema De La Rosa Als Llavis)