VINYOLI

Aquest any es celebra el centenari del naixement d’un gran i, de vegades poc conegut pel gran públic, poeta contemporani Joan Vinyoli. Us recomano la seva lectura. La meva germana Mariona ha interpretat alguns dels seus poemes en el  CD” frec a frec” .

Joan Vinyoli es un poeta contemporáneo sutil y tierno del que se celebra este año su centenario. Os recomiendo su lectura. Se entiende todo, incluso en catalán.

Tant s'incrementa...

Tant s'incrementa com més va cremant
la força de buscar allò que s'oculta,
tant més veurà clarors el pensament
com més gosi mirar en l'obscuritat.
El cant del gall és ric a mitjanit,
la lluna plena em dobla la fortuna.
No moriré de cap angoixa ardent
si visc perdent-me, sempre enamorat.

Joan Vinyoli

 Se incrementa tanto

 Se incrementa tanto cuanto mas va quemando
la fuerza de buscar aquello que se oculta,
tanto mas, el pensamiento vislumbrara luces   
como más ose mirar en la oscuridad.
El canto del gallo es rico a medianoche,
la luna llena me dobla la fortuna.
No moriré de  ninguna angustia ardiente
si vivo perdiéndome, siempre enamorado.

 Joan Vinyoli

(Trad libre EST )

Como decíamos ayer

Un bon amic dels divendres( Ricardo Fernandez http://lapalabraesmagica.blogspot.com/) m’ha recordat aquets versos de Fray Luis de Leon ,que son actualíssim. Fray Luis de León (Belmonte, 1527 - Madrigal de las Altas Torres, 1591), es uno de los grandes escritores del renacimiento español  .Estas quintillas las escribió al salir de la cárcel donde estuvo cinco años por traducir libros sagrados sin licencia eclesiástica. Cuando volvió a su cátedra de Salamanca pronunció el famoso "Como decíamos ayer..." Aquí la envidia y mentira me tuvieron encerrado. ¡Dichoso el humilde estado del sabio que se retira de aqueste mundo malvado, y, con pobre mesa y casa, en el campo deleitoso, con sólo Dios se compasa y a solas su vida pasa, ni envidiado, ni envidioso! Fray Luis de Leon

http://eduardsagarra.blogspot.com.es

altruisme

Montserrat Abello es una poetessa  catalana contemporània  d’extrema sensibilitat. Us recomano escoltar aquest poema recitat en el blog “prova i error” del bon  amic dels  divendres Josep Mª Cortina,  que us convido a seguir setmanalment.,http://josepmcp.blogspot.com/
 
Montserrat Abello es una poeta de extrema sensibilidad. Os recomiendo que sigáis el Blog “prova i error” que semanalmente remite un buen amigo “dels divendres, Josep Mª Cortina , donde se recita el que hoy remitohttp://josepmcp.blogspot.com/
 
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se sent sol, sola
com tu, com jo.
 
MONTSERRAT ABELLO
Tarragona 1918
 
Plantar  sobre la tierra.
Los pies .No tener ya miedo.
Sentir como la savia 
asciende arriba, arriba .
Crecer como un árbol.
A su sombra 
resguardar  a alguien que
también se siente  solo, sola
como tú, como yo
 
MONTSERRAT ABELLO
Tarragona 1918
 
(trad libre EST)

Síria 2014 :Hi ha consciencia Internacional?

Tenia un amic que davant d'algun fet o problema irresoluble deia ”Això no és un problema perquè no te solució”. Tenia tota la raó, ja que en matemàtiques o física els problemes, o tenen solució o no ho son. Si no son problemes que son? En sociologia o en política son situacions i les situacions s’assumeixen i potser llavors s’hi troba un desllorigador.

La reflexió, que seria extensible al que passa, per exemple, aquí a casa nostre, és totalment aplicable al conflicte de Síria. La comunitat internacional liderat pels països que mes defensen -teòricament- els drets fonamentals de les persones, aquesta quedant “galdosa” amb un silenci colpidor irresponsable. Recorden el debat de fa només tres mesos sobre l’ús d’armes químiques per part del Regim Síria? Recorden la imminència de la intervenció americana i europea per castigar l’ús d’armes químiques? Recorden els debats al Consell de seguretat de les Nacions Unides i els vetos de Rússia? Recorden que una vegada signat el tractat contra les armes químiques per Síria, semblava que els morts ja no contaven i la guerra podia seguir tranquil·lament. Sembla que, una vegada mes, l'amnèsia de les grans ponències és infinita i ho han oblidat tot. Ja no interessa no té rendibilitat.

Davant del desastre humà de milions de refugiats, d’ assassinats, morts d’innocents, ús de noves bombes destructives contra la població civil, i tot un mostrari d’atrocitats, el que ara discutim, en primera plana dels diaris a Catalunya, és :on van o qui fa el negoci d'emmagatzemar o destruir les armes químiques? Potser serà Catalunya, Tarragona, Constantí? Bravo!

Els centenars de morts ja no són noticia. Són una anècdota en les pàgines de successos. La consciència Internacional dels països defensors dels drets segur que no existeix però, la de la gent normal d’aquests països tampoc? Cal demanar que algú faci quelcom. El nostre silenci ens responsabilitza.

No hauríem d’assumir que hi ha actes de barbàrie a Síria i que són tolerats però que els podrien evitar els Estats mitjançant la ONU?

pietat hivernal

En un sol vers ,l’autor ,de forma molt pictòrica i senzilla, expressa un sentiment de tardor -hivern  molt plàstic i tendre .  
En un pareado sencillo el poeta expresa un sentimiento, colorido y ternura indescriptible
 
PIETAT
A l’arbre hi ha una fulla que està a punt de caure,
i l’últim raig del dia, que ho sap , encara la daura.
 
Josep Carner
(Com m’assenyala, amb encert,  una receptora dels divendres :Aquest "que ho sap" es d’una pietat immensa...)
             
PIEDAD
En el árbol pende una hoja que está a punto de caer,
Y el último rayo del día, que lo sabe, aun la dora.
 
Josep Carner
Como me ha indicado ,con acierto, una buena amiga dels divendres : La expresión  “que lo sabe” ,es de una piedad inmensa 

BON ANY 2014

 Espero que els Reis (els d'Orient Evidenment!!!!cap d'altre) ens portin a tots ,a mes de molta il.lussio i esperança en tot aquest nou any  2014  MOLTA FELICITAT!!
Deseamos con gran esperanza e ilusión que los Reyes (los de Oriente evidentemente; no se admiten sucedáneos!) nos traigan en 2014 MUCHA FELICIDAD!!
Eduard (patge del Rei Baltasar  / Paje de su majestad Rei Baltasar)en avanzadilla...........

  Yo no sé lo que busco eternamente
en la tierra, en el aire y en el cielo;
yo no sé lo que busco, pero es algo
que perdí no sé cuando y que no encuentro,
aun cuando sueñe que invisible habita
en todo cuanto toco y cuanto veo.
Felicidad, no he de volver a hallarte
en la tierra , en el aire ni en el cielo,
¡aun cuando sé que existes
y no eres vano sueño!

 Rosalia de Castro(1837-1885) del llibre " A las orillas del Sar" un poema
sobre la felicitat