divendres, 12 d’octubre del 2012

Maragall Machado div poet 12 octubre 2012

Molts de nosaltres tenim el privilegi de poder llegir, entendre ,sentir i emocionar-nos – lliurement- en, al menys, més de dos idiomes. Aquest és el meu cas !!!i

Algunos de nosotros, en este país, podemos vanagloriarnos y sentirnos muy  privilegiados de poder leer–libremente -  ,escribir, sentir, entender e incluso emocionarnos como mínimo y desde nuestra infancia , en  dos idiomas .¡ Este es mi caso!

Joan Maragall (EXCELSIOR)

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.


Antonio Machado

Dice la esperanza: Un día
la verás, si bien esperas.
Dice la desesperanza:
Sólo tu amargura es ella.
Late, corazón... No todo
se lo ha tragado la tierra.

divendres, 5 d’octubre del 2012

div poetic Alba 5 10 12

ALBA

Llum,
que se'm torna esperança
creadora, delit,
tremolor d'unes ànsies
lliures, incandescents.
Em duen cap enlaire
tinc l'alegria, el foc
que deixa incendiades
voluntat i raó
...He nascut amb l'alba.

Josep Mª Boix Selva

ALBA

Luz,
que se me  torna   esperanza
creadora,  gozo,
temblor de unos anhelos
libres ,incandescentes.
Me llevan hacia el cielo
tengo la alegría ,el fuego
que deja incendiadas
voluntad y razón
…He nacido con el alba

Josep Mª Boix Selva

Josep Mª Boix era fill de Boix Raspall i pare d’en Cesco Boix,cantant i animador infantil (ara va de bo!!) que tots coneixíem.

divendres, 28 de setembre del 2012

Div poetic Rilke 28 sept 2012

Avui el divendres no es al·legòric , o així m’ho sembla…. Però mai se sap. Es una imatge  que sentíem , de petits ,quan visitavem el Zoològic (que era la única forma que veiem feres,  ja que no teníem TV) . La descripció e imatge ens serà familiar.  
Hoy es una descripción poética de una imagen que, de pequeños ,veíamos en el Zoo a las fieras.No teníamos TV . No es pues ninguna alegoría, o así me lo parece.
Bon cap /Buen Fi
Rainer Maria Rilke
Der Panther
Im Jardin des Plantes, Paris

Sein Blick ist vom Vorübergehn der Stäbe
so müd geworden, daß er nichts mehr hält.
Ihm ist, als ob es tausend Stäbe gäbe
und hinter tausend Stäben keine Welt.
Der weiche Gang geschmeidig starker Schritte,
der sich im allerkleinsten Kreise dreht,
ist wie ein Tanz von Kraft um eine Mitte,
in der betäubt ein großer Wille steht.
Nur manchmal schiebt der Vorhang der Pupille
sich lautlos auf —. Dann geht ein Bild hinein,
geht durch der Glieder angespannte Stille —
und hört im Herzen auf zu sein.


La pantera
En el Jardín de las Plantas, París

De deambular entre las barras se ha cansado tanto
su mirada que ya nada retiene.
Es como si hubiera mil barras
y detrás de esas mil barras ningún mundo hubiese.
Sus pisadas en círculos estrechos,
suaves pero fuertes, dibujan una y otra vez
una rotunda danza, en torno a un centro
que esconde una gran voluntad callada.
Sólo a veces se abre mudo el velo
de sus pupilas, y las penetra una imagen,
que se desliza a través de sus tensos músculos,
cae en su corazón, se desvanece y muere.
Rainer Maria Rilke (1875-1926):     

Eduard Sagarra i Trias

divendres, 21 de setembre del 2012

Div Poetic 21 set La Cigale et la fourmi

Ben retornats als divendres poètics, i van......temporades.
Gracies per la vostre constància!!
Aquests darrers mesos, a la vista dels esdeveniments,” primes de risc”, “rescat “i relacions entre els països del Nord i del Sud, he recordat, constantment, la primera poesia que vaig aprendre en francès (de Jean de La Fontaine ) a segon de batxillerat amb la Sra Galí  i que, avui més que mai, s’escau.

Bien retornados als divendres. He recordado, a la vista de la triste situación de nuestra economia la primera poesía que aprendí en la clase de  francés en segundo de bachillerato de Jean de La Fontaine. ¿ Os recuerda? Tiene alguna similitud con la “prima de riesgo ,el rescate,” la Sra Merkel  o el BCE”

Bon cap de setmana
Eduard

LA CIGALE ET LA FOURMI
La Cigale, ayant chanté
Tout l'été,
Se trouva fort dépourvue
Quand la bise fut venue.
Pas un seul petit morceau
De mouche ou de vermisseau .
Elle alla crier famine
Chez la Fourmi sa voisine,
La priant de lui prêter
Quelque grain pour subsister
Jusqu'à la saison nouvelle.
Je vous paierai, lui dit-elle,
Avant l'août , foi d'animal,
Intérêt et principal.
La Fourmi n'est pas prêteuse ;
C'est là son moindre défaut .
Que faisiez-vous au temps chaud ?
Dit-elle à cette emprunteuse .
Nuit et jour à tout venant
Je chantais, ne vous déplaise.
Vous chantiez ? j'en suis fort aise :
Et bien ! dansez maintenant.

La Cigala i la Formiga
La Cigala, que es desviu
per cantar al llarg de l’estiu,
es trobà desprevinguda
quan el fred va ser més rude.
No tenia a l’aixopluc
cap tros de mosca, cap cuc.
La fam que passa l’obliga
a trucar a ca la Formiga,
i li pidola uns quants grans
per no caure morta abans
d’arribar al temps de la sega.
“En venir l’agost, agrega,
us pagaré, puntual,
interès i capital.”
La Formiga mai no fia;
aquest defecte, no el té.
“Pel bon temps, diu, ¿què vau fer
d’un cap a l’altre del dia?
–No us desplagui, a tota veu,
m’estava canta que canta.
–Cantàveu? Oh, com m’encanta;
molt bé, doncs, ara, balleu!”
(Traducció de Xavier Benguerel)


Cantó la cigarra durante todo el verano, retozó y descansó, y se ufanó de su arte, y al llegar el invierno se encontró sin nada: ni una mosca, ni un gusano.

Fue entonces a llorar su hambre a la hormiga vecina, pidiéndole que le prestara de su grano hasta la llegada de la próxima estación.
-- Te pagaré la deuda con sus intereses; -- le dijo --antes de la cosecha, te doy mi palabra.
Mas la hormiga no es nada generosa, y este es su menor defecto. Y le preguntó a la cigarra:
-- ¿ Qué hacías tú cuando el tiempo era cálido y bello ?
-- Cantaba noche y día libremente -- respondió la despreocupada cigarra.
-- ¿ Conque cantabas ? ¡ Me gusta tu frescura ! Pues entonces ponte ahora a bailar, amiga mía.


dijous, 26 de juliol del 2012

BOSC CREMAT M.Àngels Anglada

Avui ni es divendres ni es gaire poètic ; per això  trenco el silenci estival ja que els esdeveniments i foc al Alt Emporda em porten  a transcriure els versos de Mª Angels Anglada, escriptora i poeta nascuda a Vic , que va viure molts anys al Emporda.El coneixia i l’estimava.

 BOSC CREMAT   “Et deixaré la veu”/ Josep Tero/ Picap

Maria Àngels Anglada

Qui faria sentir el gran crit sense veu de la saba?
I com puc, sense flames enceses, parlar-vos del foc?
Parlar-vos dels braços dels arbres, tan vius com els nostres,
ferits per mil llengües d’incendi?, del cos que s’esquinça,
collat  a la terra que el plora, negrós i ofegat? 

Heu calat foc al bosc i la son no us deserta.
Homes moriren, i infants, i ho mireu amb ulls freds
entre el plany d’agonia dels arbres.
Bellíssima em sembla la serp escamosa que no espatlla l’herba,
si la comparo amb la nàusea del vostres  passos furtius.

Però, a tots els qui aneu amb cor net a l’arbreda,
el vent remorós també us parla, i esment us demana
la genteta del bosc: l’esquirol de gran cua
i l’esquívol conill, i el miracle del bru rossinyol,
la llavor que vol néixer i l’olor dels timons, i el florit romaní.

Ja comença l’estiu, i la gran por pels boscos. Penseu-hi,
en les hores suaus de tardor, quan els camps altre cop han fruitat:
 què hi trobaríem si es tornen arena i desert? Els boscos els guarden
i criden la pluja amorosa amb fullosos dits.
Feliç el qui els salva i ens serva la seva ombra amiga,
i  lluita la vil escomesa dels seus assassins





  Angels Anglada

divendres, 20 de juliol del 2012

No existe un mar Mario Miro estiu 2012

 Bon estiu a tots, i fins la temporada vinent si seguim amb aquest costum .

De vegades busquem fora de casa bones poesies quan , en aquest cas tenim l’autor (amic i soci) al despatx del costat: Mario Miro



Buen verano a todos los seguidores dels divendres . A veces buscas sin saber que en el despacho de al lado tienes a un buen amigo y mejor abogado que escribe buenas i profundas poesías: Mario Miro



No existe un mar



No existe un mar donde lanzar botellas.

Con un poema dentro, mal escrito,

que diga, sin  decirlo, lo proscrito

o nombre ,sin nombrar ,a las estrellas



Y en este mar sumerjo mis botellas

sabiendo que no hay costa para el grito

del secreto silencio que repito

con olas ,obrándose entre ellas.



Ya se que no habrá nadie al otro lado

-el horizonte solo es nuestro espejo-,

por eso no sabréis lo que he callado

en los versos que, sin embargo, dejo

en la marea que me conduce a viejo,

pero aun , a contracorriente y siempre a nado



Marius Miro

Contratiempo y marea

2004

Eduard Sagarra i Trias

divendres, 6 de juliol del 2012

René Char Qu'il vive !Divendres 6 juliol 2012


Bon divendres pre estival . Es una sabia reflexio que caldria lleguir amb veu alta molt sovint! Afrontem el nou curs amb muntanyes d’il·lusions  que, al menys i per ara ,es gratis i sense impostos !

Os
deseo, a los que iniciéis ,las  vacaciones un muy buen verano y que el curso próximo nos sea a todos muy propico o al menos ....mas facil que el que ahora dejamos. ¡Póngannosle   montañas de ilusión que, por ahora  es gratis i sin impuestos!

Qu’il vive !



                                                              Ce pays n’est qu’un vœu de l’esprit,
     Un contre sépulcre





Dans mon pays, les tendres preuves du printemps
Et les oiseaux mal habillés sont préférés aux buts lointains.

La vérité attend l’aurore à côté d’une bougie.
Le verre de fenêtre est négligé.
Qu’importe à l’attentif !


Dans mon pays, on ne questionne pas un homme ému.

Il n’y pas d’ombre maligne sur la barque chavirée.

Bonjour à peine est inconnu dans mon pays.

On n’emprunte que ce qui peut se rendre augmenté.

Il y a des feuilles, beaucoup de feuilles, sur les arbres de mon pays.
Les arbres sont libres de n’avoir pas de fruits.

On ne croit pas à la bonne foi du vainqueur.

Dans mon pays, on remercie.


                                                               René  CHAR
                                                                 ( Les  Matinaux )

 Qu’il vive !

 Aquest país no és més que un desig de l’esperit Un contra sepulcre.
Al meu país, les tendres proves de la primavera
I els ocells mal vestits es prefereixen als objectius llunyans.
La veritat espera l’aurora al costat d’una espelma.
El vidre de la finestra està deixat.
Tant se li’n dona al que està atent!
Al meu país no es qüestiona un home emocionat,
No hi ha cap ombra maligna sobre la barca que es mou.
Bon dia  quasi no es desconegut al meu país.
Només s’agafa en préstec el que es pot tornar augmentat.
Hi han fulles, moltes fulles sobre els arbres del meu país.
Els arbres són lliures de no tenir fruits.
No es creu en la bona fe del vencedor.
Al meu país, es donen les gràcies.
     René Char (Les Matinaux-Els Matinals)

¡Que Viva !
Este pais no es mas que un deseo del espíritu. Un contra sepulcro
En mi país ,les tiernas pruebas de la primavera
Y los pájaros mal vestidos se prefieren a los objetivos lejanos.
La verdad espera a la aurora  junto a una  vela
El cristal de la ventana esta dejado.
¡No le importa al que esta atento!
En mi país no se cuestiona a un hombre emocionado,
No aparece ninguna sombra maligna sobre la barca que se mueve.
Buenos días casi no es desconocido en mi país.
Solo se acepta en  préstamo lo que se puede devolver aumentado.
Hay hojas muchas hojas en los árboles de mi país.
Los árboles son libres de no dar frutos.
No se cree en la buena fe del vencedor.
En mi país se dan las gracias.
     René Char (Les Matinaux-Els Matinals)
(Traducciones muy libres EST)