divendres, 22 de juny del 2018

La Noche de San Juan

Aquesta mata olorosa 
de la nit de Sant Joan 
llença flaire, silenciosa, 
entremig de la bravada 
de la nit incendiada 
per tants focs que es van alçant. 
Entremig dels núvols roigs, 
el cel blau i les estrelles; 
entremig dels crits de goig, 
remoreig de fontanelles, 
i entre el baf esbojarrant, 
una flaire es va escampant 
fresca, suau i candorosa: 
les aufàbregues la fan: 
són les mates oloroses 
de la nit de Sant Joan. 
Donzelles enamorades 
d'un nuvi esdevenidor, 
escabellen les aufàbregues 
perquè facin més olor. 
L'aufàbrega escabellada 
és un encenser violent 
que llançant la flaire enlaire 
augmenta l'encantament. 
Quina olor més fresca i forta, 
ara que els focs ja se'n van! 
Sant Joan, obriu la porta 
perfumada de Llevant! 
I en el matí d'aures blanes 
l'aufàbrega trobarà 
altres aromes germanes 
que la nit fan oblidar.

Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega
La Noche de San Juan

El poniente implacable en esplendores
quebró a filo de espada las distancias.
Suave como un sauzal está la noche.
Rojos chisporretean
los remolinos de las bruscas hogueras;
leña sacrificada
que se desangra en altas llamaradas,
bandera viva y  ciega  travesura.
La sombra es apacible como una lejanía;
hoy las calles recuerdan
que fueron campo un dia.
Toda la santa noche la soledad rezando
su rosario de estrellas desparramadas-

   Jose Luis Borges 
  (Fervor en Buenos Aires 1923)

divendres, 15 de juny del 2018

A las orillas del Sar

Rosalia de Castro(1837-1885) del llibre " A las orillas del Sar" un poema sobre la felicitat

La Felicidad
Yo no sé lo que busco eternamente
en la tierra, en el aire y en el cielo;
yo no sé lo que busco, pero es algo
que perdí no sé cuándo y que no encuentro,
aun cuando sueñe que invisible habita
en todo cuanto toco y cuanto veo.
Felicidad, no he de volver a hallarte
en la tierra , en el aire ni en el cielo,
¡aun cuando sé que existes
y no eres vano sueño!

divendres, 8 de juny del 2018

Agustín García Calvo

Agustín García Calvo

Libre te quiero, 
como arroyo que brinca 
de peña en peña. 
Pero no mía. 
Grande te quiero, 
como monte preñado 
de primavera. 
Pero no mía. 
Buena te quiero, 
como pan que no sabe 
su masa buena. 
Pero no mía. 
Alta te quiero, 
como chopo que en el cielo 
se despereza. 
Pero no mía. 
Blanca te quiero, 
como flor de azahares 
sobre la tierra. 
Pero no mía. 
Pero no mía 
ni de Dios ni de nadie 
ni tuya siquiera.

divendres, 1 de juny del 2018

UN DIA VAIG ESCRIURE

La darrera setmana ens va deixar un dels grans poetes contemporanis en llengua catalana que cal reivindicar i ,evidentment, llegir : Marius Sempere 
Marius Sempere es uno de los grandes poetes contemporaneos en llengua catalana que fallecio la pasada semana .
 
UN DIA VAIG ESCRIURE 

Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.
Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts
anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.

Marius Sempere 1928 2018

 
 
Enyor añoranza
Cuc : gusano  
la pluja : lluvia
 l'enveja: la envidia
 indecisió, només vacil.la : indecisión solo vacila
 el caliu :rescoldo , brasas
  lluny:lejos
  emmudir :enmudecer
el llavi de la terra amb la paraula justa. : el labio de la tierra con la palabra justa