divendres, 8 de març de 2013

dIV POE 8 3 13 Quim español -Dario Jaramillo

Avui dos poetes no gaire coneguts per vosaltres, lectors dels divendres
poètics . No em feu dir el perquè, però ambdós poemes -en sentits diferents-
tenen quelcom en comú.
Dos poetas muy distintos culturalmente pero cuyos poemas tienen a mi modo de
ver un "aire " en común....



LLOCS

 No  tornis mai als llocs on has estat feliç
  -les ciutats del mati a tres quarts de nou
o l'arbre dels ocells de la innocència,
les heretats del mar,els ports orientals.
Els punts incandescents del mapa dels records
 contrauen ombres fèrries com una malaltia,
I és alè  d''agonia la bellesa què  exhalen.

(Quim Español es arquitecte i professor  d'arquitectura a diverses
universitats i ha escrit diversos poemaris



DE LA  NOSTALGIA 5
Alelado bajo el sol, sobre la tapia,
soy un niño de cinco años narcotizado
del tiempo que ahora es cosa ajena,
intermitencia del paisaje,
sustancia del lejano horizonte de montañas azules.
Descubro un éxtasis perfecto, matutino,
 hago parte del aire, soy brisa inaugural, soy ala y vuelo, dejo de ser yo
mismo  felizmente fundido con la luz, Nazco y regreso

Dario Jaramillo; Antioquia Colombia 1947 Poemas De Amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada