REFUGIATS I VENDA D’ARMES: ESQUIZOFRENIA EUROPEA?

Aquestes festes de Nadal i cap d’any, tots estem imbuïts d’una cordialitat, bondat i germanor aparentment contagiosa.

He llegit, però, dues noticies que ens han d’esfereir i fer reflexionar, com a ciutadans que ens vanagloriem d’ésser moderns, civilitzats i àdhuc bondadosos. Creiem que sentim que actuem amb solidaritat i amb humanisme, enfront a l’adversitat aliena, especialment, a la Unió Europea. A l’any 2015, es comptabilitzen pel cap baix 80 milions de éssers humans (que son com nosaltres) que fugen de les guerres  i de les dictadures d’arreu. Això vol dir que cada 122 persones en el món, son refugiats o desplaçats.

Europa fa gala d’acollir més d’un milió de refugiats. Encara que molt lentament, de forma ineficaç i mal gestionada.

L’altra terrible noticia és la de que el comerç d’armes a augmentat de forma espectacular, degut als conflictes armats a Ucraïna, Sirià, Afganistan  Iraq i un dolorós etc... Aquestes guerres son les que generen, avui, el major allau de refugiats i desplaçats. Els fabricants d’armes russos han obtingut un benefici superior al  48% que l’any anterior i Europa Occidental només ha perdut l’1,5% de les seves vendes. Les 100 empreses occidentals de fabricació i venda d’armes han guanyat 367.000 milions de Euros! A la vista d’aquestes noticies ens hauríem de preguntar si ens hem tornat tots plegats boixos. D’una banda ens sentim molt afligits pels milions de refugiats que estan ja a Europa (encara que no sabem com acomodar-los ni que fer-ne) però per altra banda propiciem la venda d’armes als qui els fan fugir dels seus països i llars cap a una “terra promesa” de la ma de les màfies i traficants dels moderns esclaus, que aquest any ja han guanyat mes de 1.000 milions d’Euros (noticia d’avui a primera plana de LV).

El repte que com a societat tenim aquest any 2016 a Europa, és esbrinar si volem una Europa basada en els valors, els principis i els drets de les persones siguin d’on siguin o, volem una Europa de Mercaders i del benefici econòmic, que incrementi, malgrat tot, el nostre PIB.

És l’esquizofrènia en la que estem assentats.

La ciutadania té la paraula i cal que actuï obligant als governants a que es defineixi.

EDUARD SAGARRA TRIAS PRESIDENT DE LA ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES

Nadal Navidad

Bon Nadal desitjant vos especialment una verdadera ,encara que difícil , PAU.
Felices Navidades , con el anhelo de una verdadera ,aunque difícil, PAZ.

Eduard Sagarra i Trias

Nadal

A Emili Badiella


Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza
i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.
Els de casa a la cuina prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i els recullen les plomes i ja enyoren demà.


Demà posats a la taula oblidarem els pobres
- i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora dels postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

JOAN SALVAT PAPASSEIT 

 Potser Nadal/ Quizás Navidad

Quizás Navidad suponga que nos digamos
a nosotros mismos y en voz muy queda el nombre
de cada cosa ,masticando las palabras
con mucho cuidado para percibir
todo su sabor, toda su consistencia.

Quizás sea  reposar la mirada en los objetos
cotidianos, para descubrir con sorpresa
que ni sabemos cómo son de tanto mirarlos.

Quizás sea un sentimiento, una ternura
que se ampara de todo, quizás una sonrisa
inesperada en un chaflán.

Y quizás sea todo ello, y además, la fuerza
para retomar al camino de cada día
cuando el misterio se ha desvanecido y todo
vuelve a ser triste, lejano ,y difícil

MIQUEL MARTI POL

(traducción navideña muy libre EST)
 

Calderon de la Barca

CARPE DIEM..........a tenir molt en compte ,en  aquets període  polític de tanta informació propaganda i promeses de futurs utòpics post electorals
CARPE DIEM ..........a tener presente en estos momentos de tanta información y propaganda de promesas de  futuros utópicos post- electorales
 
ESTAS QUE FUERON POMPA Y ALEGRÍA...
 
Estas que fueron pompa y alegría
despertando al albor de la mañana,
a la tarde serán lástima vana
durmiendo en brazos de la noche fría.
 
Este matiz que al cielo desafía,
Iris listado de oro, nieve y grana,
será escarmiento de la vida humana:
¡tanto se emprende en término de un día!
 
A florecer las rosas madrugaron,
y para envejecerse florecieron:
cuna y sepulcro en un botón hallaron.
Tales los hombres sus fortunas vieron:
en un día nacieron y espiraron;
que pasados los siglos, horas fueron.
 
Pedro Calderón de la Barca
 

Raimon

Dimecres Raimon va fer 75 anys. Molts varen conèixer i apreciar a Espriu i Ausiàs Marc gracies a les seves cançons. En aquest moments convulsos, demano  als qui manen o ens volen manar , que llegeixin i escoltin a Raimon ,i que no tornem  als silencis estèrils.
 
El pasado miércoles Raimon celebro sus primeros 75 años. Muchos conocimos a Espriu y a Ausias March gracias a sus canciones . En estos convulsos momentos , pido a los que mandan o quieren mandarnos , que relean y escuchen la canción  de Raimon , y no volvamos a los estériles silencios.


Jo vinc d'un silenci


Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.
 
Yo vengo de un silencio

(Raimon)
Yo vengo de un silencio
antiguo y muy largo
de gente que va alzándose
desde el fondo de los siglos,
de gente que llaman
clases subalternas,
yo vengo de un silencio
antiguo y muy largo.

Yo vengo de las plazas
y de las calles llenas
de niños que juegan
y de viejos que esperan,
mientras hombres y mujeres
están trabajando
en los pequeños talleres,
en casa o en el campo.

Yo vengo de un silencio
que no es resignado,
de donde empieza la huerta
y acaba el secano,
de esfuerzo y blasfemia
porque todo anda mal:
quien pierde los orígenes
pierde identidad.

Yo vengo de un silencio
antiguo y muy largo,
de gente sin místicos
ni gran capitanes,
que viven y mueren
en anonimato,
que no han creído nunca
en frases solemnes.

Yo vengo de una lucha
que es sorda y constante,
yo vengo de un silencio
que romperá la gente
que ahora quiere ser libre
y que ama la vida,
que exige las cosas
que le han negado.

Yo vengo de un silencio
antiguo y muy largo,
yo vengo de un silencio
que no es resignado,
yo vengo de un silencio
que la gente romperá,
yo vengo de una lucha
que es sorda y constante.
(1975)

https://youtu.be/4skMnle8R1c