divendres, 16 de desembre del 2016

Nadales 2016

Bon cap de setmana  pre nadalenc
Buen fin de setmana pre navideño !!!
 
Eduard Sagarra i Trias
 
EL POEMA DE NADAL
(Fragments)

Un camí,
quina cosa més curta de dir!
Quina cosa més llarga de seguir!
Quin sol vulgar i estrany!
Un camí...
Quina sentida de pena i patir,
Quina promesa de calma i de guany!
Un cami...
Els camins son l’angúnia primera,
del rústec cor llunyà,
que ni ell sabia el que era
......
El camí significa humilitat,
vol dir un renunciament a fi de bé,
vol dir passar pel mateix recer
que els altres han passat.
Camí de la glòria, camí de la Creu,
camí que puja i baixa i cansa,
on ens portes camí?. La teva fi no es veu!
........
Camí pelat i esqueixat,
ple de vent d'alt de la coma,
camí de la soledat,
tots els camins van a Roma,
tots els camins, ja ho sabem!
tots els camins van a Roma,
però no van a Betlem

JOSEP MARIA DE SAGARRA

 
 
VILLANCICO

Ya está el niño en el portal
que nació en la portería,
San José tiene taller,
y es la portera María.

Vengan sabios y doctores
a consultarle sus dudas,
el niño sabelotodo
está esperando en la cuna.

Dice que pecado es
hablar mal de los vecinos
y que pecado no es
besarse por los caminos.

Que se acerquen los pastores
que me divierten un rato
que se acerquen los humildes,
que se alejen los beatos.

Que pase la Magdalena,
que venga San Agustín,
que esperen los reyes magos
que les tengo que escribir.

Gloria Fuertes.

divendres, 9 de desembre del 2016

Ramon LLull

Aquest any es celebra el centenari de la mort de Ramon Llull (ciutat de Mallorca 1232-1316). El llibre d’amic i amat es la obra literària catalana mes difosa de tots els temps
.En el llibre Blanquerna explica les experiències d’un amic i del seu amant . El terme Amic però representa “fidel”, “bo”” ajuda” estimació” ”intimitat o confidencialitat”. Per la seva part Amat significa “Deu” però amb les connotacions pròpies de la paraula “amat” ;intimitat, predilecció , objecte d’amor.

 
Este año se celebra el centenario de la muerte de Ramón Llull uno de los escritores y pensadores más universales de la lengua catalana (1232-1316)
 
Versicle 228 “L’amor es una mar tribulada per les onades i els vents ,sense port ni riba.
L’amic mor en el mar i en seu perill moren els seus turments i neix la seva plenitud “

Versicle 154 “En els misteris del amic son revelats els misteri del Amat , i en els misteris del Amat son revelats els misteris del amic.
I la qüestió és quin dels dos misteris és una oportunitat mes gran de revelació.”

 
Versículo 228” El amor es una mar tribulada por las olas y los vientos ,sin puerto ni ribera .
El amigo muere en el mar y en su peligro mueren sus tormentos y nace su plenitud

 Versículo 154 “En los misterios del amigo se revelan los misterios del Amado, y en los misterios del amado se revelan los misterios del amigo .
Y la cuestión es cuál de los dos misterios es una oportunidad mayor de revelación.”
 

 
Bon fi de pont /Buen fin de acueducto

divendres, 2 de desembre del 2016

Marti Pol - Varela

No estic pas gens segur que tots els càlculs
que he fet siguin correctes. de vegades,
quan un es pensa que té controlat
el jaient de les coses, se li giren
i li provoquen cobriments de cor,
per dir-ho amb una mena d'eufemisme.

Tampoc s'hi val a fer jocs de paraules
perquè tothom sap que la vida és dura
i no regala res. I doncs, què em queda?

M'agradaria veure'm amb els ulls tancats,
per descobrir què hi ha darrera
d'aquesta paret llisa de la fosca.

Potser el no-món és un prodigiós
reialisme de no-gent que, com si res,
s'ha desentès amb el vent d'un sol gest
de les foteses que ara em preocupen.

Miquel Marti i Pol
 

Alrededor de la misma mesa nos hemos sentado. Jamás juntos, es cierto. Pero
el pan era el mismo y el mismo ese rancio sabor y el solitario apetito de
encontrar y perder cada bocado.

No sé qué nombre darle a estas cosas.

El papel está sediento de lágrimas. El trazo resbala, oriental, distante.
La tinta hace su ruta, inalterablemente mortal.

Un naufragio sin mar, sin playa, sin viajero.

Sólo la urgencia, el desvelo, la absurda esperanza.


                                                                     Blanca Varela
                                                                     El libro de barro.

divendres, 25 de novembre del 2016

Carles Duarte Montserrat

Molt bon dia amb la poesia d’un bon amic i gran poeta Carles Duarte Montserrat  que, a més, és el seu propi traductor .

Buenos días con una poesía de un buen amigo y gran poeta Carles Duarte Montserrat  que, además, ha sido su propio traductor.

Eduard


EL VENT DEL TEMPS

Criden, les meves mans, les teves,
i el tacte és una absència;
s'eixamplen les ferides
i res no pot guarir d'aquest silenci,
d'aquest dolor tranquil
que em va tenyint els ulls de solitud.

Tan sols una mirada i una pell,
un lent desig
i uns llavis celebrant-se,
el gest més bell
que el vent del temps no estimba.

Escric,
amb els meus ulls,
el blau incandescent
d'aquest capvespre.

S'atura el vol,
el cor,
es glaça el rostre.

Roman el bes,
l'únic instant que ens torna perdurables.

Torno als teus dits,
la vida amb tu,
el foc de cada instant.
 

EL VIENTO DEL TIEMPO


Llaman mis manos a las tuyas,
y el tacto es una ausencia;
se ensanchan las heridas
y nada sabe ya curar de este silencio,
de este dolor tranquilo
que va tiñéndome de soledad los ojos.

Sólo una mirada y una piel,
un deseo lento
y labios celebrándose,
el gesto más bello
que el viento del tiempo no despeña.

Escribo,
con mis ojos,
el azul incandescente
de esta tarde.

El vuelo se detiene,
se para el corazón,
se hiela el rostro.

El beso permanece,
el solo instante en que somos perdurables.

Vuelvo a tus dedos,
a la vida contigo,
al fuego de ese instante.

divendres, 18 de novembre del 2016

Leonard Cohen

Era del trot evident que avui tocava un petit homenatge a un gran poeta que era com de la família “LEONAR COHEN”. Reprodueixo la lletra  ( en angles i castellà) de una de les cançons mes emblemàtiques i una extraordinària versió en català del gran cantant i guitarrista Toti Soler .
Hoy resultaba obvio que dedicáramos nuestro Divendres a Leonard Cohen , un poeta i cantante que ciertamente era como de la familia, estábamos habituados a sus susurros musicales. Junto a la letra en inglés y castellano de Suzanne poder gozar de una extraordinaria versión en catalán cantada por Toti Soler .
Bon cap Buen Fin de semana

Suzanne  
Suzanne takes you down to her place by the river
You can hear the boats go by
You can spend the night beside her
And you know that she's half crazy
But that's why you want to be there
And she feeds you tea and oranges
That come all the way from China
And just when you want to tell her
That you have no love to give her
Then she gets you on her wavelength
And she lets the river answer
That you've always been her lover.

And you want to travel with her
And you want to travel blind
But you think maybe you'll trust her
For she's touched your perfect body with her mind.

And Jesus was a sailor
When he walked upon the water
And he spent a long time watching
From his lonely wooden tower
And when he knew for certain
Only drowning men could see him
He said "All men shall be sailors then
Until the sea shall free them"
But he himself was broken
Long before the sky would open
He was forsaken, almost human
He sank beneath your wisdom like a stone.

And you want to travel with him
And you want to travel blind
And you think maybe you'll trust him
For he's touched your perfect body with his mind.

Now Suzanne takes your hand
And she leads you to the river
She is wearing rags and feathers
From Salvation Army counters
And the sun pours down like honey
On our lady of the harbour
And she shows you where to look
Among the garbage and the flowers
There are heroes in the seaweed
There are children in the morning
They are leaning out for love
And they will lean that way forever
While Suzanne holds the mirror.

And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that you can trust her
For she's touched your perfect body with her mind.
Suzanne te hace bajar a su refugio junto al río
Puedes oír como pasan los barcos
Puedes pasar la noche junto a ella
Y sabes que está medio loca
Pero por eso quieres estar allí
Te ofrece té y naranjas
Que vienen desde China
Y justo cuando vas a decirle
Que no tienes amor para darle
Te coge y mece en sus brazos
Dejando que sea el río que conteste
Que siempre has sido su amante.

Y quieres viajar con ella,
Quieres viajar a ciegas,
Y sabes que confiará en ti
Porque has tocado su cuerpo perfecto con tu mente.

Y Jesús era un marinero
Cuando caminaba sobre las aguas
Y pasó mucho tiempo observando
Desde su solitaria torre de madera
Y cuando supo con certeza
Que solo los ahogados podían verle
Dijo: "Todos los hombres serán marineros
Hasta que el mar los libere"
Pero él mismo estaba roto
Mucho antes de que el cielo se abriera
Abandonado, casi humano
Se hundió bajo tu sabiduria como una piedra.

Y quieres viajar con él
Y quieres viajar a ciegas
Y sabes que deberías confiar en él
Porque él ha tocado su cuerpo perfecto con su mente.

Ahora Suzanne coge tu mano
Y te conduce hacia el río
Lleva pieles y harapos
Sacados de la ventanilla del Ejército de Salvación
Y el sol cae como la miel
Sobre nuestra dama de la bahía
Y te muestra dónde has de mirar
Entre la basura y las flores
Hay héroes entre las algas
Hay niños en la mañana
Que se inclinan hacia el amor
Y lo harán así para siempre
Mientras Suzanne sostenga el espejo.

Y quieres viajar con ella
Y quieres viajar a ciegas
Y sabes que puedes confiar en ella
Porque ella ha tocado tu cuerpo perfecto con su mente.

Podeu sentir la musica i lletra en català amb la gran Interpretacio de TOTI SOLER

https://www.youtube.com/watch?v=VpwhZWcz5yg

divendres, 11 de novembre del 2016

Bob Dylan Premi nobel 2016

 Una estimada lectora dels divendres poètics , va assenyalar-me que els versos de la tramesa anterior de Dylan Tomas podien haver inspirat a Bob Dylan (el avui premi Nobel) per escriure i composar “do not go gentle into that good night"
Una estimada lectora de los divendres me señalo, al leer los versos de Dylan Tomas , que tenían mucho que ver o quizás inspiraron a  Bob Dylan(Hoy flamante Premio Nobel) para componer la balada “ do not go gentle into that good night”
Agraïm a Gina Serramalera la seva col·laboració  i traduccions .-Agradezco a Gina Serramalera su colaboración y traducciones . acompaño la canción de Bob Dylan 
Let me die in my footsteps - Bob Dylan

I will not go down under the ground
Cause somebody tells me that death's comin' 'round
And I will not carry myself down to die
When I go to my grave my head will be high,
Let me die in my footsteps
Before I go down under the ground.

No m’enterraré sota el sòl
Perquè algú em digui que la mort està arribant
I no em portaré a morir
Quan vagi a la meva tomba, mantindré el cap alt,
Deixa’m morir en les meves petjades
Abans d'anar sota terra

 
No me enterraré bajo el suelo
Porque alguien me diga que la muerte está llegando
Y no me llevaré a morir
Cuando vaya a mi tumba, mantendré la cabeza alta,
Déjame morir en mis pisadas
Antes de ir bajo tierra

Escolteu la música 

https://vimeo.com/88417255

divendres, 4 de novembre del 2016

Dylan

Dylan Tomas . No va esser Premi Nobel però era un bon poeta i tenia una molt bona veu com actor .
Dylan Tomas , no es Bob Dylan però era un buen poeta y tenia una muy buena voz

DO NOT GO GENTLE INTO THAT GOOD NIGHT (NO ENTRES DÓCILMENTE EN ESA BUENA NOCHE)

Do not go gentle into that good night
Old age should burn and rave at close of day;
Rage, rage against the dying of the light.
No entres dócilmente en esa buena noche,
Que al final del día debería la vejez arder y delirar;
Enfurécete, enfurécete ante la muerte de la luz.
Though wise men at their end know dark is right,
Because their words had forked no lightning they
Do not go gentle into that good night.
Aunque los sabios entienden al final que la oscuridad es lo correcto,
Como a su verbo ningún rayo ha confiado vigor,
No entran dócilmente en esa buena noche.
Good men, the last wave by, crying how bright
Their frail deeds might have danced in a green bay,
Rage, rage against the dying of the light.
Llorando los hombres buenos, al llegar la última ola
Por el brillo con que sus frágiles obras pudieron haber danzado en una verde bahía,
Se enfurecen, se enfurecen ante la muerte de la luz.
Wild men who caught and sang the sun in flight,
And learn, too late, they grieved it on its way,
Do not go gentle into that good night.
Y los locos, que al sol cogieron al vuelo en sus cantares,
Y advierten, demasiado tarde, la ofensa que le hacían,
No entran dócilmente en esa buena noche.
Grave men, near death, who see with blinding sight
Blind eyes could blaze like meteors and be gay,
Rage, rage against the dying of the light.
Y los hombres graves, que cerca de la muerte con la vista que se apaga
Ven que esos ojos ciegos pudieron brillar como meteoros y ser alegres,
Se enfurecen, se enfurecen ante la muerte de la luz.
And you, my father, there on the sad height,
Curse, bless, me now with your fierce tears, I pray.
Do not go gentle into that good night.
Rage, rage against the dying of the light.
Y tú, padre mio, allá en tu cima triste,
Maldíceme o bendíceme con tus fieras lágrimas, lo ruego.
No entres dócilmente en esa buena noche.
Enfurécete, enfurécete ante la muerte de la luz.
Dylan Tomas
Poeta i dramaturg angles
( 1914 -  1953)

divendres, 28 d’octubre del 2016

Antoni Prats

No es cap referencia a la situació actual..........en el país o en el mon (o potser si?)
No es ninguna alegoría ni referencia a la situación actual en el país ni en el mundo......o así me lo parece
 
Bon Cap de setmana i bons panellets .
Buen fin de semana y buenos huesos de santo .
 
M'estime les senderes solitàries, 
transitades només per un silenci 
que guaita 
potser un diàleg intens, 
potser una amistat o un amor, 
sempre un secret per desvetllar.
 
Antoni Prats (Sueca 1946)
 
Amo los senderos solitarios
Transitados solo por un silencio
que mira
Quizás un dialogo intenso,
Quizás una amistad o un amor,
Siempre un secreto que desvelar.
(Trad muy Libre EST)

divendres, 21 d’octubre del 2016

Rabrindanth Tagore

Rabindranath Tagore(1861- 1941) filòsof , poeta i escriptor Indi nascut a Calcuta , que va esser premi Nobel de literatura.Com Bob Dylan  !!!
Rabindranath Tagore(1861- 1941) Fue también premio Nobel de literatura . Como lo ha sido Bob Dylan en 2016.
 
La vida
 
El mismo río de vida que circula por
mis venas noche y día, circula por las
venas del mundo y canta, en lo hondo,
con pulso musical.
Y es una vida idéntica a la mía la que a
través del polvo de la tierra alza su
verde alegría en innúmeras briznas de
hierba, y estalla en olas tiernas y
furiosas de hojas y flores.
Y la misma vida, hecha flujo y reflujo,
mece al océano, cuna del nacimiento y
de la muerte. Mis sentidos se exaltan
al tocar esta vida universal.
Y siento la embriaguez de que sea en
mi sangre donde en este momento
palpita y danza el latido de la vida que
huye a través del tiempo.

divendres, 14 d’octubre del 2016

Josep Sebastia Pons

PREGUNTA
Si vós l'amor poguéssiu escollir,
de quin amor faríeu tria:
del que venteja l'esperit un dia
i ressonant obre les portes, i
rebot, de cada obstacle, amb la follia
del vent amb sol el dematí,
o bé d'amor que l'esperit amaga,
com el redós familiar,
melangiós i dolç, on cap al tard,
en la penombra vaga, vaga, vaga,
dels jorns que plou i la claror s'apaga,
ens recollim... i plou encar?
 
JOSEP-SEBASTIÀ PONS (1886-1962)
Josep-Sebastià Pons va néixer a Illa del Riberal el 1886 i va morir el 1962. Estudià Lletres a la Universitat de Montpeller. Fou professor a la de Tolosa. És el màxim representant del grup de poetes rossellonesos
 
Vocabulario  Básico :
 
Escollir: escoger, elegir
Venteja : airea (de viento)
Ressonant: resonando
Rebot: rechazo
Follia : locura
Demati: mañana
Redós.  amparo
Jorns: días
Plou : llueve
Ens recollim: nos recogemos
Encar: aún