LA IL·LUSIÓ: MOTOR INDISPENSABLE PER SORTIR DE LA CRISI?
No sé com sortirem de la crisi, però segur que ens en sortirem!! I a més i per primera vegada des de fa dos segles a Europa -espero i desitjo i crec que és possible– ens en sortirem sense que hi hagi una traumàtica guerra, europea o mundial.
A més del moviment dels “ indignats” proposo la creació del moviment dels “Il·lusionats “que –evidentment- no vol dir que siguin o hagin de ser il·lusos ni estúpids, ni bufanúvols, sinó que han d’exercir d’il·lusionats realistes, possibilistes , amb els peus a terra i el cap imaginatiu però no utòpic.
Crec fermament que “la il·lusió individual o col·lectiva “, sigui quina sigui la col·lectivitat: familiar, empresarial, nació, país, estat, corrent ideològic etc... és, avui més que mai, indispensable. És el motor essencial per seguir o emprendre una acció per part d’homes i dones. No tenir il·lusió és condemnar al fracàs qualsevol activitat o treball, degenerant en una rutina sense fita o en un fracassat i inútil esforç. No és suficient -evidentment– la il·lusió, però sí indispensable per afrontar un repte.
La il·lusió com la coherència o la dignitat són mots, sentiments i sensacions molt difícils de definir i que sovint s’entenen millor al pensar-los o sentir-los negativament. Segur que tots ens entenem, sense gaires circumloquis ni definicions, sobre el que és la desil·lusió, la incoherència o la falta de dignitat.
¿La nostra societat té il·lusió amb el que avui té, i on ha arribat amb valors, drets i benestar? Té il·lusió amb el que pot esdevenir conjuntament en un futur? ¿O pel contrari la por, el desànim, i la manca d’unes fites o aspiracions la porta a la desesperança, a un egoisme desmesurat i a una sensació d’ésser inútil i que no val la pena fer res? Podem tolerar i deixem el present i el futur pròxim, en mans d’uns anomenats “mercats”, que no sabem ni qui són, ni on són, ni com són, ni a favor de qui van, ni molt menys quina és la seva nacionalitat. El que segur que no tenen és cap mena d’il·lusió, sinó només un afany desmesurat de lucre, especulatiu i que evidentment no té res a veure amb el desig col·lectiu de construir i sortir-se’n.
¿Els mercats han de donar-nos les pistes per a trobar amb il·lusió, una sortida a la crisi en la qual els propis mercats i agents irresponsables ens han ficat?
Proposo als nostres polítics, dirigents i legisladors que actuïn , del mati al vespre, per a crear una mínima il·lusió col·lectiva com a fonament d’una sortida a la crisi. Si tot és dolent, si no es generar la cultura de la responsabilitat, de la solidaritat i de la cooperació -no la bancària evidentment sinó la social -, no ens en sortirem mai i anirem de mal en pitjor .
Un líder és qui il·lusiona amb els peus a terra, sense demagògia i demostrant que es pot equivocar, però que “sua la samarreta” fins a les darreres conseqüències (per això s’ha ficat en política!). Està vist i provat que la forma de no equivocar-se mai no és no fer res, ocultar, enganyar i treure un profit personal de la crisi i no trobar una solució fomentant il·lusió individual i col·lectiva.
¿Cal crear un partit d’il·lusionats o és suficient il·lusionar la societat? Srs i Sres dirigents, candidats i partits politics , “c’est à vous à jouer, rien ne va plus!!!!”
Eduard Sagarra Trias
President de L’Associació de les Nacions Unides a Espanya
