divendres, 2 de novembre del 2012

Rosa Leveroni Tots sants 2012

Una preciosa,encara que trista, poesia ,adient per aquets dies de tots sants i des difunts
Una poesía preciosa, aunque triste, que es muy adecuada para estos días de todos los santos y de  difuntos.

Bon cap

TESTAMENT

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi vull tan sols el mantell 
 d'un tros de cel marí.
Vull el silenci dolç del vol de la gavina dibuixant el contorn  d',una
 cala ben fina; l,olivera  d',argent,un xiprer més ardit i la rosa
 florint al bell punt de la nit; la bandera  d',oblit  d',una vela ben
 blanca fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que soc,en el redós suau,
Un bri  d'herba només de la divina pau"
Rosa Leveroni (Barcelona 1910-Cadaques 1985)
(la poesia essencial)

TESTAMENTO

Cuando la hora del reposo me arribe , solo quiero el manto
de un trozo de cielo marino. 
Quiero el dulce silencio del vuelo de una gaviota dibujando el contorno  de una
 cala bien fina; el olivo plateado ,un ciprés  mas  erguido y  la rosa
 floreciendo en medio de la noche; la bandera  del olvido  de una  vela bien
 blanca destacando más limpia y ardiente la blancura  de la cerca.
Y saberme  que soy ,en el  suave  abrigo ,
una brizna  de hierba de  la divina paz "

Rosa Leveroni(Barcelona 1910-Cadaques 1985)
(la poesia essencial)

(traducción muy libre EST)

Eduard Sagarra i Trias

divendres, 26 d’octubre del 2012

Divendres poetic 26 10 12

Per fer una poesia
Roberto Piumini / Miquel Desclot
Per fer una poesia
s’agafa una P
com platja,
pilota, patata:

després s’agafa una O
com
oca, ombra, ona;

després s’agafa una
E
com era, estri, eben;

després s’agafa una S
com sol, sal, silenci:

després s’agafa una I
com illa, isard, ícar;

després s’agafa una A
com aigua, astre, ala;
en acabat s’ajunten
sense odi, sense mandra,
sense pressa, sense ràbia,
sense melancolia
i es fa la poesia.
****************************************************************
EL PERFECCIONISTA
Yo  arruiné este poema

Eliminé palabras
y le torcí el cuello a la sintaxis
hasta dejarla sin habla.

Ahora
no es ni la sombra
de lo que era

De tanto castigarlo
quedó reducido a nada

Ignoro de qué hablaba
No sé como termina.

 Oscar Hahn  nacido en Chile 1938 actualmente vive a EEUU.


divendres, 12 d’octubre del 2012

Maragall Machado div poet 12 octubre 2012

Molts de nosaltres tenim el privilegi de poder llegir, entendre ,sentir i emocionar-nos – lliurement- en, al menys, més de dos idiomes. Aquest és el meu cas !!!i

Algunos de nosotros, en este país, podemos vanagloriarnos y sentirnos muy  privilegiados de poder leer–libremente -  ,escribir, sentir, entender e incluso emocionarnos como mínimo y desde nuestra infancia , en  dos idiomas .¡ Este es mi caso!

Joan Maragall (EXCELSIOR)

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.


Antonio Machado

Dice la esperanza: Un día
la verás, si bien esperas.
Dice la desesperanza:
Sólo tu amargura es ella.
Late, corazón... No todo
se lo ha tragado la tierra.

divendres, 5 d’octubre del 2012

div poetic Alba 5 10 12

ALBA

Llum,
que se'm torna esperança
creadora, delit,
tremolor d'unes ànsies
lliures, incandescents.
Em duen cap enlaire
tinc l'alegria, el foc
que deixa incendiades
voluntat i raó
...He nascut amb l'alba.

Josep Mª Boix Selva

ALBA

Luz,
que se me  torna   esperanza
creadora,  gozo,
temblor de unos anhelos
libres ,incandescentes.
Me llevan hacia el cielo
tengo la alegría ,el fuego
que deja incendiadas
voluntad y razón
…He nacido con el alba

Josep Mª Boix Selva

Josep Mª Boix era fill de Boix Raspall i pare d’en Cesco Boix,cantant i animador infantil (ara va de bo!!) que tots coneixíem.

divendres, 28 de setembre del 2012

Div poetic Rilke 28 sept 2012

Avui el divendres no es al·legòric , o així m’ho sembla…. Però mai se sap. Es una imatge  que sentíem , de petits ,quan visitavem el Zoològic (que era la única forma que veiem feres,  ja que no teníem TV) . La descripció e imatge ens serà familiar.  
Hoy es una descripción poética de una imagen que, de pequeños ,veíamos en el Zoo a las fieras.No teníamos TV . No es pues ninguna alegoría, o así me lo parece.
Bon cap /Buen Fi
Rainer Maria Rilke
Der Panther
Im Jardin des Plantes, Paris

Sein Blick ist vom Vorübergehn der Stäbe
so müd geworden, daß er nichts mehr hält.
Ihm ist, als ob es tausend Stäbe gäbe
und hinter tausend Stäben keine Welt.
Der weiche Gang geschmeidig starker Schritte,
der sich im allerkleinsten Kreise dreht,
ist wie ein Tanz von Kraft um eine Mitte,
in der betäubt ein großer Wille steht.
Nur manchmal schiebt der Vorhang der Pupille
sich lautlos auf —. Dann geht ein Bild hinein,
geht durch der Glieder angespannte Stille —
und hört im Herzen auf zu sein.


La pantera
En el Jardín de las Plantas, París

De deambular entre las barras se ha cansado tanto
su mirada que ya nada retiene.
Es como si hubiera mil barras
y detrás de esas mil barras ningún mundo hubiese.
Sus pisadas en círculos estrechos,
suaves pero fuertes, dibujan una y otra vez
una rotunda danza, en torno a un centro
que esconde una gran voluntad callada.
Sólo a veces se abre mudo el velo
de sus pupilas, y las penetra una imagen,
que se desliza a través de sus tensos músculos,
cae en su corazón, se desvanece y muere.
Rainer Maria Rilke (1875-1926):     

Eduard Sagarra i Trias

divendres, 21 de setembre del 2012

Div Poetic 21 set La Cigale et la fourmi

Ben retornats als divendres poètics, i van......temporades.
Gracies per la vostre constància!!
Aquests darrers mesos, a la vista dels esdeveniments,” primes de risc”, “rescat “i relacions entre els països del Nord i del Sud, he recordat, constantment, la primera poesia que vaig aprendre en francès (de Jean de La Fontaine ) a segon de batxillerat amb la Sra Galí  i que, avui més que mai, s’escau.

Bien retornados als divendres. He recordado, a la vista de la triste situación de nuestra economia la primera poesía que aprendí en la clase de  francés en segundo de bachillerato de Jean de La Fontaine. ¿ Os recuerda? Tiene alguna similitud con la “prima de riesgo ,el rescate,” la Sra Merkel  o el BCE”

Bon cap de setmana
Eduard

LA CIGALE ET LA FOURMI
La Cigale, ayant chanté
Tout l'été,
Se trouva fort dépourvue
Quand la bise fut venue.
Pas un seul petit morceau
De mouche ou de vermisseau .
Elle alla crier famine
Chez la Fourmi sa voisine,
La priant de lui prêter
Quelque grain pour subsister
Jusqu'à la saison nouvelle.
Je vous paierai, lui dit-elle,
Avant l'août , foi d'animal,
Intérêt et principal.
La Fourmi n'est pas prêteuse ;
C'est là son moindre défaut .
Que faisiez-vous au temps chaud ?
Dit-elle à cette emprunteuse .
Nuit et jour à tout venant
Je chantais, ne vous déplaise.
Vous chantiez ? j'en suis fort aise :
Et bien ! dansez maintenant.

La Cigala i la Formiga
La Cigala, que es desviu
per cantar al llarg de l’estiu,
es trobà desprevinguda
quan el fred va ser més rude.
No tenia a l’aixopluc
cap tros de mosca, cap cuc.
La fam que passa l’obliga
a trucar a ca la Formiga,
i li pidola uns quants grans
per no caure morta abans
d’arribar al temps de la sega.
“En venir l’agost, agrega,
us pagaré, puntual,
interès i capital.”
La Formiga mai no fia;
aquest defecte, no el té.
“Pel bon temps, diu, ¿què vau fer
d’un cap a l’altre del dia?
–No us desplagui, a tota veu,
m’estava canta que canta.
–Cantàveu? Oh, com m’encanta;
molt bé, doncs, ara, balleu!”
(Traducció de Xavier Benguerel)


Cantó la cigarra durante todo el verano, retozó y descansó, y se ufanó de su arte, y al llegar el invierno se encontró sin nada: ni una mosca, ni un gusano.

Fue entonces a llorar su hambre a la hormiga vecina, pidiéndole que le prestara de su grano hasta la llegada de la próxima estación.
-- Te pagaré la deuda con sus intereses; -- le dijo --antes de la cosecha, te doy mi palabra.
Mas la hormiga no es nada generosa, y este es su menor defecto. Y le preguntó a la cigarra:
-- ¿ Qué hacías tú cuando el tiempo era cálido y bello ?
-- Cantaba noche y día libremente -- respondió la despreocupada cigarra.
-- ¿ Conque cantabas ? ¡ Me gusta tu frescura ! Pues entonces ponte ahora a bailar, amiga mía.