divendres, 12 d’abril de 2013

Poesia Xinesa div poet 12 4 2013

En Carles Brassó Broggi(seguidor dels divendres poètics)  ha tingut  la amabilitat de suggerir me unes poesies xineses, de les que ell n’és un especialista.
Em plau, i molt ,introduir nos en aquesta – per a mi desconeguda cultura. Gracies Carles !

Carlos Brasso Broggi ,que es un  miembro de nuestra gran familia,  nos sugiere adentrarnos en la poesía china, de cuyo estudio, él es un gran especialista .¡Gracias Carles!

  LI BAI (701-762)

            Considerat el més gran poeta xinès de tots els temps, conta la llegenda que,  borratxo, anava dalt d’una barca i va veure el reflex de la lluna sobre el llac. Ebri d’amor va voler abraçar-la i caient al llac es va ofegar.
            Aquest  poema de Li Bai, es un dels més populars, primer en xinès (amb el so fonètic i el significat literal de cada caracter), i després observarem un parell de traduccions i interpretacions que n’han fet alguns traductors.
            Está considerado como el mejor poeta chino de todos los tiempos. Cuenta la leyenda que, totalmente ebrio, a bordo de una barca , al ver el reflejo de la luna en el lago, henchido de amor quiso abrazarla y  se ahogo en el lago   
夜思YE SI
NIT PENSAMENT

床 前 明 月 光chuang qian ming yue guang
llit davant lluna resplendir
举头望明月ju tou wang ming yue
Alçar cap veure davant lluna
疑是地上霜 yi shi di shang shuang
Semblar ser sobre terra gebre
低头思故乡 di tou si gu xiang
Abaixar cap pensar vella terra


UNA NIT TRANQUILA

La lluna deixa caure una claror molt viva
al davant del meu llit,
i jo dubto un instant si no es blanca gelada
lo que veig brillà així.

De sobte aixeco el cap i  contemplo la lluna...
Torno a abaixar el cap i penso en mon país

(Trad. Apel·les Mestres, 1925)


PENSAMENTS NOCTURNS

Brilla la llum de l’astre al davant del meu llit,
Com rosada gelada estesa per la serra.
Aixeco el cap i veig l’astre albí de la nit,
I tot seguit l’abaixo i penso en la meva terra.

(Trad. Joan Julià – Lai Lok Yee, 1983)

UNA NOCHE TRANQUILA
La luna deposita un resplandor muy vivo
frente a mi lecho,
Y yo dudo un instante sino es rocío blanco y frio
lo que así  brilla.

De pronto levanto mi cabeza y contemplo la luna..
La bajo después y pienso en mi viejo  país


(traducción y adaptación al castellano , muy libre , de EST)

 WANG WEI (698-761)

            Considerat per molts el poeta més musical i alhora pintor de les seves poesies, Wang Wei és potser el màxim exponent de la poesia xinesa paisatgista i de l’atribució de sentiments humans a la naturalesa.
            Aquest un dels poemes més famosos de la literatura xinesa clàssica: “la cleda dels cérvols”.
            Para muchos es el poeta más musical y a la vez pintor de sus poesías.
鹿柴 LU ZHAI
Cérvol cleda

空山不见人 kong shan bu jian ren
Buit muntanya no veure persona
但闻人语响 dan wen ren yu xiang
però escoltar persona veu ressò
返景入深林 fan jing ru shen lin
reflectir ombra entrar profund bosc
复照青苔上 fu zhao qing tai shang
encara brillar verd molsa sobre


LA CLEDA DELS CÈRVOLS
La muntanya no veu ningú: se sent tota buida
Però la veu dels homes prou que hi ressonarà.
S’endinsa el bosc pregon la claror, que se’n torna;
De bell nou l’herba es veu brillant.

(Trad. Marià Manent i Dolors Folch, 1986)

EN LA ERMITA DEL PARQUE DE LOS VENADOS
No se ve gente en este monte.
Sólo se oyen, lejos, voces.
Por los ramajes la luz rompe.
Tendida entre la yerba brilla verde.

(Trad. Octavio Paz, 1974)

Bon cap de semana /buen i poetico finde

 Eduard Sagarra i Trias

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada