dimecres, 23 de desembre de 2015

REFUGIATS I VENDA D’ARMES: ESQUIZOFRENIA EUROPEA?

Aquestes festes de Nadal i cap d’any, tots estem imbuïts d’una cordialitat, bondat i germanor aparentment contagiosa.
He llegit, però, dues noticies que ens han d’esfereir i fer reflexionar, com a ciutadans que ens vanagloriem d’ésser moderns, civilitzats i àdhuc bondadosos. Creiem que sentim que actuem amb solidaritat i amb humanisme, enfront a l’adversitat aliena, especialment, a la Unió Europea. A l’any 2015, es comptabilitzen pel cap baix 80 milions de éssers humans (que son com nosaltres) que fugen de les guerres  i de les dictadures d’arreu. Això vol dir que cada 122 persones en el món, son refugiats o desplaçats.

Europa fa gala d’acollir més d’un milió de refugiats. Encara que molt lentament, de forma ineficaç i mal gestionada.
L’altra terrible noticia és la de que el comerç d’armes a augmentat de forma espectacular, degut als conflictes armats a Ucraïna, Sirià, Afganistan  Iraq i un dolorós etc... Aquestes guerres son les que generen, avui, el major allau de refugiats i desplaçats. Els fabricants d’armes russos han obtingut un benefici superior al  48% que l’any anterior i Europa Occidental només ha perdut l’1,5% de les seves vendes. Les 100 empreses occidentals de fabricació i venda d’armes han guanyat 367.000 milions de Euros! A la vista d’aquestes noticies ens hauríem de preguntar si ens hem tornat tots plegats boixos. D’una banda ens sentim molt afligits pels milions de refugiats que estan ja a Europa (encara que no sabem com acomodar-los ni que fer-ne) però per altra banda propiciem la venda d’armes als qui els fan fugir dels seus països i llars cap a una “terra promesa” de la ma de les màfies i traficants dels moderns esclaus, que aquest any ja han guanyat mes de 1.000 milions d’Euros (noticia d’avui a primera plana de LV).

El repte que com a societat tenim aquest any 2016 a Europa, és esbrinar si volem una Europa basada en els valors, els principis i els drets de les persones siguin d’on siguin o, volem una Europa de Mercaders i del benefici econòmic, que incrementi, malgrat tot, el nostre PIB.
És l’esquizofrènia en la que estem assentats.

La ciutadania té la paraula i cal que actuï obligant als governants a que es defineixi.

EDUARD SAGARRA TRIAS PRESIDENT DE LA ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada