Benvolguts amics i amigues
Per tal de que pugueu estar mes tranquils- sigui quina sigui la vostre opció de futur en les properes eleccions, i per evitar que les amenaces us influeixin ,em plau fer vos a mans aquestes senzilles reflexions personals, basades evidentment en la legalitat vigent al nostre país . Adverteixo que ,com tota legalitat o principis no son immutables . Com deia el gran Grouxo Marx (teoria marxista!) “si aquets principis no us agraden , cap problema, els canvio per uns altres...............”
De vegades ,en la vida real, succeeixen aquestes transformacions . En particular en la legislació constitucional i dels Tribunals constitucionals d’alguns estats!
Cordialment
Eduard Sagarra i Trias
ELS
CATALANS SERAN CIUTADANS DE LA UNIO EUROPEA, PASSI EL QUE PASSI
Aquets
darrers mesos i, amb mes intensitat al apropar se les eleccions
catalanes, es fan tendencioses o alarmistes declaracions i amenaces
de líders politics en actiu o jubilats - però amb influencia en la
opinió publica espanyola - que asseguren i vaticinen que segons els
resultats del 27 de setembre a Catalunya , els catalans podem deixar
d’esser europeus i ciutadans de la Unió!
En la meva
condició de docent i segurament per defecte professional,voldria
precisar i aclarir alguns dubtes i temors a tothom: politics,
acadèmia, tertulians cultes i menys cultes o gens informats ,però
sobretot al ciutadà de a peu, que es el qui ha de votar i decidir
com a integrant d’un poble sobirà.
Aquestes
son les meves constatacions i marc legal (LEGALITAT) vigent a
Espanya i a la Unió Europea al setembre de 2015.
PRIMER:
El concepte “ciutadà
europeu o de Europa“
es merament geogràfic. Comprèn a tots els qui viuen a Europa, que
avui son molts milions sense comptar els 300.000 nous refugiats que
arribant per terra mar i aire. En conseqüència els catalans, surti
el resultat electoral que surti, seguiran sent europeus, com ho son
els andorrans, els suissos o els russos. Es el que varem aprendre de
petits als llibres de geografia escolar o simplement veient el
concurs d’Eurovisio anyal!..
SEGON:
”La
ciutadania de la Unió Europea“
es un altre concepte molt diferent. Es un status polític i jurídic
(no una nacionalitat) que gaudeixen totes les persones que tenen la
nacionalitat i passaport de qualsevol dels 28 estats membres de la
Unió Europea. Actualment son més de 500.000.000 entre els quals es
computen, evidentment, els 7.500.000 que viuen a Catalunya.
TERCER:
Aquest status de “ciutadà
de la Unió”
es superposa a la nacionalitat que cadascú pugui tenir sense
substituir-la. Afecta per igual als que tenen, a més de la
nacionalitat d’un Estat membre una altre nacionalitat, per exemple
els Hispano peruans;
Italo
– argentins o brasil –portuguesos .
QUART:
La “ciutadania
de la Unió”
converteix als nacionals dels 28 estats membres en “estrangers
privilegiats dins i fora de la Unió
” .Poden moure’s lliurament sense passaport i viure en tot el
territori de la Unió; gaudir de protecció diplomàtica i consular
de qualsevol estat membre si estan fora del territori de la Unió;
podran votar i ser votats a les eleccions municipals de la ciutat
europea de residència; tenen el dret de petició al Parlament
Europeu i al Ombudsman (Defensor del poble) europeu.
CINQUÈ:
La majoria dels catalans que avui viuen a Catalunya son “espanyols
d’origen”,
que, recordem, es també “un
status jurídic polític”
- no cronològic –dels
que no ho son, es a dir, els que l’han adquirida per opció,
residencia o carta de naturalesa (anomenats espanyols derivatius.)".
Els “espanyols
d’origen”
no poden esser privats de la nacionalitat espanyola com a sanció.
Es la legalitat espanyola del art. 11.2 de la Constitució. Aclarim,
però , i per no confondre, que “els
espanyols originaris”
son aquells que des del seu naixement han estat espanyols per esser
fills d’espanyols o supletòriament haver hi nascut . Els dos
conceptes o categories son molt diferents i donen drets i privilegis
també diferents. Tots els espanyols originaris tenen la condició
d’espanyols d’origen, però no tots els d’origen son
originaris. Per exemple: els fills d’immigrants o els adoptats no
son originaris ja que han adquirit la nacionalitat espanyola desprès
de tenir ne un altre. El Codi civil preveu dues formes de pèrdua de
la nacionalitat, segons es tracti d’espanyols d’origen o
espanyols que no siguin d’origen (en aquest darrer cas es una
pèrdua per sanció legal).
