Al dia següent

Fa tres o quatre anys ja  vaig trametre aquest bonic poema . Avui crec que es adient en el moment que vivim a la península . No em feu dir perquè? Però , tots plegats esperem que en aquest país un dia, a la sortida del sol , ho veurem tot plegat mes clar ; veurem menys corrupció, mes humanitat, mes humanisme, mes llibertat i sobretot un tracte mes digne ,  respectuós amb elsdrets individuals i col·lectius ,mes   democràtic e  igual per a tothom .

Hace tan solo tres o cuatro años os remití este bello poema del desaparecido, prematuramente, cantante y poeta  Ovidi Montllor. Hoy –no me preguntéis cual es la razón exacta- pero me parece adecuado a los convulsos momentos que vive este país. Un día – estoy seguro de ello – al alba, al salir el sol lo veremos todo mucho más claro , con menos corrupción, más respeto a la dignidad de la persona , mayor garantía de los derechos colectivos e individuales ,más  democracia efectiva para todos .
(el catalan no es difícil de entender si se lee lentamente )
Eduard Sagarra i Trias

 

A la sortida del sol

A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré.

Ovidi Montllor
 

 

• Farcell : hatillo
• Triguem: tardemos
• Escau:  si se tercia (aquí significa “no es importante”)
• Doncs : pues
• Enrenou : ruido
• Amöines: Preocuparse
• L’endema: al día siguiente

Premi Nobel de la Pau, nou toc d’alerta (PDF)

novembre

El mes de  novembre te un cromatisme diferent al de la resta dels mesos de tardor. El d’enguany ,a més de color, se sent una sentida  il·lusió col·lectiva, carregada  d’esperit  democràtic  i, també, de música festiva.   
 
El mes de noviembre tiene un cromatismo distinto al de los restantes  meses otoñales. El próximo , además de color, tendrá una ilusión colectiva ,democracia y también   música  
 
COLOR DE NOVEMBRE

       Quan l’aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
Novembre, a la finestra pots mirar!
l cel es com un vidre rosa.

Taulats molls de claror, color de vi.
S’allisa una fumera esperitada.
La mar al vespre deu tenir
una profunda pau morada

Josep Sebastià Pons (1886-1962)
 
 
COLOR DE NOVIEMBRE

Cuando el aire afloja los pinos i hace girar
el bálsamo de la branca tenebrosa,
puedes mirar  Noviembre por la ventana !
el cielo es como un cristal rosa.

Tejados húmedos de claridad, color de vino
se expande una humareda  excitada.
La mar al atardecer debe tener
una profunda paz morada

Marti Pol aquesta remor

AQUESTA REMOR QUE SE SENT
 
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.

Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.

Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.

Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.

I, tan mateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol

ESTE RUMOR QUE SE OYE
Este rumor que se oye no es de lluvia.
Ya hace mucho tiempo que no llueve.
Se han secado las fuentes y el polvo se acumula
por las calles y las casas.
Este rumor que se oye no es de viento.
Han prohibido el viento para que no se levante
el polvo que hay en todas partes
y el aire no se torne dicen, irrespirable.
Este rumor que se oye no es de palabras.
Han prohibido las palabras para que 
no pongan en peligro
la frágil movilidad del aire.
Este rumor que se oye no es de pensamientos.
Han sido prohibidos para que no engendren
la necesidad de hablar
y sobrevenga, inevitable, la catástrofe.
Y, aun así el rumor persiste ….
Miquel Martí i Pol

PREMI NOBEL DE LA PAU:NOU TOC D’ALERTA PER A PROTEGIR ELS DRETS DELS INFANTS

PREMI NOBEL DE LA PAU:NOU TOC D’ALERTA PER A PROTEGIR ELS DRETS DELS INFANTS

L’atorgament del premi Nobel de la Pau a la jove pakistanesa Malala i a l’indi Kailash és una gran notícia per a tots els qui defensem els drets humans de tots i arreu. D’altra banda, revitalitza el valor d’aquest Premi Nobel que, els darrers anys, s’havia devaluat per acontentar posicionaments estrictament polítics. La seva importància queda palesa pel fet que col·loca en el primer pla de l’actualitat una situació que, tot i ser diàriament dramàtica, és amagada i ignorada per part de la societat global. Cal acceptar que, encara que ens n’amaguem, es tracta de la nostra societat i que els actors d’aquest drama som tots nosaltres!

La situació de desvaliment i de maltractament de nens i nenes és comuna a la majoria de països, no només als més allunyats, sinó als de ben a prop de casa nostra, a les fronteres del Primer Món. Els exemples que avui ressaltem són al Pakistan, on la premiada Malala lluita pel respecte a les nenes, en especial el respecte al seu dret fonamental a tenir accés a la cultura i a l’educació; i a l’Índia, on Kailash fa anys que treballa per evitar que nens i nenes es converteixin en esclaus o siguin utilitzats com a objectes d’us i abús. Tanmateix, la geografia del desconeixement dels drets dels menors és amplíssima i quotidiana, i el seu menysteniment va creixent a cada conflicte armat -Síria, Irak, Afganistan, Àfrica central, Nigèria, Somàlia, Sudan, etc.- i és que els infants són la part més vulnerable de la població.

Més de 80.000 nens han volgut entrar il·legalment als EUA el darrer any. Esgarrifa saber que les famílies d’aquest nens paguen sumes astronòmiques per a què els “traficants de persones o els moderns negrers " els passin a la “terra promesa” on, per altra banda, no tenen cap garantia d’arribar, ja que, normalment, són abandonats enmig del desert d’Arizona o a la riba del riu Bravo, un riu que han de travessar sols amb un alt risc de morir-hi ofegats. Tots hem vist també les “pintoresques” fotografies dels sostres dels trens mexicans replens de criatures amuntegades, amb cara d’il·lusió (molts amb la samarreta del Barça), que van cap a la deportació segura, a mans de la policia d’emigració i de fronteres nord-americanes. El negoci està servit per als mafiosos, ja que una vegada deportats, aquestes criatures tornen a ser objecte d’un tràfec humà, que els redueix gairebé a l’esclavatge!

Els camps de refugiats on busquen aixopluc siris, palestins i iraquians, al Líban, a Turquia, o a Jordània, ja apleguen milions de persones. És en aquests camps, on la població és majoritàriament femenina i infantil. Per completar aquest panorama desolador els mitjans ens informen que a les pasteres que han arribat recentment a Itàlia o a les costes espanyoles hi havia canalla i, àdhuc, nadons que viatjaven sols i que encara són als centres d’internament. En la terminologia legal, els menors no acompanyats són una categoria inclosa dins dels “immigrants irregulars expulsables”.

Em pregunto si una Europa basada en els valors y en el respecte a les persones, en els drets humans, en la defensa de l’Estat del benestar, en la cooperació i en la solidaritat, pot restar insensible davant d’aquesta situació que afecta a infants i joves. Caldria plantejar-nos seriosament si els nostres governs dels estats del Primer Món, i tots plegats en definitiva, no tenim una “culpa in vigilando” o per negligència.

Eduard Sagarra Trias

President de l’Associació per a les Nacions Unides

Entrevista sobre el llibre Dret a Decidir a 8TV

Adjunto el Vídeo de la entrevista de divendres darrer 10 de Octubre a 8 Tv per si us pot interessar

Margarit i Altolaguirre

Avui dos  grans  poetes pel preu d’un divendres  !!!
Hoy por el precio de un viernes dos poesías de dos grandes autores
 LA MAR

Estimaràs la mar perquè hi escoltes
el ressò de la teva eternitat.
Estimaràs la mar dels homes lliures,
els qui ara son els morts, i que al navili
de xiprers que pots veure entre les vinyes
naveguen en silenci per l'atzur.
La mar blava a una cala és el teu signe,
l'horitzó que hi ha als ulls d'un déu ser¨:
deixa que se t'endugui la mirada
en un esguard més fons i més amarg,
i estima, doncs, la mar, ja que ella et du
el ressò de la teva llibertat.

             JOAN MARGARIT

 POESIA

No hay ningún paso
Ni atraviesa nadie
los dinteles de luz y de colores,
    cuando la rosa se abre
     porque invisibles son los paraísos
 donde invisibles aves
 los cantos melodiosos del silencio
 a oscuras dan al aire
 más allá de la flor , adonde nunca
alma vestida puede presentarse ,
 donde se rinde el cuerpo a la belleza
 en un vacío entrañable

(la lenta libertad 1933*

Manuel Altolaguirre*1905/1959*

Estefan Zweig

Estem immersos en una confrontació entre dos conceptes de diferent significat:  legitimitat i legalitat. Aquest pensament del gran autor   Estefan Zweig   crec que es adient als moments que vivim en aquest país .
Cap poble, cap època, cap home de pensament es lliurarà de tenir que delimitar una i un altre vegada   llibertat i autoritat , doncs la primera no es possible sense la segona, ja que, en aquest cas es converteix en caos, ni la segona sense la primera, ja que llavors es converteix en tirania
Estefan Zweig   Castellio contra Calvino’ 


A diario discutimos o confrontamos  dos conceptos distintos  como son  legitimidad y legalidad. Este pensamiento del gran escritor  Estefan Zweig  , me parece idóneo a las circunstancias que se viven en este país .

Ningún pueblo, ninguna época, ningún hombre de pensamiento se libra de tener que delimitar una y otra vez libertad y autoridad, pues la primera no es posible sin la segunda, ya que, en tal caso, se convierte en caos, ni la segunda sin la primera, pues entonces se convierte en tiranía
Estefan Zweig   ’Castellio contra Calvino