UN DIA VAIG ESCRIURE

La darrera setmana ens va deixar un dels grans poetes contemporanis en llengua catalana que cal reivindicar i ,evidentment, llegir : Marius Sempere 
Marius Sempere es uno de los grandes poetes contemporaneos en llengua catalana que fallecio la pasada semana .
 
UN DIA VAIG ESCRIURE 

Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.
Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts
anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.

Marius Sempere 1928 2018
 
 
Enyor añoranza
Cuc : gusano  
la pluja : lluvia
 l'enveja: la envidia
 indecisió, només vacil.la : indecisión solo vacila
 el caliu :rescoldo , brasas
  lluny:lejos
  emmudir :enmudecer
el llavi de la terra amb la paraula justa. : el labio de la tierra con la palabra justa

record

Record
Per a Màrius Sampere
 
Mou les ones, el vent,
i la sorra s’escampa.
 
No es cansa mai el mar
ni s’atura el desert.
 
I els cristalls del record
es desfan i es refan sense pressa,
perquè els ulls s’han desat
des de sempre en el somni,
perquè els cossos es fonen
i el ponent s’extingeix i retorna.
 
Aplegues els objectes del passat,
ressegueixes un gest amb què el cel et commou.
 
Sents el buit i el vertigen.
 
Cau la llum sobre els arbres
i les pells es desvetllen.
 
L’aire et porta el silenci.
 
CARLES DUARTE
 
Vocabulario Básico :
 
Ones : Olas
Sorra: Arena
S’escampa : se esparce
S’atura: se detiene
Desfan i ..refan : se deshacen y rehacen
Aplegues: recoges
Ressegueixes: resigues
Et commou : te conmueve

Marius Sampere

Avui dos poesies, pel preu d’una, del mateix poeta contemporani Marius Sampere (en català i castellà)  que no he traduït jo ,però que s’entenen fàcilment.
Marius Sampere es un gran poeta Catalán que  hoy ,por el precio de una van dos poesías, no traducidas por mi...pero con poco esfuerzo se entiende fácilmente 

UN DIA VAIG ESCRIURE 
Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.
Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts
anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.

MÀRIUS SAMPERE (n. 1928)
 
 

 Márius Sampere

Muchas veces también,
por no decir que casi todas,
el amor se halla en las cosas más simples,

un botón desabrochado, un pañuelo
con indicios de alguien, la adivinanza
de una frase incompleta, o decir dos lo mismo
cuando no sabíamos qué decir, o un punto de sal
en la piel, o una raya
de plomo en una pierna. Todo aquello
que no esperábamos del amor, y que viene de él.

Entonces,
alargamos las manos, palpamos el objeto
deseado, nos lo quedamos, y no queremos
otro reino.