divendres, 10 d’octubre de 2014

Margarit i Altolaguirre

Avui dos  grans  poetes pel preu d’un divendres  !!!
Hoy por el precio de un viernes dos poesías de dos grandes autores
 
LA MAR

Estimaràs la mar perquè hi escoltes
el ressò de la teva eternitat.
Estimaràs la mar dels homes lliures,
els qui ara son els morts, i que al navili
de xiprers que pots veure entre les vinyes
naveguen en silenci per l'atzur.
La mar blava a una cala és el teu signe,
l'horitzó que hi ha als ulls d'un déu ser¨:

deixa que se t'endugui la mirada
en un esguard més fons i més amarg,
i estima, doncs, la mar, ja que ella et du
el ressò de la teva llibertat.


     
        JOAN MARGARIT

 
POESIA

No hay ningún paso
Ni atraviesa nadie
los dinteles de luz y de colores,
    cuando la rosa se abre
     porque invisibles son los paraísos
 donde invisibles aves
 los cantos melodiosos del silencio
 a oscuras dan al aire
 más allá de la flor , adonde nunca
alma vestida puede presentarse ,
 donde se rinde el cuerpo a la belleza
 en un vacío entrañable

(la lenta libertad 1933*

Manuel Altolaguirre*1905/1959*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada