divendres, 23 de febrer del 2018

AMETLLER FLORIT


 
Benvolguts amics/i amigues

            No se si us heu adonat però els ametllers estan tots florits.
            ¿Os habéis percatado que los almendros están en flor? 


AMETLLER FLORIT


Ametller florit
com esporuguit,
et veié l'hivern
(avi escarransit,
de pells revestit
el dia i la nit)
que es volia etern!

Però, ja atuït,
digué que ens duràs
-tu gran decidit-
el bon temps ardit,
els dies mes clars,
més tendra la nit.

Josep Carner


ROSA DE ALMENDRA


Propósito de espuma y de ángel eres,
victima de tu propio terciopelo,
que, sin temor a la impiedad del hielo,
de blanco naces y de verde mueres.

¿A qué pureza eterna te refieres
con tanta obstinación y tanto anhelo?....
¡Ah, sí!: tu flor apunta para el cielo
en donde está la flor de las mujeres.

¡Ay! ¿por qué has boquiabierto tu inocencia
en esta pecadora geografía,
párpado de la nieve, y tan temprano?

Todo tu alrededor es transparencia,
¡ay pura de una vez cordera fría,
que esquilará la helada por su mano!

Miguel Hernández

divendres, 16 de febrer del 2018

MANANTIAL

No cal cap introducció als versos de Garcia Lorca. El poema te musica ,es plàstic , descriptiu  i flueix per si sol
No es necesaria ninguna introduccion  ante la belleza musical i pictòrica de los versos del Gran Federico

MANANTIAL
(Fragmento))
1919

 La sombra se ha dormido en la pradera.
Los manantiales cantan
 

 Frente al ancho crepúsculo del Invierno
mi corazón soñaba.
¿Quién pudiera entender los manantiales,
el secreto del agua
recién nacida, ese cantar oculto
a todas las miradas
del espíritu, dulce melodía
más allá de las almas...?

 Luchando bajo el peso de la sombra,
un manantial cantaba.
Yo me acerque para escuchar su canto,
pero mi corazón no entiende nada.

 Era un brotar de estrellas invisibles
sobre la hierba casta
nacimiento del verbo de la tierra
por un sexo sin mancha.


FEDERICO GARCIA LORCA

divendres, 9 de febrer del 2018

L’ànima de la terra

L’ànima vital de la terra
La terra no mor.
Està per sobre,
Per damunt de tot.
Força immortal,
El seu sediment.
Record?
Vers la seva història.
La seva immensa força,
Creix i esdevé nova, novament.
No cedeix a la superioritat de res.
Dipositada a contracor,
A despit de la seva natura, natural.
És rebel i genera fruit sense descans.
El règim dictatorial de la humanitat,
No pot gens contra l’ànima vital de la terra.
Ponç Pons (Alaior, Menorca, 1956)

divendres, 2 de febrer del 2018

Martin Niemöller

Aquets dies he recordat aquests versos Martin Niemöller (teòleg  luterà alemany 1892-1984)   que desgraciadament son molt actuals en el context del país, europeu  e internacional , no nomes històrics sinó molt actuals . Ja els havia trames fa uns anys ,però avui crec que també son adients .

Estos días en los que se recuerda , con vergüenza, el terrible holocausto y que se suceden persecuciones y situaciones de miedo en todas partes que pueden vulnerar los derechos y libertades  , he considerado oportuno recordar esta poesía de  Martin Niemöller (teòlego  luterano aleman 1892-1984)  que ya remití hace unos años .
Eduard
 
En anglès:

In Germany 
they came first for the Communists, 
and I didn't speak up 
because I wasn't a Communist. 

Then they came for the Jews, 
and I didn't speak up 
because I wasn't a Jew. 

Then they came for the trade unionists, and I didn't speak up 
because I wasn't a trade unionist. 

Then they came for the Catholics, and I didn't speak up because I was a Protestant. 

Then they came for me, and by that time no one was left to speak up for me.
Martin Niemöller   
En català:

A Alemanya
primer van venir a pels comunistes,
i jo no vaig dir res 
perquè no era comunista.

Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res 
perquè no era jueu.
Després, van venir a buscar els obrers;
i no vaig dir res, 
perquè jo no era obrer ni sindicalista.

Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res 
perquè jo era protestant.

I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per defensar-me.
Martin Niemöller  
 (En castellano)
En Alemania
Primero vinieron a por los comunistas,
Y yo no dije nada
Porque no era comunista.

Después se llevaron a los judíos
Y no dije nada
Porque no era judío

Después vinieron en busca de los obreros;
Y no dije nada,
Porque no era obrero ni sindicalista.

Mas tarde se metieron con los católicos
I no dije nada
Porque yo era protestante.

Y cuando finalmente, me cogieron a mi
Ya no quedaba nadie que me defendiera.
Martin Niemöller  
(trad Libre EST)