divendres, 30 de gener del 2015

Gabriel Ferrater La ciutat

 LA CIUTAT

Plena de carrers per on he tombat
per no passar els indrets que em coneixien.
Plena de veus que m'han cridat pel nom.
Plena de cambres on he cobrat records.
Plena de finestres des d'on he vist créixer
les piles de sols i de  pluges que se m'han fet anys.
Plena de dones que he seguit amb la vista.
Plena de nens que només sabran
coses que jo sé, i que no vull dir-los

Gabriel Ferrater (Reus 20 Mayo 1922   –Sant Cugat del Valles  27 Abril 1972  )
("Les dones i els dies)


LA CIUDAD

Llena de calles que he evitado
Para no pasar por aquellos lugares donde me conocían.
Llena de voces que me han llamado por mi nombre.
Llena de habitaciones donde he adquirido recuerdos .
Llena de ventanas donde he visto crecer
montones de soles y de lluvias que me se han convertido en años.
Llena de mujeres que he seguido con la vista .
Llena de niños que solo sabrán
cosas que yo sé , y que quiero decirles .

Gabriel Ferrater Reus 20 Mayo 1922   –Sant Cugat del Valles  27 Abril 1972
(Les dones i els dies)
Traducción libre EST

divendres, 23 de gener del 2015

anonim bizanti

El BEVEDOR JUSTIFICAT

La terra beu la pluja
i els arbres la terra.
El  mar passa la set
amb les brises que el pentinen.
El sol beu el mar,
la lluna del sol.
Per què, doncs camarades
M’heu d’impedir beure?

Anònim Bizantí
(s. I-IV)
 

Nadie se sienta aludido ,  pero si non e vero e ben trovato”…incluidos   los abstemios

EL BEBEDOR JUSTIFICADO

La tierra bebe de la lluvia
y los arboles la tierra.
El mar pasa la sed

con las brisas que le peinan.
El sol bebe el mar,
la luna del sol.
Porqué ,siendo así, camaradas
Me tenéis que impedir que beba?

Anónimo Bizantino

(s i-IV)
Trad Lliures

divendres, 16 de gener del 2015

Il Pleut dans mon coeur

Trista pero molt romántica     !! 
  Triste pero romántica 
 
 
 Il pleure dans mon coeur
Il pleure dans mon coeur
Comme il pleut sur la ville ;
Quelle est cette langueur
Qui pénètre mon coeur ?

Ô bruit doux de la pluie
Par terre et sur les toits !
Pour un coeur qui s'ennuie,
Ô le chant de la pluie !

Il pleure sans raison
Dans ce coeur qui s'écœure.
Quoi ! nulle trahison ?...
Ce deuil est sans raison.

C'est bien la pire peine
De ne savoir pourquoi
Sans amour et sans haine
Mon coeur a tant de peine !

Paul Verlaine     (1844-1896)
PLORA DINS EL MEU COR…
                                               Plou dolçament a la ciutat.
                                                               Arthur Rimbaud
Plora dins el meu cor
Com plou a la ciutat,
Què és aquesta llanguiment
Que penetra el meu cor.
 
Oh dolç so de la pluja
A la terra i als teulats!
Per a un cor avorrit,
Oh aquest cant de la pluja!
 
Plora sense raó
En aquest cor torbat.
Per cap traïció?
Duu dol sense raó.
 
El pitjor dels turments
És no saber per què,
Sens amor i sens odi,
Té el meu cor tants turments.
 
                                                           (Trad. Joan Peña)
Llueve suavemente sobre la ciudad... 
ARTHUR RIMBAUD
Llora en mi corazón
como llueve en la ciudad;
¿qué languidez es ésa
que penetra en mi corazón?
¡Oh, ruido suave de la lluvia
en la tierra y en los tejados!
Para un corazón que se aburre
¡el canto de la lluvia!
Llora sin razón
en este corazón que se revuelve.
¡Qué! ¿Ninguna traición?…
Ese luto es sin razón.
¡Es pues la peor pena
no saber por qué,
sin amor y sin odio,
mi corazón siente tanta pena!
Traducción de Carmen Morales & Claude Dubois

divendres, 9 de gener del 2015

Divendres de dol JE SUIS CHARLIE

Colpits per el tràgic i salvatge atemptat d’ahir a Paris nomes podem dir, amb els versos de Victor Hugo :Je suis Charlie

Apesadumbrados por el trágico y salvaje atentado ayer en Paris, unimos nuestra voz diciendo Je suis Charlie

 

 

 

Demain, dès l'aube...


Demain, dès l'aube, à l'heure où blanchit la campagne,
Je partirai. Vois-tu, je sais que tu m'attends.
J'irai par la forêt, j'irai par la montagne.
Je ne puis demeurer loin de toi plus longtemps.

Je marcherai les yeux fixés sur mes pensées,
Sans rien voir au dehors, sans entendre aucun bruit,
Seul, inconnu, le dos courbé, les mains croisées,
Triste, et le jour pour moi sera comme la nuit.

Je ne regarderai ni l'or du soir qui tombe,
Ni les voiles au loin descendant vers Harfleur,
Et quand j'arriverai, je mettrai sur ta tombe
Un bouquet de houx vert et de bruyère en fleur.


Victor HUGO   (1802-1885)

DEMÀ, JUST A TRENC D’ALBA,

A L’HORA QUE BLANQUEGEN…

 

Demà, just a trenc d’alba, a l’hora que blanquegen

Aquests camps. Partiré. Veus, sé que tu m’esperes.

Avançaré pel bosc, creuaré la muntanya,

No puc romandre ja lluny de tu molt temps més.

 

Caminaré amb ulls fixos en els meus pensaments,

Sense veure res fora, sense sentir els sorolls,

Amb l’esquena corbada i les mans juntes, sol,

Trist, i el dia serà per a mi com la nit.

 

No miraré ni l’or enciser del capvespre,

Ni les veles, al lluny, que baixen vers Harfleur,*

I, quan hi arribaré, et posaré a la tomba

Un ram de grèvol verd i de bruguera en flor.

 

                                               3 de setembre de 1847

 

                                                         (Trad.Joan Peña)

 

_______

*Petita ciutat a la vora d’un afluent del Sena, prop de Le Havre

 

“Mañana, al alba…”

Mañana, al alba, cuando blanquea el campo,
partiré. Mira, sé que me esperas.
iré por el bosque, cruzare la montaña.
No puedo permanecer lejos de ti más tiempo.

Caminaré, los ojos fijos en mis pensamientos,
sin ver nada alrededor, sin escuchar ningún ruido,
solo, desconocido, la espalda encorvada, las manos cruzadas,
triste, y el día para mí será como la noche.

No miraré ni el oro de la tarde que cae,
ni las velas lejanas descendiendo hacia Harfleur,
y al llegar, pondré sobre tu tumba,
un ramo de acebo verde y de brezo en flor.

Victor Hugo

De: “Las contemplaciones” – 1856

Trad libre