divendres, 25 de gener del 2013

Rafel Bordoy i Garcilaso div 25 1 13

Un prec personal  als qui ens representen : Demanaria a tots plegats que, apart de tenir en comú la Mediterrània, aconseguíssim   que els camins no fossin desavinents. No ens ho podem permetre com a societat  i país del segle XXI.

Como señala Garcilaso deberíamos, en pleno siglo XXI ,que no se nos olvide el camino “por do he venido”. La responsabilidad colectiva de este país  nos lo exige, y  especialmente  lo exigimos a  quienes deben representarnos.


"........... Ara,el camins serpentegen d,enyorança
per fanàtics indrets, desavinents
Mai més no es trobaran
la vinya i la olivera
ni mullarà la pluja dels meus versos
la terra del teu nom.
Sols tenim en comú el Mediterrani............."

El blau de la distancia. Rafel Bordoy.Pomar  (Alcúdia, Mallorca el 17 d'octubre de 1936)




SONETO I

Cuando me paro a contemplar mi estado
y a ver los pasos por do me han traído,
hallo, según por do anduve, perdido,
que a mayor mal pudiera haber llegado;
mas cuando del camino está olvidado,
a tanto mal no sé por do he venido;
sé que me acabo, y más he yo sentido
ver acabar conmigo mi cuidado.
Yo acabaré, que me entregué sin arte
a quien sabrá perderme y acabarme
si quisiere, y aún sabrá querello;
que, pues mi voluntad puede matarme,
la suya, que no es tanto de mi parte,
pudiendo, ¿qué hará sino hacello?


Garcilaso de la Vega

Nacio en Toledo  entre 1498 y 1503  – 14 Octubre 1536. Poeta y militar

divendres, 18 de gener del 2013

18 gener 2013 A.Saint Exupery

Crec que es un bon pensament o consell ,per a tots plegats, molt  adient en els temps que corren!!!!
Es un buen consejo o recomendación, adecuado para todos,  en los tiempos que corren
Bon cap de setmana /Buen fin

Un mar de veles blanques

"Si vols construir un vaixell, no comencis cercant fusta, tallant taulons o
repartint la feina, preocupa't primer de crear el desig d'un mar lliure i
ample".

A. Saint Exupery

Un mar de velas blancas

“Si quieres construir un barco, no empieces buscando madera, cortando tablas o
distribuyendo  el trabajo, preocúpate en primer lugar de crear el deseo de un mar libre y ancho.

A. Saint Exupery

dissabte, 5 de gener del 2013

Enterrament Tio Moises 2 gener 2013

Bon dia i Bons Reis
En aquest immerescut i  tàcit paper de “missatger familiar” i Pregonero mayor del Reino” us trameto els textos de les cerimònies que van tenir lloc en motiu del comiat del Tio Moisès Broggi, al Tanatori de Les Corts  i al Cementiri “atramontanat “ de El Port de la Selva.
Molts m’ho havíeu demanat o m’ho han fet saber els nostres cosins Broggi Trias
Cordialment
Eduard

Homilia- RamonMª Nogués
Text de  agraïment fill Broggi Trias  i comiat
Músiques cerimònia -entrada "Soave sia il vento" del Cosí
                             -després d'homilía 2ª i 3ª estrofa del "Canadien Errant", cantat per Paul Robeson
                             -comunió: "Qué faró" del'Orfeo i Euridice de Gluck, versió alemana de F-Dieskau                
                             -despedida: "Voglio piangere", de la Maddalena de Caldara pel R Jacobs
Cementiri 
paràgraf -llibre Carles Braso i Moisés Broggi
               -
 poema Victor Obiols
               -poema- MAB


divendres, 4 de gener del 2013

Divendres Poètic record del Dr Broggi, Tio Moises 4 1 13

El nostre oncle  Dr Moisès Broggi, Metge, humanista i gran persona , com molts  sabeu ,va morir el 31 de desembre als 104 anys  . El seu net,Carles,   coautor del llibre va  llegir aquest pensament al Cementiri de  El Port de la Selva i tot el senzill comiat va estar  embolcallat per una forta tramuntana,  que interpretava  una darrera “ musica marinera” i  donava un  “color blau de país” com a  escenari o rerefons .
Aquest es el nostre petit homenatge i record .

El  Doctor Moisés Broggi Valles , cirujano, humanista y gran persona, falleció el 31 de diciembre a los 104 años. Nuestro tio Moisés estaba casado con Angelina Trias hermana de mi madre. Este texto  fue leído en el Cementerio de El Port de la Selva , mientras soplaba una huracanada “tramontana” que  ponía los acordes finales de esta larga y fructífera vida i le daba un sabor marinero al sencillo acto  .Es nuestro particular homenaje.

"L'ésser humà té tres nivells de realitat: el material, el mental i l'espiritual. Això és fonamental. El primer és el material i segueix una evolució que no depèn de la nostra voluntat. És a dir, tots nosaltres passem de la infància a l'adolescència, de l'adolescència a la joventut, de la joventut a l'edat adulta i de l'edat adulta a la vellesa. Contra això no hi pots fer res. I materialment, no ets el mateix ara que quan tenies un any perquè tota la matèria es renova completament cada deu anys. Per tant, el nostre cos canvia constantment. En canvi, hi ha una cosa que ho lliga tot, que són els records, els sentiments, les emocions".

Cita: Moisès Broggi (2011): Sobre el camí de la vida. Converses amb el meu nét Carles Brasó. Barcelona: Ediciciones B, p. 52.

El ser humano tiene tres niveles de realidad: el material, el mental y el espiritual. Este es una realidad  fundamental. El primero es el material y sigue una evolución que no depende de nuestra voluntad. Es decir, todos pasamos de la infancia a la adolescencia, de la adolescencia a la juventud, de la juventud a la edad adulta y de la edad adulta a la vejez. Contra ello nada puedes hacer. Materialmente, no eres el mismo hoy que cuando tenías solo un año porque la materia se renueva cada diez años. Por lo tanto, nuestro cuerpo cambia constantemente. Pero, hay una cosa que lo entrelaza todo, como son los recuerdos, los sentimientos, las emociones “

Cita Mosises Broggi:Sobre el cami de la vida . Converses amb el meu net Carles Braso . Barcelona Ediciones B, pag 52
Trad libre EST
Eduard Sagarra i Trias