Ricardo Fernandez

  Amb aquets versos d’un bon amic i poeta Ricardo Fernandez, molt adients per iniciar el període estival , acomiadem la XVI temporada dels Divendres poètics .Es la primera vegada en  tots aquets anys que uns versos escrits i sentits en castellà han estat traduïts , especialment per a nosaltres per el propi poeta . Recomano visitar el seu interessant blog poètic (http://lapalabraesmagica.blogspot.com.es). BON ESTIU

Despedimos esta XVI temporada dels divendres con este bello i profundo poema del amigo i poeta Ricardo Fernandez, que gentilmente ha traducido al catalán. Recomiendo visitéis su blog  http://lapalabraesmagica.blogspot.com.es; Gracias Ricardo . BUEN VERANO 


LAS CIMAS DE LA MAR

Después de la vorágine
se impone un cambio en la bitácora,
pero más que imponer te recomiendo
que retomes el gusto por lo fácil.
A estas alturas de la vida
importa conjugar el verbo disfrutar,
no son tiempos de grandes singladuras,
se trata de surcar los mares conocidos.
No subas mucho trapo, saborea
las suaves brisas por la popa
que acompasan los vientos y el compás,
y olvida los destinos prefijados.

Pero esto es un deseo y la realidad
es que —al igual que en tierra
después de un monte viene otro
y nunca “haces la cima”—
cuando hiendes los mares
te vienen ganas de ceñir las velas
para ver más allá del horizonte.
Y siempre hay otra raya
separando los tonos del azul,
porque la mar, aunque es una llanura,
está llena de cimas deseables.

Ricardo Fernández Esteban ©
ELS CIMS DEL MAR

Després de la disbauxa
s'imposa un canvi en la bitàcola,
però més que imposar et recomano
que reprenguis el plaure de les coses senzilles.
A hores d'ara de la vida
importa conjugar el verb gaudir,
no són temps de difícils singladures,
es tracta de solcar els mars que ja coneixes.
No pugis massa drap, assaboreix
les suaus brises que t’entren per la popa
—aquelles que acompassen els vents amb el compàs—
i oblida’t de destinacions fixades.

Però això és un desig, i la realitat
és que —al igual que en terra
després d'una muntanya arriba una altra
i mai aconsegueixes “fer el cim”—
quan vas tallant el mar
et vénen ganes de cenyir les veles
per veure més enllà de l'horitzó.
Però darrere sempre hi ha una altra ratlla
que  divideix els tons del blau,
perquè la mar, encara que és un pla,
està plena de cims molt desitjables.

Ricardo Fernández Esteban ©