La Memoria de Europa

Llegint els acords presos entre la Unió Europea  i Turquia d’aquesta setmana, en relació al tracte que dispensarem als peticionaris d’asil i refugiats en la “ Europa dels valors , principis i dels drets humans” , he recordat els versos que vaig trametre ,fa quasi tres anys ,en motiu de la mort de Nelson Mandela . No nomes ha canviat res , ha empitjorat des de 6 de desembre de 2013. Com a ciutadà em sento profundament  avergonyit . 

Ya se que soy reiterativo y pesado, pero ante los Acuerdos adoptados esta semana entre la Unión Europea y Turquía sobre refugiados y asilados , me siento en la obligación de reproducir los versos que dedique en memoria de Nelson Mandela el 6 de diciembre de 2013. Como ciudadano europeo , me  siento avergonzado 

La setmana vinent , concretament el 10 de desembre ,commemorem el 65 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans de la ONU . Sembla que fos  ahir! però estem força lluny de que tots els drets i llibertats  siguin assolits, arreu   i per a tothom .
La reflexió que fa Martin Niemöller (teòleg  luterà alemany 1892-1984)  torna a tenir un sentit profund en el nostre temps i, desgraciadament es encara vigent .
Tracte del silenci amb el que “acceptem” viure la situació social, política i econòmica actual, sense protestar o alçar la veu contra les decisions que ens han anat i ens van hipotecant el futur. 

La próxima semana, el 10 de diciembre conmemoramos (¡que no celebramos!) el 65 aniversario de la Declaración Universal de los Derechos humanos de la ONU. Qué próximos son los sentimientos de estos derechos y que lejos alcanzarlos todos ellos y para todos. La reflexión que nos hacia Martin Niemöller (teólogo luterano  alemán 1892-1984) sigue, desgraciadamente,   muy vigente.

 

En anglès: In Germany they came first for the Communists, and I didn't speak up because I wasn't a Communist. Then they came for the Jews, and I didn't speak up because I wasn't a Jew. Then they came for the trade unionists, and I didn't speak up because I wasn't a trade unionist. Then they came for the Catholics, and  I didn't speak up because I was a Protestant. Then they came for me, and by that time no one was left to speak up for me.

En català: A Alemanya primer van venir a pels comunistes, i jo no vaig dir res perquè no era comunista. Després es van endur els jueus, i jo no vaig dir res perquè no era jueu. Després, van venir a buscar els obrers; i no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista. Més tard es van ficar amb els catòlics, i no vaig dir res perquè jo era protestant. I quan, finalment, em van agafar a mi, ja no quedava ningú per defensar-me.

(En castellano)
En Alemania
Primero vinieron a por los comunistas,
Y yo no dije nada
Porque no era comunista.

Después se llevaron a los judíos
Y no dije nada
Porque no era judío

Después vinieron en busca de los obreros;
Y no dije nada,
Porque no era obrero ni sindicalista.

Mas tarde se metieron con los católicos
I no dije nada
Porque yo era protestante.

Y cuando finalmente, me cogieron a mi
Ya no quedaba nadie que me defendiera.
(trad Libre EST)