Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Teixidor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Teixidor. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de juny del 2013

Joan Teixidor div poetic 14 6 2013

Enguany celebrem el centenari del poeta ,crític i editor Joan Teixidor(Olot 1913 Barcelona 1992 ) que ens dona ,finalment, la Benvinguda a la llum i calor del estiu !.
Se celebra este año el centenario de un gran poeta catalán Joan Teixidor , que nos da ,¡por fin! , la bienvenida al verano.

       L´HORITZÓ BLAVISSIM

El perfil de la muntanya era precís
i l'horitzó blavíssim.
Una mica d'or ho anava enriquint tot
i vaig pensar que no em calia res mes,
que ja era prou això que se’m donava,
que el mon arriba a plena maduresa
 quan s'accepta com es i no preguntes

Fluvià 1989

Vocabulario básico :
Precis:preciso
Blávissim: muy azul
Enriquint::enriqueciendo
Res mes :nada más
Plena maduresa:plena madurez
quan s'accepta com es i no preguntes :quando se acepta como es y no preguntas

Eduard Sagarra i Trias

divendres, 25 de març del 2011

Primavera 2011 Joan Teixidor

Avui dedico aquest divendres a la  memoria de Esther Lopez Poyato,

No totes les evocacions de la primavera son necessariament  joioses, i que cal  entendre  dins de les   circumstancies personals quan el poeta  ho va escriure.
Joan Teixidor fou  un gran poeta i editor  (Olot 1913 BCN 1992).

No siempre las evocaciones poéticas de la primavera son un estallido de alegría,. Joan Teixidor, escritor, poeta y editor (1913-1992)  en este caso, estaba inmerso en un gran duelo personal.

LA PRIMAVERA
 
Sempre he sentit la primavera nova,
l’afalac de les fulles en els arbres.
Però ha mort aquell impuls antic;
m’envellia de sobte. ¿Com podria,
quan tot s’esqueixa, sospirar feliç?

Em fa pena la saba que s’enfila
pels troncs renovellats, la prímula que neix,
el vespre que es perfuma i la nit tèbia.
M’espaordeix la vida que m’espera,
la paraula que creix per a morir,
ésser un altre enllà del meu silenci.
 


Joan  TEIXIDOR, El príncep, Óssa Menor, Barcelona, 1954.

Siempre he sentido la nueva primavera
el halago de las hojas en los árboles.
Pero  ha muerto aquel antiguo impulso;
Me envejecía de pronto.¿Como podría,
suspirar feliz, cuando todo se desgarra?

Me da lastima  la sabia que trepa
Por los troncos renovados, la prímula que nace,
al atardecer que se perfuma y la noche tibia.
Me espanta la vida que me espera,
la palabra que crece para morir,
ser otro más allá de mi silencio.

Eduard Sagarra i Trias