Bon cap de setmana pre nadalenc
Buen fin de setmana pre navideño !!!
Eduard Sagarra i Trias
EL POEMA DE NADAL
(Fragments)
Un camí,
quina cosa més curta de dir!
Quina cosa més llarga de seguir!
Quin sol vulgar i estrany!
Un camí...
Quina sentida de pena i patir,
Quina promesa de calma i de guany!
Un cami...
Els camins son l’angúnia primera,
del rústec cor llunyà,
que ni ell sabia el que era
......
El camí significa humilitat,
vol dir un renunciament a fi de bé,
vol dir passar pel mateix recer
que els altres han passat.
Camí de la glòria, camí de la Creu,
camí que puja i baixa i cansa,
on ens portes camí?. La teva fi no es veu!
........
Camí pelat i esqueixat,
ple de vent d'alt de la coma,
camí de la soledat,
tots els camins van a Roma,
tots els camins, ja ho sabem!
tots els camins van a Roma,
però no van a Betlem
JOSEP MARIA DE SAGARRA
VILLANCICO
Ya está el niño en el portal
que nació en la portería,
San José tiene taller,
y es la portera María.
Vengan sabios y doctores
a consultarle sus dudas,
el niño sabelotodo
está esperando en la cuna.
Dice que pecado es
hablar mal de los vecinos
y que pecado no es
besarse por los caminos.
Que se acerquen los pastores
que me divierten un rato
que se acerquen los humildes,
que se alejen los beatos.
Que pase la Magdalena,
que venga San Agustín,
que esperen los reyes magos
que les tengo que escribir.
Gloria Fuertes.
divendres, 16 de desembre del 2016
divendres, 9 de desembre del 2016
Ramon LLull
Aquest any es celebra el centenari de la mort de Ramon Llull (ciutat de Mallorca 1232-1316). El llibre d’amic i amat es la obra literària catalana mes difosa de tots els temps
.En el llibre Blanquerna explica les experiències d’un amic i del seu amant . El terme Amic però representa “fidel”, “bo”” ajuda” estimació” ”intimitat o confidencialitat”. Per la seva part Amat significa “Deu” però amb les connotacions pròpies de la paraula “amat” ;intimitat, predilecció , objecte d’amor.
Este año se celebra el centenario de la muerte de Ramón Llull uno de los escritores y pensadores más universales de la lengua catalana (1232-1316)
Versicle 228 “L’amor es una mar tribulada per les onades i els vents ,sense port ni riba.
L’amic mor en el mar i en seu perill moren els seus turments i neix la seva plenitud “
Versicle 154 “En els misteris del amic son revelats els misteri del Amat , i en els misteris del Amat son revelats els misteris del amic.
I la qüestió és quin dels dos misteris és una oportunitat mes gran de revelació.”
Versículo 228” El amor es una mar tribulada por las olas y los vientos ,sin puerto ni ribera .
El amigo muere en el mar y en su peligro mueren sus tormentos y nace su plenitud
Versículo 154 “En los misterios del amigo se revelan los misterios del Amado, y en los misterios del amado se revelan los misterios del amigo .
Y la cuestión es cuál de los dos misterios es una oportunidad mayor de revelación.”
Bon fi de pont /Buen fin de acueducto
.En el llibre Blanquerna explica les experiències d’un amic i del seu amant . El terme Amic però representa “fidel”, “bo”” ajuda” estimació” ”intimitat o confidencialitat”. Per la seva part Amat significa “Deu” però amb les connotacions pròpies de la paraula “amat” ;intimitat, predilecció , objecte d’amor.
Este año se celebra el centenario de la muerte de Ramón Llull uno de los escritores y pensadores más universales de la lengua catalana (1232-1316)
Versicle 228 “L’amor es una mar tribulada per les onades i els vents ,sense port ni riba.
L’amic mor en el mar i en seu perill moren els seus turments i neix la seva plenitud “
Versicle 154 “En els misteris del amic son revelats els misteri del Amat , i en els misteris del Amat son revelats els misteris del amic.
I la qüestió és quin dels dos misteris és una oportunitat mes gran de revelació.”
Versículo 228” El amor es una mar tribulada por las olas y los vientos ,sin puerto ni ribera .
El amigo muere en el mar y en su peligro mueren sus tormentos y nace su plenitud
Versículo 154 “En los misterios del amigo se revelan los misterios del Amado, y en los misterios del amado se revelan los misterios del amigo .
Y la cuestión es cuál de los dos misterios es una oportunidad mayor de revelación.”
Bon fi de pont /Buen fin de acueducto
divendres, 2 de desembre del 2016
Marti Pol - Varela
No estic pas gens segur que tots els càlculs
que he fet siguin correctes. de vegades,
quan un es pensa que té controlat
el jaient de les coses, se li giren
i li provoquen cobriments de cor,
per dir-ho amb una mena d'eufemisme.
Tampoc s'hi val a fer jocs de paraules
perquè tothom sap que la vida és dura
i no regala res. I doncs, què em queda?
M'agradaria veure'm amb els ulls tancats,
per descobrir què hi ha darrera
d'aquesta paret llisa de la fosca.
Potser el no-món és un prodigiós
reialisme de no-gent que, com si res,
s'ha desentès amb el vent d'un sol gest
de les foteses que ara em preocupen.
Miquel Marti i Pol
Alrededor de la misma mesa nos hemos sentado. Jamás juntos, es cierto. Pero
el pan era el mismo y el mismo ese rancio sabor y el solitario apetito de
encontrar y perder cada bocado.
No sé qué nombre darle a estas cosas.
El papel está sediento de lágrimas. El trazo resbala, oriental, distante.
La tinta hace su ruta, inalterablemente mortal.
Un naufragio sin mar, sin playa, sin viajero.
Sólo la urgencia, el desvelo, la absurda esperanza.
que he fet siguin correctes. de vegades,
quan un es pensa que té controlat
el jaient de les coses, se li giren
i li provoquen cobriments de cor,
per dir-ho amb una mena d'eufemisme.
Tampoc s'hi val a fer jocs de paraules
perquè tothom sap que la vida és dura
i no regala res. I doncs, què em queda?
M'agradaria veure'm amb els ulls tancats,
per descobrir què hi ha darrera
d'aquesta paret llisa de la fosca.
Potser el no-món és un prodigiós
reialisme de no-gent que, com si res,
s'ha desentès amb el vent d'un sol gest
de les foteses que ara em preocupen.
Miquel Marti i Pol
Alrededor de la misma mesa nos hemos sentado. Jamás juntos, es cierto. Pero
el pan era el mismo y el mismo ese rancio sabor y el solitario apetito de
encontrar y perder cada bocado.
No sé qué nombre darle a estas cosas.
El papel está sediento de lágrimas. El trazo resbala, oriental, distante.
La tinta hace su ruta, inalterablemente mortal.
Un naufragio sin mar, sin playa, sin viajero.
Sólo la urgencia, el desvelo, la absurda esperanza.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)