MARE NOSTRUM O CEMENTIRI NOSTRUM

MARE NOSTRUM O CEMENTIRI NOSTRUM? Quina vergonya per  Europa!

Ens omplim la boca dient, cada dia en totes les cimeres dels caps de estat i de primers ministres i, en les  reunions del Eurogrup, que els 28 estats de la Unió  som una entitat supranacional basada en uns valors , en la defensa d’uns drets inviolables de la persona, de la seva dignitat , en  la  llibertat, en la democràcia i fonamentat en l, estat de dret. La solidaritat esta en boca de tots quan parlem de mercats i d’Euros , no se si el sentit es el mateix quan parlem de persones i essers humans ; en especial quan no son ciutadans de la Unió.

Ara bé, aquests valors i principis d’ Europa  de la Unio  Europea i d, els seus governs els oblidem quan veiem arribar milers d’immigrants per mar a Itàlia o a Espanya , y quan sabem i tenim proves que molts d’ells (varis centenars i quasi un miler ) han mort ofegats els darrers dies  i seguiran morint si no es fa res per evitar-ho.

El primer ministre Renzi i el govern italià, davant la inoperància dels governs europeus i de les institucions de la Unió Europea, ha demanat quasi suplicat  auxili a Obama( al que sempre critiquem!) per a que s’impliqui ,ell i els Estats Units, en aturar aquest desastre humà; quin origen més pròxim  i conegut per tots  és el “no Estat” que és avui Líbia , encara que la procedència dels refugiats de les guerres i la barbàrie  son  Sirià, Irak, Somàlia , Eritrea , el Congo, Mali o un llarg etc .

Els països , que es diuen germans del Nord de la Unió Europea , que donen lliçons de moralitat i ètica monetària, però també les institucions comunitàries, al·leguen que no tenen diners per a dedicar  los a contenir o atendre aquest allau de refugiats i donar asil als qui fugen de les guerres  al Orient mitja o al  Àfrica. La raó, a mes de econòmica, sembla geogràfica  es que els hi queda llunyà. No son costaners de la Mediterrània .

Cal preguntar-nos amb vergonya, si la Unió Europea dels valors , els principis, la cooperació i la dignitat  només serveix per comptar diners,  ja que pel que es veu en els darrers dies quan es tracte de drames personals, i encara que  no siguin nous i haguessin estat previsibles  llavors la responsabilitat recau a Itàlia, Espanya o Grècia. Els altres 25 estat sobirans  , estant “mirando  al tendido “o fan veure que no veuen .

Fa mes de dos mil anys un poeta Cal·límac ja tenia present aquest situació i escrivia

“A la tomba d’un ofegat

Quin era el teu nom? pobra home t’han trobat              
Rebutjat pel mar, rentat per les onades.
Per tu Leioticós ha fet posar aquesta lapida.
Pietós, S’ha fet càrrec de tu. He vist com el plor
Regalimava dels seus ulls. Per tu?
Mes aviat per ell; car el seu ofici amarg
L’exposa tots els dies als perills de la mar.
CAL.LIMAC(Cirene ,300-249 abans de Crist )”

La Unió Europea s’ho ha de fer mirar!