En uns dies crucials , dos grans poetes en llengua catalana i castellana .Son llargs però extraordinaris.
En unos días cruciales ,dos grandes poetas en catalán y castellano. Son largos pero extraordinarios.
PROPIETATS DE LA PENA
Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguin, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (1924-1993)
Llibre de les meravelles
COMO TÚ...
Así es mi vida,
piedra,
como tú. Como tú,
piedra pequeña;
como tú,
piedra ligera;
como tú,
canto que ruedas
por las calzadas
y por las veredas;
como tú,
guijarro humilde de las carreteras;
como tú,
que en días de tormenta
te hundes
en el cieno de la tierra
y luego
centelleas
bajo los cascos
y bajo las ruedas;
como tú, que no has servido
para ser ni piedra
de una lonja,
ni piedra de una audiencia,
ni piedra de un palacio,
ni piedra de una iglesia;
como tú,
piedra aventurera;
como tú,
que tal vez estás hecha
sólo para una honda,
piedra pequeña
y
ligera...
León Felipe
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicent Andres Estelles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicent Andres Estelles. Mostrar tots els missatges
divendres, 25 de setembre del 2015
divendres, 12 de juny del 2015
Vicent Andres Estelles
Bon cap /buen finde
Invocació petita
Vicent Andrès Estelles
Com t’enyorava,
mar! Aquella llum crua
que s'ablanua
al crepuscle, unes barques
lentes que van i tornen.
Com van i tornen,
com pel mar, per la trista,
humil, cansada
memòria, les coses
Que fan créixer la pena.
Com creix la pena,
com aquesta mar que enyore,
un mar o idea
d´extensió agitada,
inútil, sempre activa
Pequeña invocación
Vicent Andrès Estelles
¡Cómo te echaba de menos
mar! aquella cruda luz
que se suaviza
en el crepúsculo, unas barcas
que van y vienen .
Como van y vienen
como por el mar, por la triste,
humilde, cansada
memoria ,las cosas
que hacen crecer la pena .
Como crece la pena ,
de este mar que añoro,
un mar o idea
de extensión , agitada.
inútil, siempre activa
Invocació petita
Vicent Andrès Estelles
Com t’enyorava,
mar! Aquella llum crua
que s'ablanua
al crepuscle, unes barques
lentes que van i tornen.
Com van i tornen,
com pel mar, per la trista,
humil, cansada
memòria, les coses
Que fan créixer la pena.
Com creix la pena,
com aquesta mar que enyore,
un mar o idea
d´extensió agitada,
inútil, sempre activa
Pequeña invocación
Vicent Andrès Estelles
¡Cómo te echaba de menos
mar! aquella cruda luz
que se suaviza
en el crepúsculo, unas barcas
que van y vienen .
Como van y vienen
como por el mar, por la triste,
humilde, cansada
memoria ,las cosas
que hacen crecer la pena .
Como crece la pena ,
de este mar que añoro,
un mar o idea
de extensión , agitada.
inútil, siempre activa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)