SISE:
Qui adquireixi una hipotètica nova nacionalitat catalana i fos a la
vegada espanyol (d’origen o derivatiu) podrà seguir sent –ho, a
menys que individualment ho renunci i Espanya li admeti la renúncia.
Aquesta doble nacionalitat legal està reconeguda en la Constitució
d’Espanya, art. 11,3, sense necessitat de cap tractat ja que
Catalunya es un país Iberoamericà com Guatemala o Colòmbia.
SETE:
Els ciutadans – si es dona el cas que Catalunya esdevingués un
estat independent- que tinguin la nacionalitat catalana i espanyola
(de origen o l’hagin adquirit per residència u opció) seguiran
sent i gaudint del status de ciutadans
de la Unió europea,
ja que la legalitat de la Unió Europea i espanyola així ho
garanteixen en el article 20 del Tractat de Funcionament de la Unió
que obliga als 28 Estats, inclòs el Regne d’Espanya.
VUITE:
Amb la legalitat espanyola i europea vigents la conseqüència del
que he assenyalat es que encara que Catalunya, com a nou estat
inicialment no formaria part de la Unió Europea, els seus ciutadans
que tinguin la doble nacionalitat legal catalana–espanyola seguiran
sent “ciutadans
de la Unió “
i gaudiran de tots els seus drets excepte el poder votar a les
eleccions al Parlament Europeu i, poder exigir que les institucions
responguin en català a qualsevol queixa o pregunta de un ciutadà.
El català no es un idioma oficial a la Unió .
NOVE:
Per canviar o derogar aquesta legalitat –per a alguns sorprenent –
Espanya hauria de modificar la Constitució, en concret els articles
11.2 i 11.3 així com el 14 (de la igualtat dels espanyols davant la
llei) a més del Codi civil. També els 28 Estats de la Unió, PER
UNANIMITAT,
haurien de modificar el Tractat de la Unió i el Tractat de
Funcionament de la Unió de 2009. Ambdues normes constitucionals no
son tan fàcils de modificar, pensem que a Espanya podran votar
7.500.000 de catalana espanyols, i tots els Estats hi ha de estar
d’acord.
DEU:
Afirmar com s’està fent per persones amb responsabilitat política
, i amb contundència pètria, que els catalans deixaran d’esser
europeus i ciutadans de la Unió Europea, no es cert. Es, per tant,
equivoc, tendenciós, electoralista i fora de la legalitat vigent
espanyola. Per esser possible s’hauran de modificar les Lleis
Espanyoles i els Tractats internacionals obligatoris per a Espanya.
Aquest es el cos legal del que els politics i governants espanyols
anomenen “LEGALIDAD
VIGENTE”.
Aquesta es
la meva modesta aportació al debat que ha estat articulada des de
fa temps amb altres prestigiosos juristes i acadèmics en el llibre
col·lectiu
¿Existe el Derecho a decidir?
(Tibidabo Edicions, 2014). El Pròleg del llibre és d’Antonio
Garrigues i a més hi col·laboren, entre altres: Joan Ridao, Joan
Josep Queralt, Xavier Pons o Esther Gimenez-Salinas
Es possible
i admeto que, en el meu anàlisi, pugui estar equivocat, però la
conclusió final es paradoxal i curiosa: Els
catalans espanyols no necessitaran passaport per travessar totes les
fronteres de la Unió, i en canvi els nacionals dels 28 estats
membres (àdhuc els espanyols no catalans) hauran de entrar a
Catalunya amb passaport i també necessitaran permís de residencia i
permís de treball si volen establir-se o treballar, altrament podran
esser considerats immigrants irregulars!
Eduard Sagarra i Trias
Professor de dret
internacional públic de la UB i ESADE
Barcelona,
quatre setembre 2015
Moltes gràcies pels seus aclariments. Una pregunta però. Que passaria amb els ciutadans de Catalunya que neixerien després de la Independència de Catalunya?
ResponEliminaMoltes gràcies pels seus aclariments. Una pregunta però. Que passaria amb els ciutadans de Catalunya que neixerien després de la Independència de Catalunya?
ResponEliminaLlavors amb una hipòtetica independència els catalans espanyols no perdríem el dret a treballar i residir a un país de la UE?
ResponElimina