Dos poetes neogrecs , quina sensibilitat fa que descriguin extraordinàriament un paisatge ben conegut per a nosaltres els mediterranis. El es un paisatge que se sent, escolta i quasi s’olora.
Dos poetas neogriegos, de gran belleza descriptiva de paisajes que se sienten, oyen e incluso huelen .
CALMA
No se sent ni una onada
a la platja deserta:
que dorm el mar diries
als braços de la terra
DIONISOS SALOMÓS
(1798-1857
CALMA
No se percibe ni una ola
en la desierta playa
que dirías que la mar duerme
en brazos de la tierra
(trad libre EST)
EL XIPRER
Davant per davant de la finestra: al fons
el cel, tot el cel estès i no res més,
alt i esvelt, un xiprer: no es res més
I sota un cel serè o negre, sempre el xiprer.
s'inclina suaument, no només
sota un blau joiós o en el trasbals
de la tempesta;
quiet, bell, sense esperança:no res mes
KOSTIS PALAMAS
(1859-1943)
CIPRES
Frente a frente de la ventana: al fondo
el cielo ,todo el cielo extendido y nada mas,
alto y erguido, un ciprés: no es nada mas
Y bajo un cielo sereno o negro siempre el ciprés
se inclina suavemente , no solo
bajo un gozoso azul o en el trasiego
de la tempestad
Quieto, bello, sin esperanza: nada más
(trad Libre )
Eduard Sagarra i Trias
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kostis Palamas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kostis Palamas. Mostrar tots els missatges
divendres, 6 de juny del 2014
divendres, 25 de febrer del 2011
Poetes neogrecs div poe 25 feb 2011
Dos petits poemes de dos autors, dits “neogrecs” que ens evoquen una sensació pròpia del mar i d’un arbre, que són molt nostres, del Mediterrani, sigui quina sigui la seva riba, del Nord o del sud del est o del oest.
Bon cap
Dos pequeños poemas de los denominados “poetas neo-griegos”, que nos evocan una sensación del mar y la presencia de un árbol que, a los mediterráneos de cualquier orilla., nos son muy próximos i cotidianas.
CALMA
No se sent ni una onada
a la platja deserta:
que dorm el mar diries
als braços de la terra
DIONISOS SALOMÓS
(1798-1857
EL XIPRER
Davant per davant de la finestra: al fons
el cel, tot el cel estès i no res més,
alt i esvelt, un xiprer: no es res més
I sota un cel serè o negre, sempre el xiprer,
s'inclina suaument, no només
sota un blau joiós o en el trasbals
de la tempesta;
quiet, bell, sense esperança:no res mes
KOSTIS PALAMAS
(1859-1943)
CALMA
No se oye ni una ola
en la desierta playa:
dirías que el mar esta durmiendo
En los brazos de la tierra
DIONISOS SALOMÓS
(1798-1857
EL CIPRES
Justo enfrente a la ventana; al fondo
el cielo,todo el cielo extendido ,y nada mas ,
alto y esbelto , un ciprés: nada mas.
I bajo el cielo sereno o negro, siempre el ciprés ,se inclina suavemente, no solo
bajo un azul jubiloso o en la zozobra
de la tempestad.
quieto hermoso , sin esperanza.:nada mas
KOSTIS PALAMAS
(1859-1943)
(Trad muy libre de EST)
Eduard Sagarra Trias
Subscriure's a:
Missatges (Atom)