divendres, 6 de juny de 2014

poetes neogrecs

Dos poetes neogrecs , quina sensibilitat fa que descriguin extraordinàriament un paisatge ben conegut per a nosaltres els mediterranis. El es un paisatge que se sent, escolta  i quasi s’olora.
 
Dos poetas neogriegos, de gran belleza descriptiva de paisajes que se sienten, oyen  e incluso huelen .
CALMA
 
No se sent ni una onada
a la platja deserta:
que dorm el mar diries
als braços de la terra
 
DIONISOS SALOMÓS
(1798-1857
 
 
CALMA
No se percibe ni una ola
en la desierta playa
que dirías que la mar duerme
en brazos de la tierra
(trad libre EST)
 
EL XIPRER
 
Davant per davant de la finestra: al fons
el cel, tot el cel estès i no res més,
alt i esvelt, un xiprer: no es res més
I sota un cel serè o negre, sempre el xiprer.
s'inclina suaument, no només
sota un blau joiós o en el trasbals
de la tempesta;
quiet, bell, sense esperança:no res mes
 
KOSTIS PALAMAS
(1859-1943)
 
CIPRES
Frente a frente de la ventana: al fondo
el cielo ,todo el cielo extendido y nada mas,
alto y erguido, un ciprés: no es nada mas
Y bajo un cielo sereno o negro siempre el ciprés
se inclina suavemente , no solo  
bajo un gozoso azul o en el  trasiego
de la tempestad
Quieto, bello, sin esperanza: nada más
 
(trad Libre )
Eduard Sagarra i Trias

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada