Ës esfereïdor llegir cada dia durant els mesos de juliol i agost les
notícies esgarrifoses i drames humans dels refugiats que han mort pel camí, i
els qui intenten arribar cap a Europa, en la seva tortuosa ruta des dels llunyans llocs d'origen,
en guerra o conflicte, a traves de la Mediterrània. Teòricament Europa es un territori
basat en el dret, la justícia i la pau social que, fins avui , es preuava
d’esser la guardiana i exemple mundial dels “valors ,principis ,llibertats i drets
fonamentals per a tots”
La macabra crònica de morts ofegats (mes de 2.500 comptabilitzats, que
sapiguem ,en 6 mesos) era nomes era al “Cementerium nostrum”o Mar Mediterrani . La
premsa explicava que les arribades d’essers humans transportats com esclaus
nomes passava al sud d’Europa, a Grècia ,Itàlia o Espanya. Pero ara ,els rics
ciutadans del nord descobreixen amb sorpresa que els morts es
produeixen a les portes de casa seva ;al centre d’Europa ;dins dels camions
pastera a Viena; al peu de les muralles
aixecades a la frontera d’ Hongria; a les barricades oficials muntades a Macedònia; en els incendis provocats d’edificis
, destinats a acollir asilats a Alemanya
,o les tanques electrificades a Calais, i no nomes a
Ceuta i Melilla . Ara els ciutadans dels
28 estats membres i dels Estats no membres veïns ,descobreixen que estem en una situació dramàtica i que tots hi estem implicats o afectats :
ciutadans, governs i estats ;quan abans , la Europa dels mercaders sostenien ,per
acció u omissió que nomes era un
affaire dels mediterranis!
El 14 de setembre desprès de les
vacances d’estiu, Europa sembla que s’ha de tornar a reunir per a pensar hi ,
sinó esperaríem a Nadal , o per reis ! La darrera reunió crec que va esser el
21 de juliol, i tranquil·lament tots els ministres dels 28 van marxar de
vacances i ja en tornarien a parlar sense data fixada.
Fa molts anys que predico(i sembla
ha estat en el desert!) que la
immigració irregular, l’asil i l’acolliment de refugiats a Europa NO ES UN
PROBLEMA. Els problemes en matemàtiques es solucionen sinó no ho son .Però
aquestes migracions i moviments massius de desarrapats i fugitius no els poden
qualificar, per tant de problemes ,ja
que no es poden solucionar sobre el paper i menys creure que el temps ho resolt . Es tracta
d’una DRAMATICA SITUACIO HUMANA, i la única via d’afrontar- la ,per molt difícil,
costosa i complicada que sigui , es assumir-la i cercar sortides a nivell
global – col·lectiu europeu , possibles o imaginatives , però que a tots ens
afecten . No nomes a Europa sinó als països dels que emigren o fugen.
Excusar se que la culpa es dels altres; no acceptar cupos de refugiats ;al·legar
el PIB o l’atur per no implicar s’hi, ;o dur a terme politiques xenòfobes o racistes per a guanyar
vots , no son la via de solució , ni
d’assumir la realitat Al contrari, la passivitat
o la voluntària abstenció , fomenten i enforteixen les xarxes mafioses que,
ells si , es lucren ( molt mes que amb la droga a la Mediterrània ) del
transport inhuma de individus o famílies senceres que fugen de les guerres , de la opressió i de les dictadures, per intentar arribar a la terra promesa que es la “Europa
dels prodiguis i dels valors humans”.
Aquesta demostrada “ no
–política europea de immigració ni d’asil “fa pujar la cotització
dels transports que lideren les màfies, com si fos una borsa , però no de
valors cotitzables o mercaderies ,sinó d’essers humans vius no morts .Pagar per esser transportats no es sinònim ni
garantia de poder arribar al paradís que
veuen a la TV cada dia . A major obstacle o risc major preu!
La Unió Europea, els Estats de tot Europa; les Autonomies , les ciutats i
els pobles ,i els ciutadans tenim la
responsabilitat i la obligació d’exigir als politics de qualsevol nivell , institucions , governs i ajuntaments que es posicionin i actuïn. Ells i nosaltres
som protagonistes i actors ( encara que no
volguts ni haver fet assajos ) d’aquesta dramàtica obra quotidiana.
La idea que acabo de llegir a la
premsa ,s’acaba de llançar des de
Barcelona i consisteix en crear “ciutats europees refugi”al estil
dels que va fer també Barcelona amb Sarajevo , als anys noranta,en mig del conflicte
de Bòsnia als Balcans .Recorden Sarajevo el barri 11 de Barcelona?Es un bon
camí a estudiar , aprofundir i seguir. Es una forma planera d’assumir la realitat i responsabilitat al
nivell mes proper : la ciutat , els barris i els veïns, amb independència del
que acordin els Estats dits sobirans..
Calen accions e iniciatives com la que ara acaba d’endegar Barcelona, atesa
la passivitat dels governs dels 28, quina negligència (suposo que per
merescudes vacances!) no porten a enlloc
ni resolen la realitat o el problema humà . Els els refugiats i asilats ,seguiran intentant
arribar o encara s’incrementaran mes .Les
màfies no en fan de vacances. Saben les nostres febleses , estudien la
meteorologia i el mar; la rendibilitat de les pasteres i constaten , a diari la disparitat de criteris de la UNIO entorn
el tracte als refugiats i asilats!. Son
doctors “cum laude “ en explotació humana, amb pocs riscos!
Calen molts diners públics i privats
, per bastir i articular d’un nou concepte de solidaritat i cooperació que avui
no practiquem. Cal pensar com es pot evitar que surtin dels països d’origen,
cal enfortir l’educació en aquells països , evitar les dictadures i no afavorir
la corrupció que afavoreix el comerç d’armes i les guerres . La passivitat , el
plany ,la lamentació , o la irresponsabilitat del “a mi no em toca”no son
bones ni a curt ni a llarg terme per Europa ni la seva ciutadania i molt menys
,per evitar els desplaçaments .
Creure que com que som al Juliol i Agost a Europa els drets humans i llur
protecció estan de vacances , no es
tolerable en una societat civilitzada
del segle XXI. La “reentré” sembla que farà que els governs es moguin desprès
del preuat descans estival...ja era hora!.
AFIRMO AMB CONVICCCIO MINORITARIA
QUE LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS NO FAN MAI VACANCES!!!!!
EDUARD SAGARRA I TRIAS : President de la Associació per a les Nacions
Unides a Espanya
Barcelona 30 Agost 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada