divendres, 26 de juliol del 2013
Comiat Despedida temporada Divendres poetics 2012 2013
Bon estiu a tothom i s'acaben els divendres poètics d'aquest curs amb unes
petites reflexions de diferents autors i de diferent profunditat o
contingut. Fins els curs vinent!
Muy buen verano. Ponemos fin a los divendres poètics con unes reflexiones de
autoria distinta y de distinto calado. ¡Hasta el próximo curso!
Eduard
Hay dos cosas infinitas: el Universo y la estupidez humana. Y del Universo
no estoy seguro
Hi han dues coses infinites , l’univers i la estupidesa humana .I del
Univers no n’estic segur
Albert Einstein
++++++++++
"Entre los varios pecados de que se me acusan ninguno tan falso el de que mi
objetivo fundamental sea el espíritu de investigación. mi objeto al pintar
es mostrar lo que he encontrado, no lo que estoy buscando. Lo que cuenta es
lo que se hace no lo que se tenía intención de hacer."
Pablo Picasso 1944
+++++++++++
"Els drets humans i la seva defensa, avui juliol 2013, no estan de moda
però, a la Associació per a les Nacions Unides (ANUE ) afirmem i ratifiquem
què no estan de rebaixes ".
"Los derechos humanos y su defensa , hoy julio 2013, no están de moda pero
en la Asociación para las Naciones Unidas(ANUE) , afirmamos y ratificamos
que no están de rebajas."
Eduard Sagarra Trias, President ANUE
petites reflexions de diferents autors i de diferent profunditat o
contingut. Fins els curs vinent!
Muy buen verano. Ponemos fin a los divendres poètics con unes reflexiones de
autoria distinta y de distinto calado. ¡Hasta el próximo curso!
Eduard
Hay dos cosas infinitas: el Universo y la estupidez humana. Y del Universo
no estoy seguro
Hi han dues coses infinites , l’univers i la estupidesa humana .I del
Univers no n’estic segur
Albert Einstein
++++++++++
"Entre los varios pecados de que se me acusan ninguno tan falso el de que mi
objetivo fundamental sea el espíritu de investigación. mi objeto al pintar
es mostrar lo que he encontrado, no lo que estoy buscando. Lo que cuenta es
lo que se hace no lo que se tenía intención de hacer."
Pablo Picasso 1944
+++++++++++
"Els drets humans i la seva defensa, avui juliol 2013, no estan de moda
però, a la Associació per a les Nacions Unides (ANUE ) afirmem i ratifiquem
què no estan de rebaixes ".
"Los derechos humanos y su defensa , hoy julio 2013, no están de moda pero
en la Asociación para las Naciones Unidas(ANUE) , afirmamos y ratificamos
que no están de rebajas."
Eduard Sagarra Trias, President ANUE
divendres, 19 de juliol del 2013
“ESPAÑOLES SIN PAPELES EN ESPAÑA “: Una nueva categoría de ciudadanos
El següent vincle porta al mateix article publicat a La Vanguardia el 23 de juliol del 2013
La reina Neruda 19 7 13
Val més seguir refugiant-nos en la poesia i en la bellesa, altrament tenim el risc de sucumbir.
Bon cap de setmana
Vale más seguir refugiarse en la poesía y en la belleza, de lo contrario tenemos el riesgo de sucumbir.
Buen fin de semana
LA REINA
Yo te he nombrado reina.
Hay más altas que tú, más altas.
Hay más puras que tú, más puras.
Hay más bellas que tú, hay más bellas.
Pero tú eres la reina.
Cuando vas por las calles
nadie te reconoce.
Nadie ve tu corona de cristal, nadie mira la alfombra de oro rojo que pisas
donde pasas, la alfombra que no existe.
Y cuando asomas
suenan todos los ríos
en mi cuerpo, sacuden
el cielo las campanas,
y un himno llena el mundo.
Sólo tú y Yo,
sólo tú y yo, amor mío,
nos escuchamos.
Los versos del Capitán.
Pablo Neruda . (Parral 1904 - Santiago de Chile 1973)
Bon cap de setmana
Vale más seguir refugiarse en la poesía y en la belleza, de lo contrario tenemos el riesgo de sucumbir.
Buen fin de semana
LA REINA
Yo te he nombrado reina.
Hay más altas que tú, más altas.
Hay más puras que tú, más puras.
Hay más bellas que tú, hay más bellas.
Pero tú eres la reina.
Cuando vas por las calles
nadie te reconoce.
Nadie ve tu corona de cristal, nadie mira la alfombra de oro rojo que pisas
donde pasas, la alfombra que no existe.
Y cuando asomas
suenan todos los ríos
en mi cuerpo, sacuden
el cielo las campanas,
y un himno llena el mundo.
Sólo tú y Yo,
sólo tú y yo, amor mío,
nos escuchamos.
Los versos del Capitán.
Pablo Neruda . (Parral 1904 - Santiago de Chile 1973)
divendres, 12 de juliol del 2013
Poema amoros i molt estiuenc de Salvat Papasseit 12 7 13
Benvolguts /Benvolgudes
Em permeto de repetir un poema amorós de Salvat Papasseit que ja havia trames fa 3 anys. Es molt estiuenc i alegre .En els moments actuals del país, , cal refugiar nos en la poesia, abans que escoltar el “silenci sepulcral” dels qui haurien de parlar i no ho fan!
Hace algo mas de tres años remití este bello , refrescante i amoroso poema de Salvat Papasseit. Pronto solo nos quedara la poesía. El “silencio sepulcral” de quienes deberían hablar y no lo hacen, nos aconseja su lectura.
DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT 1894 - 1924
L’ irradiador del port i les gavines
Dame la mano
Dame la mano que pasearemos junto a la orilla
muy cerca del mar
palpitando
tendremos la medida de todas las cosas
solo con decirnos que nos seguimos amando
Las barcas lejanas y las amarradas en la arena
adoptaran un aire discreto y fiel
no nos miraran ,
miraran nuevas rutas
con la mirada lenta del observador distraído
Dame la mano y pon la mejilla al abrigo
sobre mi pecho, y no temas a nadie
y las palmeras nos darán sombra,
y las gaviotas bajo un sol reluciente
nos traerán el sabor del salobre que envuelve
al amor, todo lo que está cerca del mar :
y , entonces besare tu mejilla;
y el beso nos conducirá al juego de amar
Dame la mano pasearemos junto a la orilla
muy cerca del mar
palpitando;
tendremos la medida de todas las cosas
solo con decirnos que nos seguimos amando.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT 1894 – 1924
(traducción muy libre E.S.T)
dimecres, 26 de juny del 2013
divendres, 21 de juny del 2013
Sant Joan div poetic 21 6 2013
Dos poemes molt diferents de ,Sisa i Borges, però amb el mateix motiu :la nit màgica de Sant Joan .
Dos autores i poemas distintos de Sisa i Borges , pero con el mismo argumento , la verbena de San Juan
(val per dos divendres!.¡ Vale para dos divendres!)
BONA REVETLLA /Feliz Verbena
Nit de San Joan
Autor i musica de Sisa
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.
Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.
Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
(Fragment )
La noche de San Juan
Jorge Luis Borges
El poniente impecable en esplendores
quebró a filo de espada las distancias.
Suave como un sauzal está la noche.
Rojos chisporrotean
los remolinos de las bruscas hogueras;
leña sacrificada
que se desangra en altas llamaradas,
bandera viva y ciega travesura.
La sombra es apacible como una lejanía;
hoy las calles recuerdan
que fueron campo un día.
Toda la santa noche la soledad rezando
su rosario de estrellas desparramadas.
Jorge Luis Borges
Fervor de Buenos Aires (1923)
El poniente impecable en esplendores
quebró a filo de espada las distancias.
Suave como un sauzal está la noche.
Rojos chisporrotean
los remolinos de las bruscas hogueras;
leña sacrificada
que se desangra en altas llamaradas,
bandera viva y ciega travesura.
La sombra es apacible como una lejanía;
hoy las calles recuerdan
que fueron campo un día.
Toda la santa noche la soledad rezando
su rosario de estrellas desparramadas.
Jorge Luis Borges
Fervor de Buenos Aires (1923)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)