ESTIMAR ES UN LLOC
Assegut en un tren miro el paisatge
i des obté fugaç, passa una vinya.
Que es el llampec d’una veritat .
Seria un error baixar del tren perquè llavors
la vinya desapareixeria .
Estimar es un lloc i sempre hi ha
una cosa que m’ho desvela :un terrat llunyà,
aquella estrebada d’un director d’orquestra ,
nomes amb una rosa i els musics tocant sols.
La teva cambra quan s’alçava el dia .
Per descomptat ,el cant d’aquells ocells
al cementiri ,un mati de juny.
Estimar es un lloc.
Perdura al fons de tot: d’allí venim
i es el lloc on va quedant la vida
Joan Margarit
Des d’on tornar a estimar
Edicions Proa 2015
Palabras clave del catalan , las otras se entienden muy bien ….
Estimar: querer o amar
Assegut: sentado
LLampec : rayo
LLavors : entonces
Estrabada :estirón brusco
Alçava: levantaba el dia , alba
Cambra: camara o habitación
Ocells: pájaros
Lloc: lugar
Vida: vida
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Margarit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Margarit. Mostrar tots els missatges
divendres, 3 de juny del 2016
divendres, 18 de setembre del 2015
Margarit Machado
En aquets dies convulsos de eleccions ,on la llengua torna a esser objecte de innecessària polèmica i arma agressiva he llegit aquests versos adients del gran
Margarit
EL SAQUEIG
D’infant em van voler arrencar la llengua
Que l’avia em parlava
Quan tornàvem del camp al final de la tarda
Com les pedres, les flors, la Soledat,
Arreu ens acompanyen les paraules.
Mutilades i tot,
Han acabat dient el que havien de dir.
Encara deu haver- hi, entre esbarzers
Aquella é tancada de Lleida que vaig ordre.
Haver salvat la llengua m’ha deixat
A mercè d’una gent que era la meva
Joan Margarit "des d’on tornar a estimar proa 2015
Es un buen consejo de Antonio Machado aplicable a cualquier situación personal familiar e incluso política (individual o colectiva)que se nos presente a corto, medio o largo plazo .
CONSEJOS
Sabe esperar, aguarda que la marea fluya
—así en la costa un barco— sin que al partir te inquiete.
Todo el que aguarda sabe que la victoria es suya;
porque la vida es larga y el arte es un juguete.
Y si la vida es corta
y no llega la mar a tu galera,
aguarda sin partir y siempre espera,
que el arte es largo y, además, no importa.
ANTONIO MACHADO
Bon cap de setmana /Buen finde
Eduard Sagarra i Trias
Margarit
EL SAQUEIG
D’infant em van voler arrencar la llengua
Que l’avia em parlava
Quan tornàvem del camp al final de la tarda
Com les pedres, les flors, la Soledat,
Arreu ens acompanyen les paraules.
Mutilades i tot,
Han acabat dient el que havien de dir.
Encara deu haver- hi, entre esbarzers
Aquella é tancada de Lleida que vaig ordre.
Haver salvat la llengua m’ha deixat
A mercè d’una gent que era la meva
Joan Margarit "des d’on tornar a estimar proa 2015
Es un buen consejo de Antonio Machado aplicable a cualquier situación personal familiar e incluso política (individual o colectiva)que se nos presente a corto, medio o largo plazo .
CONSEJOS
Sabe esperar, aguarda que la marea fluya
—así en la costa un barco— sin que al partir te inquiete.
Todo el que aguarda sabe que la victoria es suya;
porque la vida es larga y el arte es un juguete.
Y si la vida es corta
y no llega la mar a tu galera,
aguarda sin partir y siempre espera,
que el arte es largo y, además, no importa.
ANTONIO MACHADO
Bon cap de setmana /Buen finde
Eduard Sagarra i Trias
divendres, 5 de desembre del 2014
Joan Margarit Llibertat
LA LLIBERTAT
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.
LA LIBERTAD
Es la razón de nuestra vida,
dijimos, de estudiantes soñadores.
La razón de los viejos, matizamos ahora,
su única y escéptica esperanza.
La libertad es un extraño viaje.
Son las plazas de toros con las sillas
sobre la arena en las primeras elecciones.
Es el peligro que de madrugada
nos acecha en el metro,
son los periódicos al fin de la jornada.
La libertad es hacer el amor en los parques
Es el alba de un día de huelga general
Es morir libre. Son las guerras médicas.
Las palabras Republica y Civil.
Un rey saliendo en tren hacia el exilio.
La libertad es una librería.
Ir indocumentado.
Las canciones prohibidas.
Una forma de amor, la libertad
Joan Margarit
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.
LA LIBERTAD
Es la razón de nuestra vida,
dijimos, de estudiantes soñadores.
La razón de los viejos, matizamos ahora,
su única y escéptica esperanza.
La libertad es un extraño viaje.
Son las plazas de toros con las sillas
sobre la arena en las primeras elecciones.
Es el peligro que de madrugada
nos acecha en el metro,
son los periódicos al fin de la jornada.
La libertad es hacer el amor en los parques
Es el alba de un día de huelga general
Es morir libre. Son las guerras médicas.
Las palabras Republica y Civil.
Un rey saliendo en tren hacia el exilio.
La libertad es una librería.
Ir indocumentado.
Las canciones prohibidas.
Una forma de amor, la libertad
Joan Margarit
divendres, 10 d’octubre del 2014
Margarit i Altolaguirre
Avui dos grans poetes pel preu d’un divendres !!!
Hoy por el precio de un viernes dos poesías de dos grandes autores
LA MAR
Estimaràs la mar perquè hi escoltes
el ressò de la teva eternitat.
Estimaràs la mar dels homes lliures,
els qui ara son els morts, i que al navili
de xiprers que pots veure entre les vinyes
naveguen en silenci per l'atzur.
La mar blava a una cala és el teu signe,
l'horitzó que hi ha als ulls d'un déu ser¨:
deixa que se t'endugui la mirada
en un esguard més fons i més amarg,
i estima, doncs, la mar, ja que ella et du
el ressò de la teva llibertat.
JOAN MARGARIT
POESIA
No hay ningún paso
Ni atraviesa nadie
los dinteles de luz y de colores,
cuando la rosa se abre
porque invisibles son los paraísos
donde invisibles aves
los cantos melodiosos del silencio
a oscuras dan al aire
más allá de la flor , adonde nunca
alma vestida puede presentarse ,
donde se rinde el cuerpo a la belleza
en un vacío entrañable
(la lenta libertad 1933*
Manuel Altolaguirre*1905/1959*
Hoy por el precio de un viernes dos poesías de dos grandes autores
LA MAR
Estimaràs la mar perquè hi escoltes
el ressò de la teva eternitat.
Estimaràs la mar dels homes lliures,
els qui ara son els morts, i que al navili
de xiprers que pots veure entre les vinyes
naveguen en silenci per l'atzur.
La mar blava a una cala és el teu signe,
l'horitzó que hi ha als ulls d'un déu ser¨:
deixa que se t'endugui la mirada
en un esguard més fons i més amarg,
i estima, doncs, la mar, ja que ella et du
el ressò de la teva llibertat.
JOAN MARGARIT
POESIA
No hay ningún paso
Ni atraviesa nadie
los dinteles de luz y de colores,
cuando la rosa se abre
porque invisibles son los paraísos
donde invisibles aves
los cantos melodiosos del silencio
a oscuras dan al aire
más allá de la flor , adonde nunca
alma vestida puede presentarse ,
donde se rinde el cuerpo a la belleza
en un vacío entrañable
(la lenta libertad 1933*
Manuel Altolaguirre*1905/1959*
divendres, 1 de juny del 2012
Joan Margarit No llencis les cartes 1 de juny 2012
Joan Margarit ja es un clàssic dels divendres i avui descriu una situació molt viscuda per a la majoria dels humans
Joan Margarit , ya es un clásico dels divendres. El sentimiento del hecho que describe, es muy común en la mayoría de los humanos.
Eduard Sagarra i Trias
NO LLENCIS LES CARTES D’AMOR
Elles no t’abandonaran.
Passarà el temps, s’esborrarà el desig
-aquesta fletxa d’ombra-
i els rostres sensuals, intel·ligents, bellíssims,
s’ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l’única música,
i les cartes d’amor que hauràs guardat
la teva última literatura.
Joan Margarit
NO TIRES LAS CARTAS DE AMOR
Ellas no te abandonarán.
El tiempo pasará, se borrará el deseo
-esta flecha de sombra-
y los sensuales rostros, bellos e inteligentes,
se ocultarán en ti, al fondo de un espejo.
Caerán los años. Te cansarán los libros.
Descenderás aún más
e, incluso, perderás la poesía.
El ruido de ciudad en los cristales
acabará por ser tu única música,
y las cartas de amor que habrás guardado
serán tu última literatura.
divendres, 30 de setembre del 2011
Div Poetic Margarit
Cançó del llac
Llac solitari que dus
la fredor de la teva aigua
sense estimar-la:
el teu silenci et delata.
La teva fredor de llac
està gelant la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci et delata.
Perquè també sóc immòbil,
la teva aigua és la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci em delata.
Com tu, jo duc en els ulls
la fredor de la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci em delata.
Joan Margarit
(Casa de misericòrdia )
Canción del Lago
Lago solitario que soportas
la frialdad de tu agua
sin amarla:
Tu silencio te delata.
Tu frialdad de lago
esta helando mi agua.
Sin amarla.
Mi silencio me delata
Porque también soy inmóvil,
tu agua es mi agua.
Sin amarla.
Mi silencio me delata
Como tu, tengo en mis ojos
la frialdad de mi agua.
Sin amarla.
Mi silencio me delata
Joan Margarit ( Casa de misericordia)
(traducción muy libre)
Eduard Sagarra
Llac solitari que dus
la fredor de la teva aigua
sense estimar-la:
el teu silenci et delata.
La teva fredor de llac
està gelant la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci et delata.
Perquè també sóc immòbil,
la teva aigua és la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci em delata.
Com tu, jo duc en els ulls
la fredor de la meva aigua.
Sense estimar-la.
El meu silenci em delata.
Joan Margarit
(Casa de misericòrdia )
Canción del Lago
Lago solitario que soportas
la frialdad de tu agua
sin amarla:
Tu silencio te delata.
Tu frialdad de lago
esta helando mi agua.
Sin amarla.
Mi silencio me delata
Porque también soy inmóvil,
tu agua es mi agua.
Sin amarla.
Mi silencio me delata
Como tu, tengo en mis ojos
la frialdad de mi agua.
Sin amarla.
Mi silencio me delata
Joan Margarit ( Casa de misericordia)
(traducción muy libre)
Eduard Sagarra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)