divendres, 13 de novembre de 2015

cernuda

Vàrem començar novembre amb uns versos sobre la tardor, avui , que estem quasi a fi de mes, ho fem amb un petit poema d'un gran poeta català Marius Torres(1910-1942) també  sobre el mes que marxa


En la calma orgullosa de la nit
on, solament, la natura somia,
passa com un estel errant, el crit
de la misteriosa llunyania.

És una veu tirànica que ens crida
d'alguna terra  verge del espai.
Si l'escoltem, omple la nostra vida
d'un gran desig que no comprendrem mai.
                                  
                        (Novembre)

En la calma orgullosa de la noche
donde, solo sueña la naturaleza,
atraviesa como una estrella errante, el grito
de la misteriosa lejanía.

Es una voz titánica que nos llama
de alguna tierra virgen del espacio.
Si la escuchamos, llena nuestras vidas
de un gran deseo que no comprenderemos nunca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada